L’imparable ‘boom’ del manga: un de cada tres còmics publicats a Espanya és japonès

Fa un any, en aquestes pàgines, es revelava un ‘boom’ de títols i vendes de manga a Espanya (també detectada al Japó, EUA, França...), que responia, entre altres causes, a l’interès de noves generacions de joves, els ja batejats com a ‘coronaotakus’, que durant la pandèmia s’havien bolcat en la lectura de còmic japonès després d’aficionar-se a l’anime des de les plataformes de ‘streaming’. Una febre que aquest 2022 ha atret noves editorials a participar en el pastís i que ha generat un altre rècord de novetats publicades, un 30% més que el 2021. Tanmateix, la segona onada ja s’està veient afectada per nous virus: la pujada de preus generalitzada i la incertesa socioeconòmica derivades de la guerra d’Ucraïna. Tornem ara a prendre el pols a aquesta mangamania a les portes de la 28a edició del Manga Barcelona, una cita que continua sumant incondicionals i que aquest dijous obre les seves portes fins diumenge 11 de desembre en el nou, i major, espai de Fira Barcelona Gran Via, a l’Hospitalet. El saló arriba a més amb l’èxit assegurat: ha esgotat ja totes les entrades en prevenda, cosa que implica que superarà el rècord de 152.000 visitants del prepandèmic 2019.

«Aquest 2022 acabarà amb més de 1.300 novetats de manga publicades, pràcticament un terç més que el 2021», calcula José A. Serrano, de l’Associació de Crítics i Divulgadors de Còmic (ACDCómic), llibreter i creador de la web de referència Guia del Còmic. La xifra significa superar el rècord de l’any passat, quan es van llançar una mica més de mil títols, una mitjana de més de 80 al mes; el 2019 van ser 838. Les xifres constaten com les editorials s’han llançat a satisfer la creixent demanda de lectors, que han impulsat títols com ‘Haikyū!!’ de Haruichi Furudate, ‘My Hero Academia’, de Kōhei Horikoshi (tots dos a Planeta), o ‘Tokyo Revengers’, de Ken Wakui (Norma), a les llistes de més venuts, fent-se així, i, sovint superant, els ‘best-sellers’ novel·lescos, com certifiquen les dades de Cegal (Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreries) i també un informe de la FNAC del març passat, que assegurava que des del 2019 les vendes de manga en els seus centres han augmentat un 184% i que les dones ja són el 44% dels compradors de còmic japonès. 

Serrano calcula que el manga representaria aquest any entorn d’un 29% dels còmics publicats a Espanya (el 2021 van significar el 27,1% i el 2020, el 24,9%). Una altra dada del ‘boom’ respecte a abans de la pandèmia: el 2021 hi va haver 200.000 préstecs més de manga a la xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona. 

També nous segells s’han afanyat a sumar-se a un mercat on 25 editorials editen avui manga a Espanya. Així, el grup Penguin Random House ha llançat Distrito Manga, amb llicències com ‘El incidente Darwin’, del qual havia de ser un dels convidats al saló de Barcelona, Shun Umezawa, baixa d’última hora per malaltia; per la seva banda, Enciclopèdia Catalana acaba d’estrenar Kaji, per editar manga exclusivament en català (preveuen arribar als 60 títols a l’any), i també s’han presentat en societat Kibook Ediciones i Kimmo. 

De fet, ja al Fòrum Edita, celebrat a Barcelona al setembre, Ignacio López, responsable de Market Intelligence de la consultora GfK, ja avançava l’espectacular creixement experimentat pel manga aquest 2022, que calculava en un 25%, i és el gènere del sector del llibre que més havia augmentat, seguit a molta distància per la literatura infantil (4%). La dada constata com el còmic, i el manga en particular, ha contribuït al creixement global de l’any (que s’estima en un 2%), com destaca el Gremi d’Editors de Catalunya.  

El bon moment que manté el manga el ratifiquen responsables de les editorials que més títols llancen al mercat, Planeta i Norma (seguides per Ivrea). «Veníem d’un 2021 espectacular i portàvem un primer quadrimestre del 2022 de rècord. Però la crisi d’Ucraïna ha afectat tot el consum i s’ha deixat notar també a les llibreries, amb un segon semestre no tan bo com el del 2021. Però el total de l’any quedarà compensat amb la molt bona primera meitat», assenyala Óscar Valiente, director editorial de Norma, que afegeix que preveuen acabar el 2022 amb «un augment de vendes d’un 15% respecte al 2021, que ja va ser excepcional». Tant, que moltes editorials van superar en un 50% la facturació de manga respecte al 2007, l’anterior moment dolç, abans de la crisi del 2008. 

Coincideix en l’anàlisi el seu col·lega David Hernando, director editorial de Planeta Cómic. «Anem en la línia del mercat en vendes i facturació, que durant el primer semestre estava creixent un 25% respecte al 2021. En el nostre cas, preveiem acabar l’any amb un augment de vendes pròxim al 20%. En quota de mercat i vendes de manga som líders: un de cada dos mangues que es venen a Espanya és de Planeta. I un 65% del nostre catàleg de novetats de còmic és manga», assegura. Però en aquests últims mesos s’ha estabilitzat: «S’ha notat la inflació, aquest 10% de despesa de més en tot s’ha començat a sentir», afirma.   

¿Bombolla?

«Aquest és el repte que tenim els editors. El no poder traspassar al producte l’increment de costos tan gran que estem suportant i que fa que el marge dels resultats hagi caigut moltíssim. Ningú sap què passarà el 2023, si la situació macroeconòmica millorarà i evitarem repercutir els costos en el preu de venda dels llibres», afegeix Valiente. Per ara, a Norma, amb una mitjana de 9 euros el volum, no els han apujat. Assenyala, tanmateix, que «l’important és continuar treballant per mantenir l’acostament a la lectura de manga que s’ha aconseguit en aquests últims anys». 

¿Hi continuarà havent prou públic per a tants títols i noves editorials o hi ha risc de bombolla? A Planeta són cauts: tampoc han apujat encara preus. «Hi ha una massa lectora que es mantindrà i hi ha manga per a estona», opina Hernando. Perquè el que més està funcionant, coincideixen tots dos editors, són els títols d’acció i aventures per a nois i noies d’entre 12 i 16 anys. «És una generació més sòlida que la dels que comencem per exemple amb ‘Bola de drac’ o ‘Pokemon’, quan se seguia només una sèrie –sosté Valiente–. Avui són lectors de perfils més diversos, que segueixen sèries diferents i que han arribat a la lectura des de l’anime, a través de la finestra de l’‘streaming’. Tot i que alguns creixin i deixin de llegir, en aquestes edats sempre hi ha relleu generacional. Salons com el Manga Barcelona i els nous animes creen un flux constant de lectors que evitarà la bombolla».

També és optimista Marc Bernabé, traductor i expert en manga. «El mercat està cada dia més assentat. Cada vegada hi ha més lectors i més interès. L’augment de l’IPC pot fer que el ‘boom’ es moderi, però no perquè la gent vulgui llegir sinó perquè tindrà altres prioritats econòmiques».  

Buscar nínxols menys transitats

Quant al mercat, a Norma, sense haver augmentat aquest any significativament el nombre de novetats però sí les tirades i reedicions del que funciona, aposten per «ser més selectius amb les grans compres i defensar el teu catàleg» i anar amb compte amb les sèries molt llargues, ja que «si una que funciona és rendible a 9 euros el volum, si va perdent lectors pot ser una guillotina per a les finances». Creu Valiente que el creixement del mercat «ha sigut bastant raonable i beneficia el lector i el circuit de venda, perquè encara hi ha espai per publicar molts clàssics i buscar nínxols menys explotats». 

«Hi ha on créixer»

Notícies relacionades

Reflexions durant el confinament

Amor al musical

En això coincideix Serrano. «No crec que acabi produint-se un crac, però em preocupa seriosament que es publiquin massa novetats molt similars a títols que ja existeixen i que el mercat no pugui absorbir-les. S’ha crescut ampliant l’oferta d’aventura, fantasia o romanç amb propostes molt semblants. Algunes editorials ja ho comencen a fer, però s’haurien d’explorar títols més diversos i de nínxols menys transitats: autobiografies, biografies, temes de no ficció o adaptacions literàries, per exemple. I ens arriba poc ‘kodomo’, per al lector purament infantil».

Els ‘otakus’, fans del mitjà, sempre prediquen que hi ha un manga per a cada públic. I en els últims anys les lectores de diverses edats, així com col·lectius LGTBI+, tenen una oferta creixent on elegir. «És esperançador, perquè estan arribant títols que busquen un públic que està més enllà de l’incondicional. I veig molts adults que estan llegint manga després d’arribar-hi pels seus fills o fins i tot els seus nets», explica el llibreter i divulgador, citant el cas d’una àvia, i constatant que es tracta d’un fenomen transgeneracional i que ha deixat de percebre’s com una cosa marginal o merament infantil. I conclou: «Hi ha on créixer».