Carey Mulligan: «Totes les dones han patit una experiència sexual inapropiada que les ha fet sentir incòmodes»

‘Al descubierto’ no només s’integra dins de les ficcions que han abordat el Me Too en els últims temps, sinó que es podria erigir com la pel·lícula fonamental per entendre la magnitud del moviment. Abans que saltés la notícia, semblava impossible parlar dels abusos sexuals. I això és precisament a què van haver d’enfrontar-se Kantor i Twohey a l’hora d’introduir-se en la seva investigació: hi havia un secretisme total entorn de Harvey Weinstein, cosa que ell s’havia encarregat de preservar a través de suborns i contractes privats de confidencialitat. Els diners i la coacció havien sigut fonamentals a l’hora d’esborrar les seves atrocitats. ¿Com es pot desemmascarar el monstre? 

A ‘Al descubierto’ precisament es posa de manifest la important tasca del periodisme com a altaveu de les causes que es mantenen a l’ombra i que resulten fonamentals per configurar una societat que es desposseeixi de les xacres de l’heteropatriarcat, del racisme estructural i l’homofòbia. 

Per embarcar-se en aquesta aventura reivindicativa, a Zoe Kazan i a Carey Mulligan els va semblar fonamental l’enfocament feminista de la pel·lícula: que estigués dirigida per una dona (Maria Schrader), que el guió el dirigís una dramaturga del prestigi de Rebecca Lenkiewick i que se cenyís al rigor amb què les protagonistes, Jodi Kantor i Megan Twohey, van abordar el tema, acostant-se a les víctimes des de l’empatia i aconseguint trencar la seva barrera de por i silenci.

«El que més em va sorprendre va ser la quantitat de detalls que exposaven sobre la seva feina», explica l’actriu Zoe Kazan. «Vam aprendre molt sobre la tenacitat i al mateix temps la sensibilitat amb què van tractar les víctimes, posant el focus en l’abusador. Però crec que el fonamental a la pel·lícula és que no és un retrat sobre la violència contra les dones. Weinstein no és un personatge, mai veiem la seva cara. Hi ha decisions molt importants aquí que l’allunyen del sensacionalisme. Per això és tan important, perquè posa el focus en les dones, les que van escriure aquesta història i les que van ajudar que això passés», explica Zoe Kazan. 

L’actriu està segura que aquesta pel·lícula resulta una peça clau per entendre d’on venim i en quin moment ens trobem a l’hora de conscienciar el públic, tant femení com masculí, sobre les arrels d’un sistema podrit. «Crec que totes les dones, en una mesura o una altra, han patit alguna experiència inapropiada que les ha fet sentir incòmodes, tant a la feina com a la vida personal. Totes són, d’alguna manera, formes de violència i intimidació que fins al moment havien sustentat el patriarcat», afirma l’actriu.

Carey Mulligan ja va protagonitzar una altra de les pel·lícules clau del Me Too, ‘Una joven prometedora’, en què es va convertir en una espècie d’heroïna venjadora dels abusos a què havia sigut sotmesa la seva millor amiga durant els anys universitaris. «Crec que resulta molt potent que a la pel·lícula les dones parlin davant la càmera de les seves experiències personals. I això genera que es continuï fomentant una conversa seriosa sobre aquest tema i que es continuïn destapant més casos que es mantenen ocults», apunta la intèrpret.

A ‘Al descubierto’ apareixen rostres coneguts que van impulsar el cas Weinstein, com el d’Ashley Judd, que va resultar fonamental perquè altres dones s’unissin a la causa. Però també trobem altres noms de l’‘star-system’ de Hollywood, com Rose McGowan i Gwyneth Paltrow, l’estrella de la companyia de Harvey Weinstein i part clau en la col·laboració de la investigació. No resulta un obstacle destacar que Brad Pitt és un dels productors i impulsors del projecte. Durant anys va col·laborar amb Weinstein i va contribuir a aquesta llei del silenci, malgrat que la seva nòvia en aquell moment, Paltrow, havia sigut assetjada i intimidada pel magnat. Una venjança que no passa desapercebuda. 

Notícies relacionades

De Hollywood a Lleida: el cine es llança a explicar els abusos del Me Too

‘El sostre groc’: 20 anys d’abusos en una escola de teatre

«M’impressionen com de valentes que van ser les dones que van denunciar. Gràcies a elles va ser possible tot. Es van arriscar, van posar en perill les seves vides, la seva credibilitat, el seu futur. I malgrat tot, ho van fer. Els devem molt. També m’agradaria remarcar que ho van fer juntes, que es van unir, i per això la seva veu es va fer més forta i legítima», continua Mulligan. «Penso en totes les generacions que vindran després i com la seva percepció del que està bé o està malament ha canviat i no és tolerable».

Tant Mulligan com Kazan coincideixen que el que va fer Tamara Burke, que va auspiciar el moviment, va resultar fonamental, així com la reacció de l’actriu Alissa Milano, que va popularitzar l’ etiqueta #MeToo que va promoure l’activisme a les xarxes. «Totes elles han sigut una font d’inspiració per a les dones del món, perquè canviï la nostra perspectiva cultural i es parli de nocions com el consentiment. Per bé o per malament, la indústria del cine i l’entreteniment és un reflex del nostre món i hem de continuar treballant per reflexionar sobre els seus mals», conclou Zoe Kazan.