Els concerts més esperats a Barcelona d’un 2023 de bogeria

Coldplay ja havia recalat abans a l’Estadi Olímpic, però el pòquer de nits agendat per a aquest mes de maig (24, 25, 27 i 28) trenca rècords, i fa del grup britànic el venedor d’entrades més important en els annals del ‘show business’ barceloní (més de 200.000). Espectacle que engrandeix el ‘Music of the spheres world tour’.

Destaca l’accés als grans recintes d’artistes que es movien en escenaris de menys aforament. A l’Estadi s’hi acomodaran per primera vegada Harry Styles, després de confirmar amb ‘Harry’s house’ l’emancipació de One Direction (12 de juliol), i The Weeknd, guru neopop (i amic de Rosalía), amb la seva gira ‘After hours til dawn’.

Al Palau Sant Jordi s’hi estrenaran dues figures argentines vinculades a la música urbana, Duki (per duplicat, 3 i 4 de març) i Tini (25 de juny), així com Lewis Capaldi (10), els eurovisius italians de Måneskin (11 d’abril) i Louis Tomlinson, un altre ex-One Direction (6 d’octubre). Repetidors són Maroon 5 (16 de juny) i el quartet colombià Morat (7 de desembre). 

El ‘Boss’ torna després de sis anys sense gira amb una doble cita a l’Estadi Olímpic (28 i 30 d’abril). Concerts amb l’E Street Band amb els quals engegarà la gira europea, per la qual cosa es preveu que la tropa desembarqui a Barcelona dies abans (amb la possibilitat d’oferir una nit prèvia d’assaig amb públic).

Més clàssics, aquests al Palau Sant Jordi: Roger Waters amb ‘This is not a drill’, que presenta (amb presumpta ironia) com la seva «primera gira de comiat», a compte dels clàssics de Pink Floyd (21 de març). I Elton John, aquest sí, formalitzant l’adeu als escenaris (22 i 23 de maig), concerts que es van ajornar dues vegades per raons pandèmiques.

A la mateixa sala (14 de juny) es disposa a debutar a la capital catalana una institució del rock, The Who, amb el seu inventari de fites i una orquestra. I torna Iron Maiden (18 de juliol), amb un guió diferent del de l’any passat: ‘The future past tour’, més assentat en el seu últim disc, ‘Senjutsu’. Sense sortir del Palau Sant Jordi, tornada del ‘crooner’ Michael Bublé (1 de febrer), doblet de Robbie Williams (24 i 25 de març) i les romàntiques tonades d’Eros Ramazzotti (2 d’abril). I a la tardor, el punk-pop de Blink-182 que recupera el trio original (4 d’octubre).

En altres escenaris, llegendes del rock progressiu com són Yes (9 de maig, Razzmatazz) i Steve Hackett, exguitarrista de Genesis (29 de juny, Coliseum). I veterans metalers: al Sant Jordi Club, Dream Theater (20 de gener) i Helloween (3 de febrer), i a Razzmatazz, Accept (22 de gener), WASP (1 d’abril) i Yngwie Malmsteen (13). 

Les grans cites festivaleres ja escalfen motors, començant per un Primavera Sound que portarà, del 31 de maig al 4 de juny al Fòrum, reclams del calibre de Depeche Mode, Blur, Pet Shop Boys i Kendrick Lamar, a més de certa cantant del Baix Llobregat anomenada Rosalía.

El Sónar ha de tancar encara el cartell del seu 30è aniversari, si bé ha anunciat atraccions com Fever Ray, Oneohtrix Point Never, Bicep, Laurent Garnier i Richie Hawtin (del 15 al 17 de juny). I el Cruïlla (del 5 al 8 de juliol) confirma ara com ara un grup d’artistes encapçalat per Sigur Rós, Placebo i Franz Ferdinand. A Santa Coloma, el Rock Fest (del 29 de juny a l’1 de juliol) no ha anunciat de moment la programació. 

Reclamant l’atenció entre els macroconcerts i els festivals, el circuit de sales es normalitza després del cop pandèmic i llueix una espessa oferta. Amb èmfasi en la parcel·la alternativa, cas de Razzmatazz, que aquest gener acollirà el grup francès La Femme (17) i els britànics The Kooks en el seu 15è aniversari (27). Després, reclams com Panda Bear & Sonic Boom (9 de febrer), Interpol (23), The Stranglers (5 de març), Marc Almond (30), Deus (31), Big Thief (26 d’abril) o Eels (27).

Pixies reapareixeran amb ‘Doggerel’ al Sant Jordi Club (9 de març), local que cinc dies després acollirà The Cat Empire. A l’Apolo, el synth-pop degà d’OMD (17 de març), l’emo-punk de Tokio Hotel (12 d’abril), l’eterna inventiva indie-rock de Yo La Tengo (29) i l’enigmàtica veu de Benjamin Clementine (19 de setembre). A La Nau hi actuaran Owen Pallet i Hidden Cameras (20 de març). I a Paral·lel 62 (ex-Barts), Bill Callahan (19 d’abril). Andrés Calamaro recalarà al Liceu (3 de juny).

L’ampliació de l’‘star-system’ a escala autòctona es manifesta en el debut al Palau Sant Jordi dels catalans Oques Grasses (28 de gener) i Alba Farelo, és a dir, Bad Gyal (11 de febrer), i de la granadina Lola Índigo (13 de maig). A l’altre pol, tres veterans: la Companyia Elèctrica Dharma (50è aniversari, 22 d’abril), Joaquín Sabina (27 i 29 de setembre) i Hombres G (30).

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El Sant Jordi serà, un any més, seu dels ariets comercials: Pablo López (12 de maig), Alejandro Sanz (17 de juny), Vanesa Martín (7 d’octubre), Manuel Carrasco (21), El Barrio (4 de novembre) i Pablo Alborán (18). A l’annex Sant Jordi Club, l’accent humorístic d’Ojete Calor (15 d’abril) i les urbanitats de Quevedo (12 de maig).

Amaia presentarà ‘Cuando no sé quién soy’ a Razzmatazz (21 de gener), dins d’un Festival Mil·lenni que s’anota Fito y Fitipaldis (Palau, 2 i 3 de febrer). En el Guitar BCN, Núria Graham (17 de febrer, Paral·lel 62), Judit Neddermann (18 de març, Coliseum) i Sílvia Pérez Cruz (24 i 25 de maig, Tívoli). I el Cruïlla Primavera acollirà Rufus T. Firefly a l’Apolo (11 de març), sala que celebrarà el 50è aniversari de Los Chichos (1 d’abril).