Crítica de cine
‘Simone, la mujer del siglo’: un biopic respectuós, reivindicatiu (i avorrit)
El cineasta Olivier Dahan s’aproxima a la figura fonamental de l’activista francesa Simone Veil a través d’una biografia l’interès més gran de la qual és la dimensió històrica del seu objecte d’estudi.
‘Simone, la mujer del siglo’
Direcció Olivier Dahan
Intèrprets Elsa Zylberstein, Rebecca Marder, Élodie Bouchez, Judith Chemla, Olivier Gourmet, Mathieu Spinosi, Philippe Lellouche, Bastien Bouillon, Lubna Azabal
Any 2022
Estrena 9 de desembre del 2022
★★
Olivier Dahan sembla haver-se especialitzat en biopics històrics de prestigi des del seu acostament a la figura d’Édith Piaf a ‘La vida en rosa’, gràcies a la qual va demostrar la seva volença per les perruques, l’histrionisme i l’excés dramàtic. Després li va tocar el torn a Grace de Mònaco, tot i que de manera més anodina i ara a Simone Veil, l’activista política que va aconseguir instaurar la llei de l’avortament a França als anys setanta. Afortunadament l’aproximació al seu objecte d’estudi resulta més mesurada i seriosa, menys fallera. Desafortunadament, per aquesta mateixa raó, també acaba sent bastant més avorrida.
El director té a la seva disposició un material apassionant i incendiari, el d’una dona que va sobreviure als camps d’extermini nazi, que va ser dona, mare i va estudiar política i dret per acabar convertint-se en presidenta del Parlament Europeu després d’haver sigut ministra i haver batallat per diferents causes socials i sanitàries davant els homes. Però aquí tot es troba plasmat (i mastegat) d’una manera plana, gairebé a tall de successió d’estampes fonamentals de la vida de Veil dramatitzades a través de grans frases per a la posteritat. Dahan aposta per l’academicisme més anquilosat per explicar la peripècia d’una dona moderna i valenta i això arruïna una proposta que, en el millor dels casos, resulta més informativa i educativa (nivell ESO), que cinematogràfica.
