Tendències audiovisuals
¿Per què ens ho passem de por amb el cine de terror?
Més enllà del cine de superherois, la major part de fenòmens i èxits de taquilla són pel·lícules de gènere, en una tendència ratificada aquest 2022. Parlem amb 5 experts per entendre les raons d’aquest èxit en forma de 5 claus
L’últim fenomen del cine de terror encara no s’ha estrenat. Amb només un tràiler de dos minuts i mig de durada, s’ha convertit en tendència a TikTok i es dona per fet que donarà peu a una seqüela i, probablement, a una franquícia. Es tracta de ‘M3gan’, la nova producció de James Wan (‘Saw’, ‘Insidious’, ‘Expedient Warren’) sobre una nina robòtica assassina. Els espasmòdics balls al tràiler han desencadenat una onada de bogeria a TikTok en forma de paròdies i mems sota l’etiqueta #m3gandance, amb més de 65 milions de visualitzacions. La pel·lícula arribarà als cines el 4 de gener i és de preveure que, com altres títols recents de cine de terror, arrasarà a la taquilla de tot el món.
El cine de por ha fascinat el públic des de la nit dels temps, però el seu èxit en els últims anys és tan inqüestionable com sorprenent. Més enllà dels ‘blockbusters’ de superherois, predestinats ja des de la seva gènesi a atraure el públic en massa als cines, els fenòmens o sorpreses de taquilla són, per regla general, pel·lícules de por. Igual que un viatge en una muntanya russa, el cine de terror ens sacseja, ens diverteix i ens espanta, i aquesta és, probablement, la raó del seu atractiu. Aquest últim trimestre, per exemple, ‘Smile’ ha sigut una bomba de públic, amb una recaptació arreu del món pròxima als 190 milions de dòlars. Igual que, als Estats Units, la cinta ‘gore’ ‘low cost’ ‘Terrifier 2’, convertida en fenomen de culte gràcies al boca-orella. Quant a Espanya, el fet que ‘13 exorcismos’ sigui en el ‘top ten’ de taquilla des de la seva estrena, fa tres setmanes, acredita la força indòmita de l’estrebada del gènere.
I aquesta edat d’or no és patrimoni de les sales de cine, ja que a les plataformes de ‘streaming’ el terror també marca tendència: des de pel·lícules com ‘Barbarian’, a Disney+, fins a sèries com ‘El gabinete de curiosidades de Guillermo del Toro’ o ‘Monstruo: La historia de Jeffrey Dahmer’, totes dues a Netflix. ¿Per què ens atrau el cine de terror malgrat fer-nos patir? ¿O potser ens agrada precisament perquè ens fa patir? Cinc experts en la matèria ens n’ajuden a desentranyar els dubtes en forma de cinc claus:
La moda que no cessa
La periodista i escriptora Desirée de Fez afirma que l’interès cap al cine de terror és, avui dia, «més gran del normal. Per a l’autora del referencial ‘Reinas del grito’, «això es nota en l’èxit de pel·lícules que en un altre moment no haurien funcionat de la mateixa manera, tipus ‘Smile’ o ‘Barbarian’». En qualsevol cas, el cine de terror sempre ha estat allà, al llarg de la història: als anys 30, als 50, als 80... «És un espai en el qual proposar coses que atempten contra les convencions. Per això ha tingut molt impacte entre el públic en moments de gran convulsió social, com passa ara», assenyala Javier Rueda, director del festival Terror Molins.
En aquest sentit, Jordi Sánchez Navarro, director dels estudis de Comunicació de la UOC, considera que la gent consumeix cine de terror en moments en què la societat està «angoixada» per diverses qüestions. I aquests temps de sotsobra que vivim no ajuden a alleujar angoixes: «Davant aquesta situació, hi ha dues possibilitats, optar per l’escapisme més radical o bé optar per experiències culturals o d’entreteniment que d’alguna manera sublimen aquesta angoixa».
El terror com a acte polític
El cine de terror i fantàstic sempre ha sigut polític. ‘La invasión de los ladrones de cuerpos’ va ser als 50 una metàfora de la fòbia anticomunista. ‘Godzilla’ era l’expressió japonesa de la bomba atòmica, com ‘Tarántula’ ho era en la sèrie B de Hollywood. ‘La nit dels morts vivents’ tenia de rerefons el racisme i la guerra del Vietnam. Per Pilar Pedraza, novel·lista i assagista experta en literatura i cine de terror, «és un dels gèneres més purament cinematogràfics perquè expressa continguts latents i pors inconscients mitjançant imatges de gran impacte». Sánchez Navarro opina que «la vigència del terror es basa fonamentalment en la mateixa capacitat d’adaptació del gènere. El cine de terror s’adapta a les pors de l’època en la qual es fa i les transforma en idees rellevants per al públic».
Segons De Fez, «un aspecte que fa el gènere tan atractiu és que en els últims anys hem assistit a moltes pel·lícules en les quals de forma metafòrica es parla de qüestions que tenen a veure amb el present». «Hi ha films reaccionaris, per descomptat, però una majoria de títols són contra el sistema. Som fills de George A. Romero, que feia gènere i cine eminentment polític», opina el director de Terror Molins. I per Carlota Pereda, directora de la premiada ‘Cerdita’, «el cine de terror permet portar els temes més enllà, tant formalment com temàticament. Com a autora això és molt excitant».
El delit de la por
Acceptem que el cine de terror sigui reflexiu, però també és una experiència única, la de passar por. «Es poden buscar teories gairebé psicosociològiques, si la gent necessita buscar un entreteniment que li permeti descarregar tensions, o més epidèrmic, o veure projectades les seves pors, o el postconfinament... Però crec que en general és un gènere molt atractiu i amb molt potencial», opina De Fez.
«No hi ha res millor que el tren de la bruixa com a experiència col·lectiva catàrtica», assegura Carlota Pereda. I probablement per això el cine de terror mai passa de moda. «Sempre serà al cim, perquè a més diverteix els adolescents, que sovint se’l prenen a broma i el consumeixen en grup per passar una estona guai. El cine d’ensurts, vaja», afegeix Pedraza
En qualsevol cas, i segons Sánchez Navarro, «no s’ha d’oblidar que bona part del públic rebutja el cine de terror. Les pel·lícules de por que han agradat a tothom són excepcions al llarg de la història. ¿Per què n’hi ha algunes que funcionen especialment bé? No se sap. No té a veure amb la seva qualitat o els seus valors de producció, sinó amb els ressorts misteriosos que toca». Per això el gènere és, i continuarà sent, apassionant.
El poder de l’‘streaming’
«Té sentit que l’‘streaming’ hagi portat en certa manera una abundància de pel·lícules de terror, ja que la proliferació de plataformes ha creat un nou ecosistema per als continguts de cine», reflexiona Sánchez Navarro. «El consum domèstic de cine ha quedat pràcticament relegat a les plataformes», prossegueix, «i l’espai domèstic sempre ha tingut un bon lloc per al terror, com es va poder apreciar ja en l’època de màxima expansió dels videoclubs».
Referint-se tant a l’‘streaming’ com a les sales, Pereda ho té clar: «Resulta que moltes de les pel·lícules que millor han funcionat són molt originals i imaginatives, una cosa que no es dona en el cine ‘mainstream’ en general». Rueda afegeix aquesta reflexió: «El gènere és molt immediat, no ha de tenir grans pressupostos per aconseguir l’èxit entre l’espectador. Generalment les pel·lícules són de gent jove que plasma coses contemporànies, cosa que en altres gèneres requereix més temps. La gent jove el sent com a molt pròxim, i a la gent gran la pot continuar enganxant per la frescor que aporta».
¿Val tot en el terror?
‘La abuela’, ‘Nope’, ‘Black phone’, ‘X’ ... L’any 2022 ha sigut pròdig en aplaudides estrenes de cine de terror, tot i que el seu enorme volum, i l’activitat sempre apressada i ardorosa a les xarxes socials, ha fet que molts títols hagin adquirit la condició de «millor pel·lícula de l’any» de forma precipitada. Això fa pensar que, potser, hi abundi la morralla i que el terror sigui el nou ‘mainstream’, en què (gairebé) tot val. «L’èxit actual i la gran massa de producció per a plataformes d’‘streaming’ poden crear una situació acomodada, però de moment no és així», afirma Javier Rueda. «El terror és en un moment brutal. I de fet tinc la sensació que el que està en millor forma és el terror ‘mainstream’, és a dir, el que es fa amb un pressupost més alt i amb voluntat d’arribar a molts espectadors», afegeix Desirée de Fez.
La directora de ‘Cerdita’ està d’acord que el 2022 és «un any formidable» i estima que, en l’actualitat, hi ha una doble oferta quant a cine de gènere: «Una part que és, en efecte, el nou ‘mainstream’, i una altra que és el nou cine d’autor, original i molt arriscat, semblant al cine d’autor dels anys 70». Pilar Pedraza ho té clar: «Hi ha terror bo i dolent, com sempre ha sigut, segons al públic a qui va dirigit, la inversió de les productores i, sobretot, la solvència dels seus creadors».
