Fangoria: «Si Michael Jackson fos viu, ningú li trauria discos»

Canta Alaska en el nou ‘single’ de Fangoria’, ‘Un poco todo’, que «‘lo concreto no interesa / la gente discreta va a lo general’». I per això defensa la mentida com «una arma social necessària» per evitar que tots ens estiguem matant cada dia per un excés de franquesa. «Quan et pregunten ‘¿com estàs?’ sincerament, ¿esperes que t’expliqui com ha sigut tot el meu últim any? No, ¿oi?», reflexiona. «O quan un artista et demana que li diguis què et sembla el seu últim disc», afegeix Nacho Canut. «Jo això mai de la vida l’hi he preguntat a ningú. ¡Ni se’m passaria pel cap!».

A partir d’aquest principi de la convivència civilitzada, ja sigui a través de l’eufemisme, l’omissió o la bola pietosa, consuma Fangoria l’epé de cinc cançons ‘Ex profeso’, amb el qual tanca una trilogia empaquetada ara sota el títol d’‘Entre paréntesis’. Cicle de discos curts que Canut compara amb el dels memorables epés ‘Un día cualquiera en Vulcano’ (1992-95), i després del qual s’entreveu el desconegut. ¿Rearmaran la seva recerca de sons nous després del susdit parèntesi? «Nosaltres mai hem sigut cercadors de sons», adverteix Canut. «Sempre hem sentit música nova i hem volgut sonar igual que Boney M, o Gary Glitter, o els Sex Pistols, o The Beloved o Orbital... És això, més que buscar sons nous».

Miley Cyrus i el rock’n’roll

En ‘Ex profeso’ surt de nou aquesta cançó mutant amb un títol que comença sempre amb ‘Satanismo, arte abstracto y…’, aquesta vegada completada amb una cita als New York Dolls. En altres ocasions, l’epíleg apuntava al rock’n’roll, el tecnopop o l’acid house. Tot ve d’aquella exposició al CCCB, ‘La llum negra’, sobre l’influx de les «tradicions secretes» en l’art, recorda Alaska. «Pensem en unes quantes coses que han anat sent demonitzades, i aquesta vegada posem les New York Dolls, perquè cal veure les crítiques que van patir en la seva època». Al cap i a la fi, el glam va tornant periòdicament, ¿no és cert? Allà hi ha Måneskin, és clar. «i Britney [Spears] o Miley [Cyrus]. Totes tenen alguna cançó amb ritme glam», observa. Davant la filla del bard country Billy Ray Cyrus, tot és admiració. «És una estrella del rock’n’roll. La Sandra Dee del segle XXI».

Fa la sensació que la segona joventut d’Alaska i Nacho Canut es va estirant de manera indefinida, sobrevolant modes i tendències. «És com ser al mar Mort flotant. Una mica preocupant», diu ella amb humor, si bé, per a ell, es tracta d’«un moment molt còmode». A més, es mostren encantats amb l’evolució del cànon musical a Espanya. «Les bases techno que utilitza Quevedo amb BZRP, i Rojuu, i Depressió Sonora, que són com Sisters of Mercy», apunta Alaska. «‘Y esas niñas que a mí me gustan, las ‘aitanas’, ‘anas menas’… Todo eso es muy cercano a nosotros’».

Més important que Bowie

Notícies relacionades

Fangoria: «La nostra supervivència es basa a crear-nos un món paral·lel»

Fangoria: "Sempre serem un grup dels anys 70"

I allà segueixen els seus alts referents de sempre, com Michael Jackson, amb el seu ‘Thriller’, que ha complert 40 anys aquests dies. Estimen que la cultura de la cancel·lació, que ha castigat Woody Allen, a ell no li ha agafat tant (arran de les acusacions d’abús sexual) «perquè és mort», simplement i planerament. «Si fos viu, ningú li trauria un disc i no podria fer concerts», aventura Alaska. Davant la seva efígie convé quadrar-se, ve a dir Canut. «Michael és ultraimportant en la història de la música, més fins i tot que Bowie. Totes aquestes estrelles: Beyoncé, Drake... Són Michael. Va ser un pioner absolut».

Som afortunats per comptar amb Canut en aquesta entrevista, ja que, segons diu, s’està donant de baixa dels mitjans. «Perquè aquí estem parlant de música. ¿Però quina necessitat hi ha de dir coses que després a les xarxes et perseguiran durant dues setmanes? ¿Per què córrer riscos?», reflexiona. Fins i tot Alaska ha reduït les seves aparicions, assegura. «Ja no faig debats. No em compensa». La seva mirada està fixada en la gira que emprendran al març. «Seran concerts, no una gira», puntualitza la cantant. «Som com les folklòriques, que no feien gires. Contractació oberta».