Bizarrap, el productor pop que ha fet de la seva habitació una llegenda

Col·laboracions amb artistes de parla hispana (amb alguna excepció), d’on surten cançons inèdites i videoclips senzills i ja icònics –les anomenades BZRP Music Sessions, gravades en un auster set–. Un set que, per cert, va començar sent el seu propi estudi casolà però que ara és un decorat que s’emporta allà on vagi a gravar. Pura estètica, pura marca Bizarrap, igual com el seu ‘look, que l’acompanya sempre: ulleres fosques i gorra negra.

Cançons ‘virals’

És el pare d’un format que ha fet fortuna a YouTube, com anteriorment va fer Colors (una plataforma i canal que convida artistes emergents a donar a conèixer la seva música interpretant alguna de les seves cançons en un escenari minimalista) o que ara fan els barcelonins de Gallery Sessions (un concepte semblant al comentat anteriorment). Eladio Carrión i Bizarrap es van unir per a la Session #40: a Youtube porta més de 106 milions de reproduccions en 10 mesos. El rècord històric el té la #36, amb l’argentina establerta a Barcelona Nathy Peluso, amb més de 304 milions. En un sol dia, les seves cançons arriben a xifres marejadores.

D’entrada, els seus temes creen expectació per l’atractiu de les bases que produeix. També, és clar, per les lletres dels seus convidats (rapers i trapers omplen el catàleg). Però, sobretot, pel morbo de la simple unió entre artistes. I ell ha sabut i sap jugar amb això. Fa que les seves cançons siguin virals abans que es publiquin. Convertit en el rei Mides d’això, juga amb el seu públic, amb les xarxes socials com a canal de comunicació, on alimenta comentaris sobre quina serà la seva següent sessió, per exemple, i va deixant pistes subtils perquè la gent faci conjectures. El que hem dit, al seu voltant es genera multitud de contingut a internet. Un exemple d’això: tots els seus temes són comentats per ídols de la xarxa com Ibai Llanos o Coscu. Ara mateix, si vols passar al ‘mainstream’ urbà, has de fer una sessió amb Bizarrap.

Hi ha un punt marquetenià que envolta la seva música (¿hi podria haver interessos comercials en alguna sessió?) i que domina a la perfecció. L’exemple d’això és la Session #23, la que acaba de sortir amb el també raper argentí Paulo Londra, que ha aconseguit més de 21 milions de visualitzacions en a penes 48 hores. Un número de sessió que ha estat reservat per a ell (fins ara no ha sigut publicada pels problemes legals de Londra, que li impedien treure música) i al qual s’ha creat una llegenda al seu voltant.

El seu canal, gran plataforma de difusió

«Tothom vol fer una Bizarrap Session, obvi. Jo no puc creure com és de gran encara, té un talent increïble. I no pots creure la intel·ligència que maneja, ho sap tot, amb qui, quan, com...», explicava l’artista argentina Nicki Nicole a EL PERIÓDICO, que coneix bé els primers passos del fenomen en qüestió (ella també té el seu BZRP Session, la #13, 172 milions de ‘views’). Persones que l’han tractat el defineixen com un tipus pròxim, insistent en la recerca del ‘hit’ (hores i hores d’estudi perquè surti un tema que valgui la pena) i amb el qual és fàcil treballar: juga net en tots els camps.

Notícies relacionades

El llançament mundial del nou ‘single’ de Shakira amb Bizarrap ve amb clara al·lusió a Piqué

Més músicai solidaritat que política

I tothom, com diu Nicki Nicole, vol fer BZRP Session (d’Espanya han col·laborat amb l’argentí Kinder Malo, el Don Patricio, Bejo, Ptazeta, Morad...). Una cosa que també connecta amb això: a molts artistes els ha crescut la seva popularitat després de col·laborar amb Bizarrap, que controla personalment tot el procés fins que es publica la cançó (a la recambra, diuen, té sessions fetes per anar traient quan li interessi).

El seu canal de YouTube s’ha convertit en una plataforma gegant de difusió de música i missatges. No és estrany doncs que Residente escollís la seva sessió per dir-li a J Balvin que és un «bobolón», en l’útlimo capítol del sonat ‘beef’ entre cantants. El porto-riqueny, ex de Carrer 13, no hauria tingut ni de bon tros la repercussió que va tenir si la ‘tiraera’ (cançó plena de missatges contra el reggaetoner colombià) s’hagués emmarcat en un altre context.