Crítica
‘El Messies’ de Fagioli, aclamat al Palau
L’aclamat contratenor argentí va debutar a Espanya com a director al comandament del popular oratori de Händel
Sens dubte ‘El Messies’ de Händel és l’oratori més popular del repertori i la seva tornada puntual als escenaris per Nadal ja és una tradició a mig món. En aquesta ocasió, el Palau de la Música Catalana va comptar amb una versió exquisida, gairebé cambrística per les seves dimensions, però no per l’energia que va desprendre, dirigida amb gust i saviesa ni més ni menys que pel contratenor Franco Fagioli. Estrella de la seva corda, el cantant argentí té una llarga experiència en el podi i així ho va demostrar al comandament de l’aplicada Orquestra de l’Òpera Reial de Versalles, d’un entregat i eficaç Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana –liderat per Xavier Puig, aquesta vegada amb sis representants per corda– i d’un reduït i ben escollit grup de solistes.
Ja des del primer recitatiu va quedar clar que Fagioli brindaria al seu excel·lent quartet protagonista la llibertat necessària per ornamentar i acomodar a les seves possibilitats vocals els esculls de la lluminosa partitura händeliana. El tenor Pablo Bemsch la va aprofitar per lluir una veu de timbre molt apropiat amb adequades inflexions dramàtiques i va decorar allà on va creure oportú, aplicant-se en la coloratura. Va conquerir pel seu fraseig i rotunditat el baix Alex Rosen, entregat en les àries i recitatius, arribant als extrems del registre sense problemes, resolent amb intel·ligència les seves carències en el sobreagut i aportant expressivitat, facilitat en les agilitats i un perfecte control del ‘fiato’ en les frases més llargues. La contralt Margherita Maria Sala, per la seva banda, va imposar un timbre vellutat, líric i sensible amb capacitat per a refilets i escales i amb un sentit especialment dramàtic quan el llibret ho requeria, fent de l’ària ‘He was despised and rejected’ una gran creació sense importar els seus greus poc consistents.
Notícies relacionadesMeravellosa en les seves parts, la soprano Marie Lys, va agafar àries tan difícils com ‘Rejoice greatly’ a velocitat de vertigen, sempre molt ben acompanyada per l’orquestra i el mestre. La soprano va repetir l’èxit que va aconseguir amb l’‘Orlant’ de Händel al Festival de Peralada del 2021.
El gran Fagioli va apostar per una versió molt ben articulada, contrastada quant a dinàmiques (com va demostrar en la ‘Simfonia pastoral’) i línia, sempre atent als seus solistes i fonent-se amb el cor. Només un detall: hauria de ballar menys al podi, ja que, a l’entregar-se tant a les melodies, arribava a distreure pel joiós ímpetu de la seva gestualitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
