Els teatres italians, ofegats per la factura de la llum

És, precisament, el cas delteatre Michelangelo. El seu director, Berto Gavioli, va explicar recentment que, a causa de la crisi energètica mundial i la baixa afluència, la seva estructura s’ha vist en l’obligació de reduir el seu programa setmanal d’espectacles de tres a dos dies. El motiu: la necessitat de rebaixar els costos dels consums. 

«Ha sigut una decisió difícil, però lamentablement necessària», s’ha justificat Gavioli. «Estem fent el possible per garantir una continuïtat», ha afegit, a l’explicar que a més els abonats del teatre en prosa s’han reduït a la meitat. Una cosa que ha complicat encara més la missió de sobreviure per a aquest teatre privat, fundat el 1988 i que durant la pandèmia va sobreviure amb subsidis estatals que ja no té. 

Inversions infructuoses

I és que resistir no està sent cosa fàcil, tal com explica a EL PERIÓDICO també Alessandro Longobardi, director artístic del teatre Brancaccio de Roma. «La pujada dels preus de l’energia és sorprenent», afirma. Hem registrat augments de fins al 300%», precisa Longobardi, el teatre del qual va ser inaugurat el 1916 i té una capacitat per a 1.300 espectadors.

Fins i tot la inversió del Brancaccio en llums led, un sistema que normalment permet estalviar en energia, no ha servit per compensar les alces de les tarifes. Va ser un esforç que «va resultar en va», es lamenta Longobardi, a l’explicar que de moment no ha cancel·lat també activitats perquè implicaria el pagament de significatius rescabalaments. 

La història es repeteix en termes semblants així mateix al teatre Carcano de Milà, que també recentment va canviar el seu vell sistema d’il·luminació per un de nou que pot funcionar amb llums led. El problema aquí, tanmateix, és més enredat. «No totes les companyies (de teatre) externes que allotgem aconsegueixen adaptar-se al nou sistema, cosa que ens força a tenir alts costos energètics», ha afirmat Carlo Gavaudan, president d’aquest teatre, en declaracions recollides pel setmanari ‘L’Essenziale’. 

Futur incert

Les previsions per al futur també són per posar-se a tremolar. Així ho ha explicat Filippo Fonsatti, director de la fundació que gestiona els Carignano i el Gobietti de Torí, i dos teatres petits més a la mateixa zona. «El 2019, en total, ens vam gastar uns 340.000 euros en gas i electricitat», ha explicat Fonsatti, a l’afegir que per a aquest 2022 s’esperen una factura del voltant de 500.000 euros. 

El problema ha començat a agitar la política transalpina. Exemple és el de Matteo Renzi, líder del partit centrista Itàlia Viva. «Em sembla immoral que el Govern (italià) vulgui ajudar els equips de futbol de la Serie A. Són desenes de milions que haurien d’anar a les societats esportives amateur i a la cultura», ha dit el polític. «El Govern s’ha oblidat de la cultura», ha denunciat així mateix l’actor Stefano Accordi, al criticar el pla pressupostari italià, encara no aprovat de manera definitiva. 

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Itàlia, a més, no és l’únic país europeu en aquesta situació. A l’octubre, alguns teatres hongaresos van confirmar que tancaran les seves portes aquest hivern per la crisi energètica. I, en altres països com França i Alemanya, altres institucions culturals també estan batallant en èpoques difícils.