IED Barcelona: 20 anys somiant el futur (i més enllà)

Una de les motos elèctriques que utilitza la Guàrdia Urbana de Barcelona, València, Mallorca i Amposta, així com els agents cívics de la capital catalana, la VoltaBCN, va sortir del laboratori d’idees, creativitat i disseny de l’IED Barcelona, que va obrir les seves portes fa 20 anys a la ciutat. Per la seva seu, al barri de Gràcia, passen cada any un miler d’alumnes de més d’un centenar de nacionalitats que imaginen com serà el nostre futur, i que anticipen necessitats i les materialitzen en solucions innovadores. L’exposició «A collective dream», amb 50 projectes excepcionals presentats pels estudiants en aquestes dues dècades, té molt de la novel·la de Wells ‘La màquina del temps’, perquè és, en definitiva, una invitació per somiar les nostres ciutats del futur, el transport que utilitzarem o com ens vestirem per anar a Mart.

Diego Quiroga, antic estudiant del centre, va estar aquest dijous a la inauguració de la mostra, on el prototip de la moto elèctrica que va crear el 2011 i la que va sortir al mercat el 2017 donen la benvinguda al visitant. «Vam tenir la sort d’anticipar-nos i presentar un prototip elèctric en un moment en què no n’hi havia gaires», va explicar el creador d’un vehicle que ha sigut reconegut amb diversos premis internacionals de disseny per la capacitat de ser controlat des del mòbil, per fer de l’espai habitual del dipòsit de les motos de combustió un maleter per al casc, perquè pot carregar altres aparells electrònics mitjançant un port USB, per la seva potència (assoleix els 120 km/h) i per la seva autonomia de 100 quilòmetres, gràcies a una càrrega completa de dues hores. «Li vam posar Volta per Alessandro Volta, l’inventor de la pila, i l’alcalde Hereu ens va cedir els drets perquè portés també ‘Barcelona’ al nom», va comentar Quiroga, que fa un temps va vendre el 100% de les accions de la VoltaBCN a un empresari americà, que la continua produint amb el mateix nom.

La gimcana d’invents, que es distribueix pels quatre pisos de l’escola, prossegueix amb un altre exemple que els barcelonins que solen utilitzar el transport públic coneixen molt bé: la parada solar de l’autobús. Forma part del mobiliari urbà des del 2009, quan el projecte dels estudiants Gerard Lorente, Rubén Oya, Jaciel Reyes i Erik Simons va enamorar l’empresa Capmar, que aposta pel desenvolupament sostenible i la millora de la qualitat de vida a les ciutats.

Un futur sostenible

La ‘sostenibilitat’, precisament, és la paraula més repetida als plafons que jalonen l’exposició, i és també el leitmotiv i la palanca dels dissenys.

A l’apartat de ‘Master’, la seva directora, Marina Ojan, va destacar un projecte, ‘Ex Terra’, creat per Carolina Galeazzi, que proposa reutilitzar els residus de les carxofes del Prat (les fulles i la tija que es tiren) a la producció artesanal, per fomentar la inserció laboral de col·lectius vulnerables.

Aquesta mateixa idea també es va abordar a la taula rodona que va seguir a la inauguració, «¿Quin és el punt següent?», a la qual diversos experts van anar encara més enllà, imaginant el futur del disseny. Per exemple, Pilar Pasamontes, directora científica de l’àrea de Moda de l’IED Barcelona, va avisar que no en queda cap altra que ser sostenibles. Segons el seu parer, «la gent jove ho sap, i estan fent projectes diferents, creant petites marques, moda de proximitat per a gent que no vol ser com els altres».

La cotilla en forma de toro de Beyoncé

Notícies relacionades

Amor al musical

Un ‘thriller’de revenda

Del seu apartat, el de la moda, de l’institut han sortit alumnes brillants, com els que ara participen en la passarel·la 080. Eñaut Barruetabeña (Eñaut) i Gloria Lladó (Eiko Ai), en són exemples. La dissenyadora no es va perdre la inauguració de l’exposició antològica de l’escola on es va formar i que avui dirigeix Julia Weems, que abans va ser estudiant i després va fer classes en aquestes mateixes aules. «Els nostres alumnes estan molt motivats i els donem llibertat creativa perquè cada un trobi el seu estil», va descriure la que va començar la seva carrera com a estilista a Nova York en revistes com ‘Glamour’. Per les seves classes han passat Luis de Javier, el dissenyador de la cotilla de en forma de toro que Beyoncé ha lluït per a la sessió de fotos del seu últim disc; la dissenyadora de núvies Cristina Tamborero i alts càrrecs que avui treballen per a Loewe, Valentino o McQueen. Dels dissenys «intel·ligents» exposats, va destacar ‘The zero gravity band’, un vestit per utilitzar-se en gravetat zero que va formar part d’un projecte artisticocientífic produït per la fundació Quo Artis i presentat al Sónar+D del 2018.

Amb mirada centennista

Val la pena no acabar el recorregut de la mostra sense reparar en dos projectes esplèndids: ‘Pont al Palau’, iniciativa per al Palau de la Música, amb cartelleria que beu de l’herència clàssica de la institució, però que li aporta un toc de modernitat, a fi d’atraure mil·lennistes i centennistes cap a la clàssica, i ‘Midori’, la biblioteca del futur, concebuda com un temple d’informació analògica i digital, que integrarà la natura en aquest espai i que al seu torn es fondrà al paisatge de les noves urbs, més verdes i sense trànsit. Una delícia que tant de bo puguem disfrutar en el futur.