Marta Orriols: «La teva llar no és on neixes sinó on et sents tu mateix»

«La teva llar no és on neixes sinó on sents que pots ser tu mateix», afirma Marta Orriols davant un dels temes centrals de la seva nova novel·la, ‘La possibilitat de dir-ne casa’. Està protagonitzada per la Valentina, reportera de 43 anys que torna a casa després de dues dècades com a corresponsal al Pròxim Orient, un personatge inspirat, revela l’autora, pel treball de la periodista de TV-3 Txell Feixas des de Beirut. 

Orriols (Sabadell, 1975), una de les veus més consolidades de les lletres catalanes dels últims anys, traduïda a 16 llengües, autora dels contes d’‘Anatomia de les distàncies adobes’ (2016) i les novel·les ‘Aprendre a parlar amb les plantes’ (Premi Òmnium 2018) i ‘Dolça introducció al caos’ (2020), publicades a Periscopi, fa el salt ara a l’editorial Proa amb una obra (amb traducció al castellà a Destino) en la qual, de nou, té molt de pes «l’univers de la família i el de l’herència familiar a l’hora de conformar la identitat». «Som el que som pel que heretem», assegura.

Defineix Orriols ‘La possibilitat de dir-ne casa’ com «una reflexió sobre el pas del temps i la nostàlgia de tornar a un lloc després de molt temps i veure que tothom ha continuat fent la seva vida i ha evolucionat, però tu no». És una novel·la que «parla de les relacions humanes, de com les persones es relacionen amb el món i amb si mateixes», però que també és «un homenatge als corresponsals i als periodistes en general, que ens fan veure el món a través d’ells». 

Mort, guerra i pobresa

La protagonista es replanteja la seva vida professional i personal després d’anys fent pinya a Beirut amb amics i col·legues periodistes, lidiant amb experiències de mort, guerra i pobresa, que sorgeixen, en forma de ‘flashbacks’. Per conèixer aquesta realitat quotidiana i traslladar-la a la ficció, Orriols va contactar amb Txell Feixas, visitant-la al Líban quan la pandèmia ho va permetre, i amb el reporter ‘freelance’ Agus Morales. «En les cròniques de la Txell des del front, com les que va fer sobre l’expulsió d’Estat Islàmic de Mossul, vaig veure un periodisme molt humà, que posa el micròfon davant les víctimes dels conflictes. Davant la repetició de notícies de guerra i d’horror, si no expliques les històries quotidianes de les persones que viuen les seves conseqüències acabes deshumanitzant el món», opina. 

I majoritàriament, les víctimes són dones. «Volia parlar de com una dona pot penetrar més en el paper d’aquestes dones en aquests països. La Txell em deia que al Líban hi havia més dones corresponsals que homes i que, a ella, els homes no la miren a la cara quan els entrevista, sinó a la seva càmera. Una dona que té una vida de corresponsal ha de saltar-se una mica el seu gènere si escull aquest camí, perquè si vols formar una família tens un rellotge biològic», assenyala.  

Sentiment de culpa

La Valentina torna a casa en «una fugida personal» i veu que tot ha canviat: la seva mare ha envellit, el seu pare està en els inicis d’una malaltia degenerativa, la germana –que s’ha fet càrrec del negoci familiar– la rep amb retrets. «El sentiment de culpa per haver estat lluny exercint de periodista sobrevola la novel·la», assumeix l’escriptora, que envolta els seus personatges «de petits conflictes». «Perquè el dia a dia està fet de petites coses que et fan prendre decisions. La vida és una decisió rere una altra». Per això, explica, intenta «portar els personatges al límit per les decisions que han de prendre». 

Uns personatges que són «sempre persones normals a qui no els passen coses extraordinàries», afegeix apel·lant a una «literatura de les emocions, en diàleg amb la vida, d’un llenguatge més íntim», que busca l’empatia amb el lector, que pot identificar-se i reconèixer-se en sentiments o comportaments.

Relacions sexoafectivses

Notícies relacionades

Eva Baltasar: «L’espècie humana ha tingut el seu moment i l’ha desaprofitat»

Barcelona, capital de la innovació social

Orriols també parla de «relacions sexoafectives avui» a través de la Valentina, que es retroba amb un antic amor que la va abandonar «en un moment de transició per a ella, ja que ve de viure una possible relació amb una dona, una cosa que mai havia pensat, però que fa que es replantegi coses sobre la seva identitat». 

«La negativitat de la pandèmia» no es filtra a la novel·la, que va començar el 2020, tot i que en aquells mesos, acaba, se li va fer molt difícil concentrar-se a escriure ficció.