Tom Hanks: «L’únic poder de l’actor és dir que sí o que no a una pel·lícula»

Tom Hanks ha tornat. No se n’ha anat mai del tot, però la pandèmia l’ha tingut un temps allunyat de les càmeres. Va ser una de les primeres estrelles de Hollywood que va contraure la covid, quan encara la crisi sanitària no havia fet saltar les alarmes, i va estar ingressat a l’hospital unes setmanes. Potser allà ens vam adonar de la magnitud de l’assumpte: si Tom Hanks estava malalt, tots podíem estar-ho. I és que l’actor pot ser que sigui una de les estrelles més destacades de Hollywood, però sempre ha resultat tan pròxim com si es tractés del nostre propi veí.  

Precisament ara assumeix aquest rol, el de veí, a la seva nova pel·lícula, però no el que esperàvem, simpàtic i generós, sinó rondinaire, maniàtic i insolent. Aquest a qui és millor no preguntar si et pot deixar un parell d’ous o una mica de sal, aquest que et treu de polleguera cada vegada que te’l trobes i que ni et saluda. Però hi ha truc perquè, en realitat, és només façana. El seu personatge, l’Otto, ha perdut la dona i se sent tremendament sol i perdut, per això ho paga amb els altres. 

L’intèrpret va veure la pel·lícula sueca ’Un home anomenat Ove’, de Hannes Holm, basada en una novel·la de Fredrik Backman i es va enamorar del personatge. ¿Per què no traslladar la història als Estats Units? El seu entusiasme pel projecte va ser tan gran, que fins i tot va decidir produir-lo. Per això ha visitat el nostre país per promocionar la pel·lícula, acompanyat del director Marc Foster i de l’actriu mexicana María Treviño, que, per mèrits propis, es converteix en una de les revelacions gràcies al seu encant i desimboltura. 

’El peor vecino del mundo’ parla del sentiment de comunitat davant l’aïllament, que després de la pandèmia cobra un sentit especial. També tracta sobre l’especulació, de com els grups immobiliaris s’aprofiten dels avis i de la gent desatesa per quedar-se amb les seves propietats. I, per descomptat, de com una comunitat de veïns pot convertir-se en un transsumpte del món on vivim, divers, plural i inclusiu, o també un lloc on afloren tota mena de conflictes. «El que m’agrada d’aquesta pel·lícula és que un pensa que veurà la història d’un home esquerp i de sobte t’està parlant de moltes altres coses, dels prejudicis, de la soledat, de la pèrdua, d’abraçar o no la diferència», explicava l’actor durant la visita a Madrid. «No crec que les pel·lícules puguin canviar el món o l’opinió de la gent, però em sembla important que aportin una nova sensibilitat sobre la societat en la qual vivim». 

A Tom Hanks sempre li ha agradat cultivar un perfil baix dins de Hollywood. No és amic de les polèmiques, està casat amb Rita Wilson des dels anys vuitanta i amb ella té dos fills (i dos més de la seva anterior relació), entre ells Truman Hanks, que apareix per primera vegada a la pantalla fent precisament del seu pare (del personatge de l’Otto) en el passat. Per tant, atesa la involucració de tota la família (la seva dona també exerceix com a productora), es podria dir que ’El peor vecino del mundo’ està feta a la mida de Hanks, en un registre dins de la seva zona de confort, allunyat de riscos kamikazes com el que va emprendre a la recent ‘Elvis’ en la qual va interpretar el grotesc coronel Tom Parker. «De vegades m’agrada desaparèixer darrere de la màscara, com si fos Frankenstein», comenta al respecte.

Fa poc va sorprendre en una entrevista a la revista ‘People’ en què afirmava que considerava que només havia fet quatre bones pel·lícules a la seva vida. Quan li van preguntar quines eren va respondre: «És un misteri. «Internet sempre treu les coses de polleguera. Feia broma, crec que he fet més de quatre bones pel·lícules», diu ara.

Notícies relacionades

Tom Hanks no és un home corrent

Tom Hanks: "Jo no sóc un líder de res"

Cadascú pot quedar-se amb les seves favorites, però la veritat és que la llista de clàssics contemporanis resulta aclaparadora: de ’Big’ a ’Alguna cosa per recordar’, de ‘Philadelphia’ a ’Forrest Gump’, de ’Salvem el soldat Ryan’ a ’Nàufrag’. Sense oblidar la veu del Woody a ’Toy Story’, ’La milla verde’, ’Camí de perdició’, ’Atrápame si puedes’ i ’Capità Phillips’. «Quan era jove deia que sí a qualsevol cosa, però va arribar un moment en què em vaig preguntar, ¿per què ho faig? ¿què estic fent? Sempre he volgut poder escollir per expandir els meus horitzons, les meves habilitats i preguntar-me si m’estava enganyant a mi mateix. Però al final tot es redueix a acceptar la responsabilitat de la meva professió i el fet que forma part d’un procés col·laboratiu, que és fer pel·lícules. La qüestió és formar part d’una aliança creativa. L’únic poder que té un actor és dir que sí o que no a un projecte. I de vegades és molt difícil dir que no, però després aprens que important que és».

¿Com ha aconseguit llavors Tom Hanks crear aquest impressionant llegat com a actor? «Sabent que s’ha de dir que no». Afegeix: «Un mai sap si una pel·lícula passarà la prova dels 20 anys, tot i que fos exitosa al seu dia. Les pel·lícules que importen són les que no tenen data de caducitat».