Resum de l’any cultural
Els 10 millors discos espanyols del 2022 (més enllà de ‘Motomami’)
Recollim els millors deu àlbums de l’any fets aquí a partir del criteri dels especialistes d’EL PERIÓDICO
Els 10 millors discos internacionals d’un rotund 2022
El balanç del 2022 ens brinda una selecció de perles de signe pop, ja sigui amb accents clàssics, electrònics o experimentals, així com incursions en la música urbana i en el flamenc d’avantguarda. I, coronant la llista, com fa quatre anys amb ‘El mal querer’, la imparable Rosalía i el seu conquistador ‘Motomami’, un disc que ja ha sigut piropejat a escala mundial. La resta, també rutilant, tot seguit:
‘Tiene que ser para mí’, de Natalia Lacunza
D’‘OT’ 2018 a la revelació com a creadora pop: aquesta noia de Pamplona ens embolcalla, en el seu debut llarg, amb un suggerent diari íntim, fet de les seves tribulacions sentimentals, entre ambients somiadors, traços electrònics i girs melòdics.
‘Ses entranyes’, de Xarim Aresté
Lluny del ball de tendències es mou aquest cancionista lliure i genuí, as de la guitarra, envalentint-se en un passeig per tonades amb encant que s’alimenten de soul, folk i blues. Escoltin ‘Ja no hi ets’ i sucumbeixin davant la seva melodiosa puresa d’esperit.
‘L’aigua clara’, de Mishima
La ‘troupe’ de David Carabén fa un altre pas ferm en el seu creixement com a banda pop adulta casant com mai filigranes melòdiques i arriscats enquadraments lírics. El seu art de la cançó deixa un saldo deliciós, amb èpica continguda i retratisme irònic.
‘La Babilonia’, de Mariola Membrives
Ja són infinits els camins del flamenc, i ella tria un dels més alambinats, brindant la seva veu majestàtica a un relat feminista (amb arrels en la cultura sumèria) i fonent ‘jondo’ i art-rock, mística, sensualitat i denúncia. Un tros de pel·lícula agitadora.
‘Un minut estroboscòpica’, d’Antònia Font
Una dècada després del seu adeu, el grup mallorquí recorda per què és un nom suprem del modern pop en català. Més serè, igual de màgic, casa esveltes melodies i cavil·lacions (filosòfiques, mediambientals) en l’enyorada veu de Pau Debon.
‘Dies d’attrezzo’, de Da Souza
Semiocult tresor del pop mallorquí, porta al laboratori les seves hospitalàries idees amb inventiva i proximitat, fent de la cançó un artefacte dolçament imprevisible. Aquí, a compte dels dies que semblen rutinaris però que són importants.
‘Miqui Puig canta vol. 7’, de Miqui Puig
L’excantant de Los Sencillos, en la missió de fer-nos ballar, si no plorant, agitant la nostra memòria sentimental entre neons synth-pop i picades d’ullet a l’italodisc i a l’acid house. Exquisides amistats: rescat d’Irantzu Valencia (La Buena Vida).
‘Cuatro chavales’, de Carolina Durante
No tot està perdut per al rock de guitarres entre les noves generacions: aquests nois de vint anys de Madrid sobresurten en aquest segon disc portador d’urgència punk, tonades pop i un lirisme amb entranyable mala bava. Per començar el dia amb energia.
‘Kor Kor Lake’, de Rojuu
Entre les mil cares de l’últim pop, atenció a què destapa el barceloní Roc Jou (19 anys), amb trencadissos ecos ‘emo’, alta resolució melòdica i textos propensos a la melancolia i l’escepticisme vital. Emergent far generacional (i alguna cosa més).
‘Motomami’, de Rosalía
Si ‘El mal querer’ (2018) va enlluernar amb la seva complexió catedralícia, el relleu atrapa d’una altra manera, com un gresol ultramodern fet de ‘beats’ avantguardistes i sentits vestigis ‘jondos’, tonades en neollengua i reggaeton del futur, sexe i mística, amb el seu clímax en aquesta ‘Sakura’ que acomiada reflexos de l’art flamenc de Lole i Manuel. Un nou pop entra per la porta gran, transformador, audaç i divertit. I més enllà de la trepidant col·lecció de cançons, ‘Motomami’ destil·la una forma de vida.
A sota, una ‘playlist’ amb grans extractes d’aquests discos:
Notícies relacionadesA sota, una ‘playlist’ amb grans extractes d’aquests discos:
La llista de millors discos internacionals de l’any ha sigut elaborada amb les votacions de Jordi Bianciotto, Ignasi Fortuny, Juan Manuel Freire, Julián García i Rafael Tapounet
