Perifèrics i consumibles
2023: bon dany nou i Reis a la carta
Avui és el dia en què desitjo bon any nou a la massa lectora i escriptora perifèrica i consumible. I expresso els meus vots per una festa dels Reis d’Orient o Epifania plena (que, la veritat, sembla el nom d’una portera de sarsuela) de bons regals en forma de llibres i llebres en comptes de gats. Aquesta és la meva intenció, però l’home prepara i Déu dispara. Per això aquesta és una d’aquelles columnes que estan fetes abans de fer-se: només les cal endreçar. La primera columna de l’any per agafar impuls i continuar cada quinze dies navegant entre la perifèria de les vanitats i el consum o la consumició.
Bon any nou, per tant, als qui llegeixen i als qui escriuen, perquè d’ells serà el regne de la gelosia. Ho sabem molt bé Vargas i jo, SA. Ni tot l’or del Perú justifica una resolució que ens fa viure ara mateix jornades amargues, Llosa. ‘El jefe’ i ‘el cachorro’ ha sigut repudiat per deesses amargues, abandonat com un gos a la ciutat. S’ha acabat ‘la fiesta del chivo’. A cal Ferrero, bombons de fusta. Ha començat la guerra de la fi del món després de les entremaliadures de la nena dolenta: litumas o ho deixes.
A la meva carta als Reis d’Orient he demanat felicitat per a tothom: lectors, escrivents i ties Júlies. A tothom, però amb compte. No sigui que els passi com a l’home que va morir per la síndrome del cor feliç al celebrar la victòria de l’Argentina a el Mundial. Potser massa felicitat és contraproduent com quan se’ns trenca l’amor de tant utilitzar-lo. Els desitjo a tots vostès, novel·listes, que guanyin el premi Planeta dels Nimis, el premi Nadar i Guardar la Roba, el premi Primavera Siempre a la Verita Tuya. Que vostès, poetes, guanyin el Loewe sobre Mullat, el Ciudad de Telilla Marinerilla, el Criterión. Que els seleccionin per al premi Chigre Juan, el Centenil, el Bar Trasto de Novel·la. Que els dramaturgs vegin els seus drames representats. A tots, a totes, a totis, tant de bo que les seves obres siguin llegides, venudes, ressenyades, bloguejades, tuitejades, en suplements vitamínics, prospectes farmacèutics, revistes i no vistes, plataformes online i blogs amb més glòria que pena. Que els escriptors novells i les escriptores novelles adquireixin notorietat de la innocència. Que els assagistes facin de la seva capa assaig. I que els lectors i les lectores, ai, les lectores i els lectors, es vegin recompensats amb llibres de gènere fluid, llibres d’interès variable, llibres amargs, dolços, umamis. Per a mi he demanat als Reis d’Orient aprendre a dir ‘no’, aprendre a dir ‘sí’, aprendre a dir ‘potser’ i llibres amb una capa de neula farcida amb pasta de cacau i avellanes, recoberta per una capa de xocolata amb avellanes triturades i una avellana sencera a l’interior. Bon 2023.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
