Gemma Ruiz i la seva mirada feminista, primera dona en guanyar el Sant Jordi en 19 anys

Feia 19 anys que el premi Sant Jordi de novel·la, un dels més prestigiosos de les lletres catalanes, no l’aconseguia una dona (l’última, Carme Riera, el 2003). De fet, només nou escriptores l’han aconseguit en els 63 anys d’història del guardó. «Una disfunció», ha recalcat amb vehemència la vencedora d’aquesta edició, la periodista i cap d’Informatius de Televisió de Catalunya, Gemma Ruiz, que l’ha guanyat gràcies a ‘Les nostres mares’, «un llibre plenament i feliçment feminista», ha afegit, protagonitzat per «10 dones que ho van tenir tot en contra, nascudes en els anys 50, sota el franquisme, que va erradicar tots els drets aconseguits per la Segona República i les va condemnar a les tasques de casa i a la funció reproductiva obligant-les a renunciar a la seva realització personal».

Ruiz (Sabadell, 1975) no ha sigut l’única periodista de TV-3 en recollir un premi a la tradicional gala literària de la Nit de Santa Llúcia-Festa Òmnium de les Lletres Catalanes, celebrada al Teatre Nacional de Catalunya (TNC): el seu col·lega Manel Alías, autor dels llibres ‘Rússia, l’escenari més gran del món’ i ‘L’última victòria de l’URSS’, ha rebut el Muriel Casals de Comunicació per la seva «cuidada i arriscada cobertura de la guerra de Rússia i Ucraïna, oferint testimonis de primera mà en els dos costats del conflicte, amb una mirada política i social».

«Deu heroïnes quotidianes»

El jurat del Sant Jordi, el premi més ben dotat de les lletres catalanes (60.000 euros) juntament amb el Ramon Llull, ha qualificat la tercera novel·la de Ruiz com «un calidoscopi de veus femenines, de diferents generacions i classes socials, que s’entrecreuen en una suma d’històries amb una mirada crítica i realista i una llengua àcida i afilada».

Ruiz, autora de ‘Ca la Wenling’ (2020), que ja recollia les veus de la seva besàvia i les seves àvies en una societat terriblement masclista a ‘Argelagues’ (2016), ret homenatge a ‘Les nostres mares’, apunta, a «10 heroïnes quotidianes, dones de carn i ossos, referents per a les seves filles, que ens van ensenyar com plantar cara al món. Les veiem avui amb una vitalitat tremenda, omplint teatres i clubs de lectura, cuidant els nets i els grans. De jubilades, res». 

La «ràbia emmordassada i latent»

També s’ha revelat a la Nit el premi Mercè Rodoreda de contes (dotat amb 6.000 euros), que ha sigut per als nou relats tenyits de mort i sexe d’‘Unes ganes salvatges de cridar’, debut de Marc Vintró (Vilanova i la Geltrú, 1975). En aquests contes, que ell mateix assenyala com «relats d’un ‘hippy’ sense ideals», dona curs a «la ràbia continguda que tots portem dins, emmordassada i latent, que ens causa l’asfíxia del món hostil, ple de crueltats i injustícies, que ens provoca un malestar». El jurat ha destacat la seva «mirada plena de sarcasme i humor negre».  

La poesia de Jordi Llavina

El Carles Riba de poesia (dotat amb 3.000 euros) ha recaigut en els versos que el bregat Jordi Llavina (Gelida, 1968) desgrana en ‘Un llum que crema’, amb la memòria com a eix, amb referències, ha assenyalat el poeta, a la guerra d’Ucraïna i al rescat de l’‘Endurance’ un segle després que encallés a l’Antàrtida. El jurat ha apuntat la seva «influència carneriana», que s’aprecia en «la seva defensa dels objectes més habituals, comuns i discrets».

Infantil, desert

Notícies relacionades

Martí Domínguez, guanyador del Premi Proa de novel·la amb una distòpica reflexió del futur de la maternitat

Sergi Belbel, del teatre a la novel·la confessional per guanyar el premi Sant Jordi

El Josep M. Folch i Torres de literatura infantil ha quedat desert. L’any passat hi va quedar el Joaquim Ruyra de juvenil (dotat amb 6.000 euros), que aquest 2022 ha premiat l’escriptor i dramaturg Gerard Guix (Vic, 1975), per ‘Un far a la fi del món’, que publicarà al març Elastic Books, nou segell del grup Enciclopèdia. En aquesta obra, Max, als seus 14 anys, se n’ha d’anar amb la seva família a una illa remota on el seu pare treballarà de faroner.

Les obres guanyadores del Sant Jordi, del Rodoreda i del Carles Ribas les publicarà Proa al febrer. A la gala, que ha comptat amb la presència del president d’Òmnium, Xavier Antich, el president Pere Aragonés, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, s’ha entregat a més el premi Internacional Joan B. Cendrós (dotat amb 3.000 euros) a la traductora Mara Faye Lethem, responsable, entre altres, de la versió a l’anglès de ‘Canto jo i la muntanya balla’, d’Irene Solà.