Nakaba Suzuki, un ‘mangaka’ a la cort del rei Artús

Suzuki (1977) va néixer fa 45 anys en un poble de la prefectura de Fukushima. «Era una zona allunyada de la ciutat, al nord rural del Japó, i quan des d’allà vaig arribar a la gran ciutat em vaig sentir impressionat i una mica com el Percival [el seu nou protagonista], un nen pur que ha de créixer i descobrir món quan maten el seu avi, amb qui viu en una zona perduda. Això em connecta amb les meves pròpies vivències. Ell és diferent d’altres personatges meus, que tenen una experiència acumulada de 3.000 anys, per al bo i per al dolent», explica l’autor, que arriba convidat al Manga Barcelona amb nova història d’acció i per a joves en curs, ‘Four knights of the Apocalypse’ (Norma Editorial), que comparteix univers i alguns personatges amb la longeva i premiada sèrie que el va catapultar a l’èxit, ‘The seven deadly sins’ (Los siete pecados capitales), de 41 volums i amb diverses adaptacions animades.  

A ‘Four knights of the Apocalypse’, aquest ‘spin-off’ que transcorre diversos anys després del desenllaç de ‘The seven deadly sins’ i que al Japó ja acumula set volums, el Percival és un noi de 16 anys que viu amb el seu avi, un antic cavaller sagrat que li amaga secrets sobre el seu origen, fins que els troba l’home d’armadura vermella. Un món ambientat en una Britània fantàstica. «Sempre, des de petit, he seguit el mite del rei Artur. De fet, ‘The seven deadly sins’ és com el pròleg de les llegendes artúriques. Així que volia continuar i ficar-me en la resta de la història. I els meus editors em van dir: ‘Sí, sisplau. Continua per aquí’», somriu.  

«De petit em va marcar molt ‘Doraemon’, com Fujiko F. Fujio era capaç de posar una pel·lícula sencera en 31 pàgines», recorda qui també cita entre els seus mangues preferits ‘Dragon ball’ i ‘El puño de la Estrella del Norte’. «Ja de nen m’agradava dibuixar. Quan a primària em van preguntar en una redacció què volia ser de gran, ja vaig escriure que volia ser ‘mangaka’. Va ser una cosa natural. M’agrada que la gent se senti bé al veure els meus dibuixos. Sempre pensava que m’agradaria que els meus mangues es llegissin arreu del món, però encara no he assimilat que sigui així», admet Suzuki.

Conscient que al Japó, on funcionen amb exigents entregues setmanals de les historietes per a les revistes de manga, cal mantenir sempre l’interès, quan treballa, li «agrada trair les expectatives del lector, sorprendre’l». «Quan presento alguna cosa a un editor i em diu que està molt bé, llavors penso que no vaig per bon camí i ho torno a dibuixar», afegeix. «Disfruto molt amb els seus ‘storyboards’, però quan reps l’original sempre ha canviat alguna cosa perquè sigui encara millor», certifica un dels editors que l’acompanya i que revela «un secretet» de l’autor: no té telèfon mòbil. 

Notícies relacionades

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

Reconeixement amb orgullde barri

A diferència d’altres autors de manga, que solen tenir ajudants per complir les entregues, assegura que sempre ha preferit treballar sol. «No em sento còmode treballant en equip», apunta qui, per això, també va preferir fer un manga sobre golf –‘Rising impact’, un dels seus primers treballs–, un esport més individual tot i que no tan popular al Japó, a d’altres sobre esports col·lectius com el futbol. 

«Em sembla impossible dibuixar manga sense inspirar-me en mi mateix, en el que m’ha passat. Sempre he utilitzat experiències passades i actuals i gent pròxima, com ara amics i família, per als meus personatges», assegura. D’ells elegeix com a favorit, «per com va evolucionar», el Ban, de ‘Los siete pecados capitales’. Encarna la cobdícia i és un personatge maleït, que, tot i que el maten constantment, no pot morir. Potser un desig d’immortalitat aflora en el subconscient del ‘mangaka’.