¿I si 30 anys després dels crims d’Alcàsser reaparegués Antonio Anglés?

«I allà comença la ficció. Fa 30 anys que penso en aquesta història –explica l’autor–. La meva generació vam viure dia a dia a la televisió, on sobretot les cadenes privades van retransmetre la desaparició de les nenes, la troballa dels cossos, la recerca dels culpables, la seva fugida i, anys després, el judici», que va portar el còmplice d’Anglés, Miguel Ricart, a la presó, d’on va sortir el 2013. «Jo sempre em vaig preguntar si Anglés seguiria viu i, en aquest cas, on seria. La possibilitat que segueixi viu és molt real, podria ser el nostre veí sense que ho sabéssim», opina Díaz (Madrid, 1971), que presenta a ‘Las otras niñas’ la segona entrega de la sèrie que va iniciar fa un any amb ‘El buen padre’, protagonitzada per la singular i complexa inspectora de policia Indira Ramos, que pateix un trastorn obsessiu compulsiu i a qui l’angoixen en extrem la falta de neteja i els bacteris. Només li faltarà l’arribada de la covid, tot i que l’escriptor s’atreveix a traslladar la trama a finals del 2022, amb una pandèmia ja gairebé superada, quan ella torna al cos després d’una excedència.  

Díaz planteja una investigació policial al revés. «Normalment es té un cadàver i es busca l’assassí. Però aquí no, l’assassí es coneix, Indira i el seu equip l’identifiquen per casualitat, investigant un atracament en una gasolinera, tot i que llavors afronten la possibilitat fictícia, però real, que els crims d’Alcàsser hagin prescrit. Ella creu que durant aquells 30 anys no ha pogut ser un ciutadà exemplar i que ha hagut de tornar a matar». Per evitar haver de deixar-lo anar intenten reconstruir la seva fugida i trobar aquestes «altres nenes» del títol, víctimes de crims que no hagin prescrit i pels quals puguin empresonar-lo.

La prescripció del cas Alcàsser, apunta, està fixada per al 2029, «però possiblement si Anglés aparegués, el seu advocat al·legaria que ha prescrit i imposaria recursos al Constitucional o a Europa. El més terrorífic és que podria passar i que podria quedar al carrer». L’opinió pública creu que es dividiria entre els que clamarien per la necessitat de fer el que fos per no deixar-lo anar perquè seria una aberració i entre els partidaris d’obeir el codi penal. 

Díaz admet haver-se plantejat el que pensaria Anglés, en cas de continuar viu, si llegís ‘Las otras niñas’. «Si he encertat en alguna cosa sobre la seva fugida en tots aquests anys, crec que sentiria por. Perquè, tot i que a molta gent pugui sonar-li el cas Alcàsser, a molts d’altres no tant, i al llegir la novel·la i conèixer-lo podrien arribar a reconèixer-lo, posar-li cara i tornar a col·locar-lo al disparador, perquè potser és més a prop del que pensem». 

Buscat per la Interpol

«És clar que podria haver mort ofegat al mar abans d’arribar a Dublín, però hi ha moltes possibilitats que continuï viu. Avui continua sent un dels més buscats per la Interpol. Si viu, segurament es devia construir un personatge fictici. Era un delinqüent de carrer de València, que no sabia anglès i era addicte als calmants, sense educació, sense diners... Per sobreviure tant temps escapat havia d’evolucionar, educar-se, fins a ser com el protagonista d’ ‘American Psyco’, , que sap què fer perquè no l’atrapi la policia», especula el guionista de sèries com ‘Aquí no hay quien viva’, ‘El secreto del puente viejo’ i ‘Yo soy Bea’.

«Anglés no hauria sigut un personatge exemplar aquests 30 anys. Va fer el que va fer no perquè tingués un moment de bogeria, sinó perquè portava aquest gen maligne, era un psicòpata de manual, que no sentia empatia per ningú, algú que actua perquè això li produeix plaer i el fa sentir poderós. Per això és probable que no s’hagi pogut contenir durant aquests anys –afegeix–. Cal recordar que quan va cometre els crims d’Alcàsser estava escapat durant un permís carcerari per segrestar, encadenar i maltractar una noia drogoaddicta amb qui havia tractat. I aquestes mateixes tortures les va aplicar a les tres nenes». 

En la història s’entremesclen els problemes personals de la mateixa Indira, «amb un trastorn que a ‘El buen padre’ li impedia tenir relacions socials i de parella, integrar-se i treballar amb normalitat». «Abans de la covid pensava que havia creat un personatge original, que anava amb guants i mascareta i defugia el contacte físic amb els altres. Però amb el coronavirus, sobretot al principi, tots vam ser com ella. Gairebé vaig entrar en pànic perquè vaig pensar que la realitat es menjaria el personatge, però després vaig veure que això ens ajudaria a comprendre-la una mica més». 

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

A ‘Las otras niñas’ topa amb un altre dilema. Queda embarassada i «es debat entre avortar, tenir el nadó i dir-ho o no al pare o desaparèixer del mapa un temps». I en això, arriba la covid, «que pensava que seria cosa d’uns mesos, i ja fa dos anys que dura».  

Herois imperfectes i corrupció

Al marge de la trama principal sobre Anglés, Díaz n’introdueix una altra de secundària sobre corrupció policial, una cosa que ja va explorar a ‘El buen padre’, en què Indira es guanyava enemics entre els seus companys perquè la seva honestedat la porta a denunciar un policia que va posar una prova falsa per empresonar un indesitjable. «Són herois imperfectes. Tots els personatges tenen arestes. Quan tens un dilema de vegades prens decisions equivocades per salvar la pell».