L’afició de col·leccionar «sons obsolets» perquè no es perdin

Les icòniques cabines telefòniques vermelles ja no desperten interès a Londres, però Stuart Fowkes està encantat de trobar-ne una que funciona: el seu timbre és un dels «sons obsolets» que estan desapareixent del món i el seu projecte pioner els vol preservar. Davant el vell auricular, aquest consultor digital treu un dispositiu de gravació i entra en acció. «Sempre he tingut curiositat pels sons», explica. «Ara apareixen nous sons més ràpid que mai en la història, però també canvien i desapareixen més ràpid», afirma. Amb el seu projecte ‘Cities and Memories’, els últims cinc anys ha recopilat i remesclat més de 5.000 sons de 100 països. Ara, a més, seran arxivats per la Biblioteca Britànica amb un objectiu: protegir-los per sempre.

El projecte col·laboratiu de Fowkes consisteix a preservar sons que estan «just al caire de la memòria». Curiosament, aquests sons que estem «a punt d’oblidar» són els que tenen una «ressonància emocional més gran», explica. En aquest sentit, afirma que una de les coses que més l’ha sorprès és com la gent respon emocionalment a les gravacions. «Una persona ha escoltat el so d’una càmera cinematogràfica Súper 8 i això li ha recordat quan era al menjador de casa seva el 1978, amb el seu pare, que li ensenyava pel·lícules casolanes per primer cop», diu.

La recopilació més important del món

La recopilació de sons obsolets inclou més de 150 gravacions recollides arreu del món, així com remescles d’aquests sons fetes per músics i artistes sonors. És la col·lecció més important d’aquest tipus: inclou des de reproductors de cassets Walkman i antigues consoles de videojocs, de trens de vapor i cotxes de carreres d’època, així com sons que evoquen el ràpid canvi de l’entorn natural, com és l’enfonsament de les glaceres.

«Abans de la revolució industrial, el nostre entorn sonor no havia canviat gaire durant centenars d’anys. Es basava en campanes, cascos de cavalls i la indústria», diu Fowkes. Aquest entorn ha canviat de manera dràstica. «Ara, coses que només tenen uns quants anys, com els tons de trucada dels telèfons mòbils, ja sonen antiquades», reconeix.

Sons d’ambient (i de moda)

Un dia qualsevol, Fowkes posa fil a l’agulla i entra al metro de Londres. Igual que els ‘trainspotters’, els apassionats que miraven passar els trens i al seu dia van ser una imatge familiar a les andanes de les estacions del Regne Unit, aquest home és un ‘soundspotter’: està totalment entregat a l’examen dels sons.

Per ell, el xerric de les rodes del tren al fregar les corbes de les vies metàl·liques o el soroll de les portes a l’obrir-se i tancar-se no té res d’avorrit ni poc interessant. «Sempre he sigut algú que escolta el món. Quan tinc una gravadora a la mà, començo a escoltar-ho tot d’una forma diferent i sento coses que altres persones no necessàriament notarien o sentirien», diu.

Notícies relacionades

Liniker: ¿per què la seva victòria en els Grammy Llatins va ser una fita per al col·lectiu trans?

Aitana: «Després de la meva primera sèrie, m’encantaria estudiar direcció»

Fowkes va llançar ‘Cities and Memories’ el 2015 i des d’aleshores ha atret uns 1.000 col·laboradors de tot el món. «Cada matí em desperto i veig que he rebut correus electrònics amb gravacions d’algun lloc completament inesperat, com una platja de Bali o el metro de Pyongyang», diu.

Les gravacions d’ambient estan de moda, afirma el consultor, que posa com a exemple la compositora Björk. «Abans es considerava una cosa molt especialitzada, però ara qualsevol pot fer una gravació decent amb el seu telèfon i és una afició cada cop més habitual», assegura.