La tornada en gran de James Cameron i ‘Avatar 2’: «Soc immune a la possibilitat del fracàs»

Des de la pandèmia, constantment se’ns recorda que el cine està moribund. ¿Per què són aquesta pel·lícula i aquesta pentalogia importants per al seu futur?

Aquesta és la gran pregunta. I potser aquesta serà aquesta pel·lícula que arriba en el moment adequat per recordar-li a la gent en què consisteix una autèntica experiència cinematogràfica. Sé que actualment tothom disfruta de la facilitat d’accés i la quantitat de contingut que els serveis de ‘streaming’ proporcionen, però l’experiència de què jo parlo és totalment diferent. No es tracta d’una pantalla més gran ni de més resolució d’imatge; avui dia els televisors tenen tanta resolució com les pantalles de cine. Es tracta que l’espectador prengui la decisió d’abandonar-se per complet i deixar-se transportar a un altre lloc, un altre temps i un altre món a través d’un portal. Jo ho veig com meditar, o fer ioga.

Cada vegada hi ha menys cineastes com vostè, entossudits a expandir les possibilitats del mitjà cinematogràfic. ¿Se sent una mica sol?

Tal com jo ho veig, tot director s’aprofita dels descobriments i els avenços aconseguits per un altre director. Quan una pel·lícula soluciona un problema, tota la indústria fa un pas endavant, així que no sento que els meus esforços per redefinir el cine siguin debades, perquè sé que molts col·legues els celebren, perquè si els faig jo no els han de fer ells. I sí, hi ha directors que només necessiten una càmera i dos actors per fer una pel·lícula, però jo no estic interessat a fer pel·lícules petites. Jo necessito crear experiències espectaculars i fins i tot inexplicables que generin sensacions com la que em va envair a mi quan tenia 14 anys i vaig veure per primera vegada ‘2001, una odissea de l’espai’ (1968). Jo vull que altres persones també se sentin així. I sé com aconseguir-ho.

Malgrat l’èxit en taquilla de la seva primera entrega, i a diferència de sagues com ‘Star Wars’ i l’Univers Cinematogràfic de Marvel, ‘Avatar’ no sembla haver penetrat en la cultura pop. ¿Per què?

Perquè fins ara tan sols existia una entrega d’‘Avatar’ i, per contra, Marvel és una fàbrica de fer pel·lícules que no s’atura, i no dubten a contractar els directors que siguin necessaris per estrenar una nova entrega periòdicament. El seu univers es renova constantment. Jo no puc treballar així, no tinc clons que treballin al meu costat. I, a dir veritat, a més de les pel·lícules m’interessen altres coses. He passat molt temps dedicat a exploracions oceàniques, i dissenyant càmeres i robots, i submergint-me en submarí per tot el món. I m’ho passava tan bé fent aquestes coses que, arribat el moment, em vaig preguntar: «¿De veritat vull fer una altra pel·lícula? ¿Una altra pel·lícula d’‘Avatar’?.

Vostè ha assegurat que, per ser rendible, ‘Avatar: el sentido del agua’ necessita col·locar-se entre les quatre pel·lícules més taquilleres de la història. Però, ¿què passarà si no ho aconsegueix?

Fa anys que m’ho pregunto. La pandèmia va ser una veritable amenaça existencial per a l’experiència cinematogràfica, i ja feia dos anys que jo treballava en aquesta pel·lícula quan va passar. Vaig sentir que el meu somni havia sigut destruït, que l’ ‘streaming’ canibalitzaria tot el que jo vaig crear, el que estimo. Vaig pensar: «Soc un dinosaure, i aquí arriba el cometa que m’extingirà». Però la possibilitat del fracàs no m’afecta, em sento immune a ella. Soc incapaç de moderar les meves ambicions per complaure el mercat. Quan estàvem acabant ‘Titanic’ fa 25 anys, tothom donava per fet que seria un daltabaix en taquilla. ¿Va fer això que tractés limitar els riscos? ¡No! Al contrari. Si la meva pel·lícula és un fracàs de tota manera, m’asseguraré que almenys em satisfaci a nivell personal. La segona entrega d’‘Avatar’ s’estrena ara, i la tercera ja està acabada. La resposta del públic condicionarà les altres entregues.

Mentre vostè fa tants anys que treballa en la saga ‘Avatar’, que abans que res és un al·legat ecologista, l’Amazònia continua sent destruïda i els polítics de tot el món tan sols fingeixen preocupar-se pel planeta. ¿Què sent respecte a això? 

No crec que la solució als nostres problemes existencials estigui en l’àmbit polític. Per salvar el planeta farà falta que la gent reaccioni. No estic pensant en una revolució als carrers, sinó que els ciutadans s’informin, i votin, i obliguin els polítics a prendre mesures en lloc d’atendre únicament els interessos del capitalisme; no són veritables líders, són xais, així que faran el que la població els digui que han de fer. És cert que a la gent li costa canviar. Ens encanta cremar energia, ens encanta menjar carn i lactis, i demanar-nos que canviem certs patrons de comportament és com demanar-nos que canviem de religió. Per això és important informar-se, i és important enfadar-se.

Notícies relacionades

La pesadesa de les ulleres a 'Avatar'

Barcelona, capital de la innovació social

‘Avatar’ propugna el medioambientalisme, però alhora és una aventura bèl·lica. És a dir, d’una banda parla de protecció i de l’altra parla de destrucció. ¿Com equilibra les dues facetes?

Confesso que, durant el procés de muntatge d’‘El sentido del agua’, vaig patir una crisi de fe; em va semblar que era una pel·lícula massa violenta. Així que vaig decidir tallar-li 10 de minuts d’escenes de violència. Se’m coneix com un director de cine d’acció però el que està passant en la nostra societat amb les armes em regira l’estómac. Així que, quan miro cap enrere i recordo algunes de les pel·lícules que he fet, sento que actualment no voldria fer-les. No sé si m’agradaria fetixitzar les armes com ho vaig fer amb la saga ‘Terminator’ fa 30 anys.