Troben una necròpolis d’època bizantina amb víctimes de la primera pandèmia

Una necròpolis d’època bizantina del segle VI dC a la vora del riu Segura a Rojales (Alacant) s’ha convertit en el vestigi més antic a la Península de la primera pandèmia global documentada, la batejada com a ‘pesta justiniana’, amb una trentena de tombes amb pares i mares abraçats als seus fills per la infecció sobtada.

Datada pel carboni 14 entre mitjans del segle VI i inicis del VII de la nostra era (després de la divisió de l’Imperi romà), la necròpolis se situa en una duna fòssil del jaciment de Cabezo del Molino de Rojales i el relat que amaguen les seves restes mortals és el resultat de diverses campanyes d’excavacions que formen part del pla d’investigacions del Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ), dirigit per Manuel Olcina Doménech.

El projecte compta amb la col·laboració de l’Institut Max Plank de Jena (Alemanya) i l’antropòloga Susana Gómez González, de la Universitat de Lleó.

En una entrevista concedida a Efe, la directora de l’excavació, l’arqueòloga del MARQ Teresa Ximénez de Embún, ha explicat que fins ara s’han trobat 62 cossos sepultats en una trentena de tombes múltiples que cronològicament coincideixen amb el primer brot de la pesta batejada amb el nom de l’emperador romà d’orient Justinià, la primera pandèmia de la història que va poder matar entre 25 i 50 milions de persones al llavors món conegut, a la vora del Mediterrani.

LA PESTA JUSTINIANA, A SPANIA

La novetat que aporta la necròpolis alacantina rau en la possibilitat de localitzar per primera vegada la ‘pesta justiniana’ (provocada pel bacteri ‘Yersinia pestis’) a la part occidental del Mare Nostrum, on per motius militars i comercials l’Imperi bizantí (la part oriental de l’Imperi romà) havia arrabassat als visigots la província Spania entre els segles VI i VII des del sud de València fins a Huelva.

Les excavacions indiquen que molt possiblement la pesta sí que va arribar al sud d’Alacant i ens va deixar una necròpolis diferent d’altres, perquè, segons Ximénez de Embún, «el tractament dels individus en la seva forma d’enterrament és emocional, sense fosses comunes i amb una organització cementerial per agrupacions familiars».

Pertanyent a les primeres manifestacions de les comunitats cristianes en l’àmbit rural, es veuen morts «sobtades i contemporànies», com per exemple conjunts familiars de fins a tres individus abraçats i sepultats alhora (abans del ‘rigor post mortem’) amb una causa que no pot ser cap altra que infecciosa.

Hi ha una tomba on un adult abraça un nen, un home d’entre 20 i 25 anys i un menor d’uns 6; en una altra una noia sosté un nadó als braços; n’hi ha una on quatre nens d’entre 8 i 10 anys es van enterrar alhora, i una altra amb uns bessons.

«Es tracta d’una població jove amb morts prematures que ens adverteixen que hi va haver un procés infecciós a la comunitat», ha incidit l’arqueòloga, que ho atribueix a la relativament alta mobilitat de la població forana a Spania, possiblement procedent de Grècia, Turquia o Egipte.

LA ‘RENOVATIO IMPERIUM’ VA ESTENDRE LA PANDÈMIA

D’aquesta manera i segons s’anava ampliant la ‘Renovatio imperium’ per recuperar l’antic Imperi romà de l’emperador Justinià, «es va poder anar estenent la pesta», que, al final, va provocar que la població decreixés fins a tal nivell que va suposar la desaparició de la població bizantina a Spania.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La ‘pesta justiniana’ va arribar a causar milers de morts diaris a la capital bizantina, Constantinoble (avui, Istanbul), i està considerada com una de les primeres i més mortíferes pandèmies de la història, ja que, a diferència de les anteriors, va tenir lloc en un període de gran mobilitat al Mediterrani.

La responsable de Cultura de la Diputació d’Alacant (de la qual depèn el MARQ), Julia Parra, ha destacat la importància d’apostar per la investigació amb altres institucions, com el Max Plank alemany, per «posar en relleu la singularitat i transcendència de moltes de les troballes dels arqueòlegs del MARQ», amb un projecte que reforça la projecció internacional d’enclavaments de la província» per «avançar en el coneixement de la nostra història».