Guia de visionaments
Caos i apocalipsi: Dotze pel·lícules per acomiadar el 2021 com mereix
Seleccionem una dotzena de títols disponibles en ‘streaming’ amb els quals enviar aquest any a la paperera de la història: un menú a base de psicòpates, dimonis, disturbis i naufragis en el festiu trànsit de la nit de Cap d’Any a Any Nou.
Acaba l’any i, com ja va passar el 2020, el balanç que deixa rere seu és amarg, quan no desolador. La molesta variant òmicron, amb la seva sorprenent capacitat per a la reproducció i el contagi, no ha fet més que esfondrar els fràgils fonaments anímics que semblaven prendre forma a mitjans d’any. Així que, a l’espera que el 2022 sigui una mica més amable i lluminós, no hi ha millor manera d’acomiadar aquest 2021 que de la pitjor manera possible: en aquest cas, amb 10 pel·lícules que han celebrat el trànsit de la nit de Cap d’Any a l’Any Nou a base de psicòpates, aparicions satàniques, naufragis a alta mar, disturbis socials o, simplement, caos i apocalipsi.
‘La carreta fantasma' (Victor Sjöström, 1921)
L’1 de gener del 1921 s’estrenava a Suècia aquest clàssic del cinema mut, no en va una de les pel·lícules favorites d’Ingmar Bergman. En plena nit de Cap d’Any, tres borratxos beuen en un cementiri i un d’ells, interpretat pel mateix Sjöström, recorda una vella llegenda: si un pecador és l’última persona que mor abans d’acabar l’any, haurà de conduir durant un any sencer la Carreta Fantasma que recull les ànimes dels morts. Un icònic drama de terror, pura història del cine, dotat de fascinants atmosferes fantasmagòriques i sorprenents efectes especials en forma de superposicions. Disponible a Filmin.
‘L’aventura del Posidó’ (Ronald Neame, 1972)
Fastuosa producció d’Irwin Allen, mestre del cine de catàstrofes dels 70, relata el naufragi d’un luxós transatlàntic durant la festa de la nit de Cap s’Any, després de ser tocat per una onada gegant de 30 metres causada per un moviment tel·lúric submarí i quedar dramàticament quilla amunt. Necessari repartiment d’estrelles (Ernest Borgnine, Red Buttons, Leslie Nielsen, Shelley Winters...) per a un clàssic del subgènere que va comptar el 2006 amb un bon ‘remake’ (‘Posidó’) a càrrec del sempre efectiu Wolfgang Petersen. Disponible de lloguer a Prime Video i Google Play. El ‘remake’, disponible en ‘streaming’ a HBO Max.
‘Fin de año maldito’ (Emmett Alston, 1980)
El títol, prou explícit, ja ho diu tot. Impagable producció de la Cannon, la seva acció transcorre en una festa de Cap d’Any en la qual actuen diversos grups punks i new wave, i que està sent retransmesa en directe. La presentadora rebrà la inquietant trucada d’un tipus que li assegura que cometrà un assassinat cada vegada que arribi l’Any Nou en un fus horari diferent dels Estats Units, ella inclosa. Un ‘slasher’ de saldo, però també irresistible, potser pel seu humor involuntari, el seu nombrós catàleg de morts o el seu psicòpata amb careta. Disponible a FIlmin.
‘El tren del terror’ (Roger Spottiswoode, 1980)
Un ‘slasher’ enorme protagonitzat per la reina del gènere en els 70-80, Jamie Lee Curtis, i el veteraníssim Ben Johnson (actor en films de John Ford, Peter Bogdanovich i Sam Peckinpah). L’acció: una típica festa de graduació –d’estudiants de medicina– en la qual correran rius d’alcohol i hi haurà sexe. L’escenari: un tren a tota vela. Però en comptes de diversió i sexe, el que hi ha és un psicòpata armat d’un ganivet que vol venjar-se un afront del passat en una tràgica nit de Cap d’Any. La dirigeix Roger Spottiswoode, un tipus llest que va aprendre com a muntador de Peckinpah i després va dirigir ‘Sota el foc’. Disponible a Plex.
‘Caçafantasmes 2’ (Ivan Reitman, 1989)
Segona entrega de les corregudes comicofantàstiques contra els ectoplasmes de Bill Murray, Ernie Hudson, Dan Aykroyd i Harold Ramis. Aquests dos firmen el guió, Ivan Reitman dirigeix i Sigourney Weaver restaura obres d’art i cuida el seu nadó. Cinc anys després del primer film, i com que no hi ha fantasmes per caçar, viuen reclosos en l’anonimat conduint cutres programes televisius sobre fenòmens paranormals o actuant en festes infantils. Però un bruixot del passat busca un nounat per reencarnar-se en ell l’última nit de l’any. Disponible a Apple TV+, Rakuten TV i Google Play.
‘Four rooms’ (diversos directors, 1994)
Un manifest ‘indie’, amb quatre episodis dirigits per Quentin Tarantino, Alexandre Rockwell, Robert Rodriguez i Allison Anders. L’acció s’esdevé durant la Nit de Cap d’Any en un hotel de Los Angeles. Tim Roth és el grum que encadena cada història en una habitació diferent, on troba de clients Antonio Banderas, Jennifer Beals, Madonna, Bruce Willis o el mateix Tarantino. Hi ha bruixes, gàngsters i un joc diabòlic inspirat en un episodi d’‘Alfred Hitchcock presenta’: o encens 10 vegades seguides el teu encenedor o et tallen el dit petit. Disponible a Apple TV+, Rakuten TV i Google Play.
‘Días extraños’ (Kathryn Bigelow, 1995)
Ambientada a Los Angeles en la paranoica, distòpica nit del 31 de desembre del 1999, quan semblava que el final del mil·lenni precipitaria l’Apocalipsi, ‘Días extraños’ és una obra fascinant i visionària per la qual sembla no haver passat el temps, tant que sembla haver sigut rodada avui. El racisme, la violència policial, la lluita social, el caos urbà i la realitat virtual, en una Amèrica en flames, a partir de la figura d’un exagent que trafica amb imatges gravades a partir de records aliens i l’assassinat d’un raper per la policia. Excitant i febril com el mateix final dels temps. Disponible a Filmin.
‘El fin de los días’ (Peter Hyams, 1999)
Baquetejada injustament per la crítica de l’època, la pel·lícula de Peter Hyams va saber expressar, des de les més altes cotes de deliri demoníac, les pors que van involucrar el guillat trànsit entre el 1999 i el 2000. Aquí, un expolicia alcohòlic i traumatitzat per l’assassinat de la seva família (Arnold Schwarzenneger) s’haurà d’enfrontar al mateixíssim Satanàs (Gabriel Byrne), que ha tornat a la Terra després de mil anys a l’infern per fecundar una jove en la mitjanit d’Any Nou i convertir-la en mare de l’Anticrist. Sang, foc i bogeria il·limitada per celebrar la nit de Cap d’Any. Disponible en lloguer a Apple TV+, Google Play, Microsoft Store, Prime Video i Rakuten TV.
‘Asalto al distrito 13’ (Jean-François Richet, 2005)
El realitzador francès Jean-François Richet es va atrevir amb el ‘remake’ d’una obra de culte de John Carpenter, ‘Asalto a la comisaría del distrito 13’, que era, al seu torn, una remodelació del western ‘Río Bravo’. El guió el firma James DeMonaco, creador de la saga de ‘La purga’, qui va canviar de ciutat –Detroit per Los Angeles– i va accentuar la tensió de l’original –el lloc a una comissaria a punt de ser clausurada per part de bandes de delinqüents– ambientant-lo en la nit de Cap d’Any. Ethan Hawke és el policia que intenta impedir que rescatin el mafiós Laurence Fishburne. Disponible a Movistar+.
‘Mi gran noche’ (Álex de la Iglesia, 2015)
Raphael. Els assajos d’una gala especial de la nit de Cap d’Any. De moment, res estrany. Real com la vida nadalenca mateixa. Però és Álex de la Iglesia qui dirigeix el film, així que no serà ni sobre Raphael ni la tradicional festa televisiva per celebrar l’arribada del nou any. Una veterana estrella enfrontada a un cantant de ‘hits’ de música llatina assetjat per les fans. Uns extres cansats i famolencs a punt de rebel·lar-se mentre simular ser feliços davant les càmeres. Els presentadors són odiosos. Comèdia coral, anàrquica, paròdica, molt negra. Disponible a FlixOlé, HBO Max i Movistar+.
‘Matar a Dios’ (Caye Casas i Albert Pintó, 2017)
Merescut premi del públic a Sitges 2017, l’òpera prima de Casas & Pintó és una formidable comèdia negra ambientada, per descomptat, en la nit de Cap d’Any. En la pel·lícula, quatre membres d’una família es disposen a celebrar la festa en un casalot aïllat al bosc quan irromp a la llar un rodamon nan que assegura ser Déu. Allà no queda la cosa, ja que els anuncia que, quan surti el sol del nou any, exterminarà l’espècie humana, però abans els oferirà l’oportunitat d’elegir dos únics supervivents. Rialles congelades per a un cruel retrat de les misèries de l’ésser humà. Disponible a Filmin, FlixOlé i Prime Video.
‘Todos mis amigos están muertos' (Jan Belcl, 2020)
El cine polonès no només ha donat directors del prestigi internacional d’Andrzej Wajda, Roman Polanski, Krzysztof Kieslowski, Agnieszka Holland o Pawel Pawlikowski. De tant en tant deixa el fred i els temes seriosos i se submergeix en ‘thrillers’ adolescents com aquest, com elements de terror i comèdia negra repartits durant els molts esdeveniments que s’esdevenen durant la celebració de la nit de Cap d’Any per part d’un grup d’amics. Hi ha ‘slasher’, gore, erotisme, reaccions violentes i secrets que surten a la llum. Malgrat el seu aspecte nord-americà, té una factura molt elaborada. Disponible a Netflix.
