El marquès de Sade i la intel·ligència artificial, protagonistes del CCCB

Sade (1740-1814) va patir tortura, censura i 27 anys de presó «pel que va imaginar i va escriure»; es va escapar pels pèls de la guillotina i va acabar la seva carrera muntant obres de teatre al manicomi de Charenton, als afores de París. Personatge polèmic, revolucionari i alliberador per a uns, i perniciós, corruptor i capaç de provocar commoció i horror, per a d’altres, la seva «figura complexa i ambivalent», segons Jordi Costa, cap d’Exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), protagonitzarà una de les dues mostres que marcaran la temporada 2023 del centre que dirigeix Judith Carrera. L’altra gran mostra, ‘Intel·ligència artificial’, abordarà les potencialitats inquietants i, alhora alliberadores, de la tecnologia i es preguntarà on acaba l’ésser humà i on comença l’IA. 

Carrera ha presentat aquest dimecres la programació del CCCB per al 2023, un any que encaren amb un pressupost de 13.656.000 euros, un 15,7% més que el 2022, i després d’un «feliç» 2022, en el qual «s’ha deixat enrere la pandèmia i en el qual el públic presencial ha crescut un 24% respecte al 2021», amb exposicions com ‘Cervell(s)’ acabada de finalitzar, que ha rebut 90.000 visitants, i amb bones xifres en el ‘World Press Photo’ (que tornarà el pròxim novembre), o en la del revolucionari psiquiatre Tosquelles, ara al Reina Sofía de Madrid.

A més del festival Kosmopolis, que tornarà del 25 al 29 d’octubre, dedicat a la literatura oceànica, i de nombrosos debats, on destaquen els que posen el focus sobre Rússia, amb escriptores exiliades, la Xina, l’Iran i la idea d’Europa, o sobre la crisi energètica i ambiental del planeta, Carrera ha destacat, per al juliol, ‘Viatges i flors’, amb la creació d’un bosc immersiu fantàstic a partir de l’obra del mateix títol de Mercè Rodoreda amb què Cabosanroque plantejarà una reflexió sobre la guerra i les seves conseqüències en les dones i nens. Serà a través de l’obra de l’escriptora catalana i dels testimonis de víctimes de la Segona Guerra Mundial reunits per la nobel Svetlana Aleksievich.

El mal i la violència

«Afrontem un 2023 reivindicant la força creadora, emancipadora i transformadora de la cultura davant un món marcat per la guerra i la destrucció del planeta. El CCCB es consolida com un espai de pensament, assaig i creació, que promou l’experimentació i la mirada crítica sobre el món», considera Carrera. Per això, la nova programació gira entorn de «les grans qüestions filosòfiques de tots els temps, com el paper del mal i la violència, o la llibertat i el futur de la condició humana en temps d’algoritmes». 

El llegat del marquès llibertí

Després de la imperdible mostra acabada d’estrenar, ‘Constel·lació gràfica’, sobre nou autors del nou còmic espanyol, arribarà, el 10 de maig (fins al 15 d’octubre), l’exposició sobre Sade, comissariada per Alyce Mahon i Antonio Monegal. La proposta explorarà les implicacions estètiques, filosòfiques i polítiques del llegat del llibertí marquès en la cultura contemporània i plantejarà, afegeix Costa, preguntes incòmodes, com si cal llegir-lo com un filòsof seriós, els escrits del qual promouen una llibertat emancipadora i subversiva, o com «un novel·lista que es limita a construir fantasies extremes» i que mostra «la dimensió excessiva i violenta de l’experiència humana».

Notícies relacionades

Nou autores de còmic es reivindiquen al CCCB

Barcelona, capital de la innovació social

També recordarà la importància de Sade per al surrealisme i la resta d’avantguardes del segle XX, quan noves generacions d’escriptors i artistes el van redescobrir i van evitar que fos oblidat. Guillaume Apollinaire, George Bataille, Salvador Dalí, Man Ray, Pier Paolo Pasolini, Simone de Beauvoir, Michel Foucault, Jacques Lacan, Mapplethorpe, molts van reflexionar sobre ell o van adoptar la seva filosofia transgressora i el seu missatge revolucionari com un medi d’alliberament de les normes socials i la moral. De fet, «es va desencadenar un autèntic culte a Sade, que es va utilitzar per explorar els límits de la representació de l’erotisme i les pràctiques sexuals no normatives, com el BDSM». Al segle XXI ha sigut invocat per artistes i intel·lectuals ‘queer’.  

¿Hem de témer l’IA?

A l’octubre, agafarà el relleu expositiu ‘Intel·ligència Artificial’, coorganitzada amb el Barbican Center de Londres i en col·laboració amb el Barcelona Super Computing Center. La mostra intentarà respondre a preguntes com si l’IA és realment capaç d’aprendre, si és creativa i sostenible, si és capaç de conèixer el futur millor que l’ésser humà o de prendre decisions per si mateixa. I el més important, si és així, ¿l’hem de témer? El recorregut no oblidarà els dilemes ètics que planteja per la possible amenaça per a la privacitat, la llibertat i la veritat.