Els fans de Serrat s’acomiaden del seu ídol: «Hem vingut a plorar»

Aquest dimarts, en el primer concert de comiat de Serrat a Barcelona, parelles, amics i famílies van acudir al Palau Sant Jordi per emocionar-se, per disfrutar amb ell per última vegada en directe i per agrair tot el que Serrat els ha donat. Les obres del cantautor componen la banda sonora de moltes persones de la seva quinta. Cada un té una relació especial amb ell i la seva obra. Per això, el seu primer concert dels tres previstos a Barcelona tenia un component emocional enorme.

Molts sentien que havien de ser allà. No podien perdre’s el seu comiat de Barcelona i dels escenaris. Per això persones en cadira de rodes, amb tacataca o amb bastó avançaven decidits cap a la cua amb ganes de viure per última vegada l’emoció d’escoltar el seu músic de capçalera en directe. «Venim a plorar», reconeixia un grup de dones, entre elles una tia i la seva neboda, que tenien tots els discos de Serrat. «Per als que sempre l’hem seguit aquest és un concert molt especial». I, tot i que és trist dir adeu, millor fer-ho quan encara pot deixar un bon record. «S’ha de saber dir ‘prou’. S’ha de saber parar. De vegades, hi ha artistes que per allargar la seva carrera, l’entelen».

Mocadors preparats

Entre els seus seguidors hi ha de tot. La majoria ja l’ha vist en directe en més d’una ocasió. L’historietista Oscar Nebreda i la seva dona, per exemple, s’acomiadaven per segona vegada d’ell després d’acudir al concert que va oferir a Còrdova. «Aquella nit va ser meravellós, encara se’m posa la pell de gallina», va recordar ella. «Aquest concert serà de molt plorar», va afirmar ell, que té gairebé l’edat de Serrat, 77 anys, i entén perfectament que es jubili. «Jo ho vaig fer fa 12 anys i n’estic encantat».

La Dolores, una infermera que s’acaba de jubilar i a qui els companys han regalat les entrades, també considera que fa bé a retirar-se. «Algun dia s’ha de fer», va assenyalar, feliç de poder acomiadar-se d’ell junt amb el seu marit, un altre fan, després d’haver-lo seguit i vist en concerts a Almeria i a l’antic Palau d’Esports.

Gent de tots costats

Serrat va reunir des de veïns del Poble-sec, el seu barri, senyores de Sarrià i famílies senceres com els Encinas, de Santa Coloma de Gramenet. «Venim en homenatge al meu pare, que ja no hi és». Ell era el gran serratià junt amb la seva dona, que acudia a la cita acompanyada dels seus fills i nets. Reconeixia que ‘Paraules d’amor’ és la preferida de tots però en realitat són moltes les que ens agraden com ‘La tieta’, ‘Pare’ o ‘Me’n vaig a peu’».

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

Per als més joves d’aquesta família, que tenen entre 12 i 17 anys, Serrat forma part de la història familiar i a partir d’ara, del seu historial de concerts. Mai s’oblidaran d’ell perquè és el primer al qual acudeixen. També per a les cubanes Sara i Lilian era el seu primer concert de Serrat. «Quan ell va venir a Cuba per actuar al festival de Varadero jo era molt jove i la meva mare no m’hi va deixar anar. Ara que fa un any que vivim aquí i no me’l podia perdre», explica la Sara, una dona de cabells canosos que va acompanyada de la seva neboda. «Volíem acomiadar-nos d’ell».

La Guadalupe, de Ciutat de Mèxic, va assistir al concert convidada per la seva filla Alma i el seu net Alejandro, de 13 anys, que viuen a França. El noi l’ha començat a escoltar a Spotify. «Vaig veure Serrat per primera vegada l’any 74 al Bellas Artes de Ciutat de Mèxic», recordava la Guadalupe, per a qui ‘Señora’, ‘la fiesta’, ‘Penélope’ i ‘Nanas de las cebolla’ formen part de la seva vida. «En realitat totes les seves cançons són un poema, fins i tot m’agraden les que són en català i no entenc», admet. «Després de veure’l aquí, cantant a casa seva i en el seu comiat ja em puc morir tranquil·la». La passió serratiana no té límits.