‘Holy Spider (Araña sagrada)’: la pel·lícula que denuncia el fanatisme religiós i la violència contra les dones a l’Iran

Entre els anys 2000 i 2001, un pare de família de vida aparentment normal va matar 16 dones que exercien la prostitució a la ciutat santa de Meixad. Es deia Saeed Hanei, però els mitjans de comunicació, abans de conèixer la seva identitat el van batejar com ‘l’assassí de l’aranya’, ja que atreia les víctimes a casa seva, on les escanyava amb el mocador que tapava el seu cap. 

El cas va adquirir una enorme ressonància al país i en aquell moment el director Ali Abbasi encara vivia allà, abans que es decidís marxar a Europa a la recerca de llibertat creativa per poder desenvolupar la seva carrera cinematogràfica. El que més li va impressionar va ser el que va passar a continuació, després que detinguessin Hanei: bona part de la població es va posar de part seva, ja que considerava que estava portant a terme una neteja santa. Per ells no era un assassí, sinó un màrtir religiós que en realitat buscava posar en pràctica una fàtua, és a dir, que les autoritats es pronunciessin a favor de la seva ‘missió’ i es reconegués la seva importància. Saeed havia participat en la guerra entre l’Iran i l’Iraq i, en el fons, no podia suportar que la seva vida es reduís a ser un ciutadà invisible que treballava en la construcció. Ell volia transcendir d’alguna manera i que es reconegués la seva fe i el seu sacrifici. Finalment, després d’un judici tumultuós, va ser condemnat a mort, però va demostrar fins a quin punt el fanatisme religiós i l’odi envers les dones van de la mà en la societat iraniana i estan incrustats en les institucions. 

 

Abbasi abandonaria el seu país el 2002 per estudiar a Estocolm, i més endavant s’instal·laria a Dinamarca (tot i que continua mantenint la doble nacionalitat), des d’on ha anat desenvolupant la seva feina. Després del thriller de terror ‘Shelley’ i de la magnífica raresa que va suposar ‘Border’ (totes dues inscrites dins el gènere fantàstic) és la primera vegada que aborda una història relacionada amb la societat iraniana on va néixer.

Per descomptat, sempre va ser conscient que no podria rodar allà, que les autoritats no ho permetrien atesa la càrrega política i social crítica que contenia el seu guió. Malgrat tot ho va intentar, si bé mai li van arribar a dir que sí o que no. Així que, per evitar problemes, va buscar altres possibilitats. Primer va provar a Turquia, però el Govern iranià se’n va assabentar i van fer fora el seu equip d’allà mentre estava buscant localitzacions. Així que finalment es va rodar a Jordània, on va poder recrear les entranyes de Meixad, ja que l’atmosfera de la ciutat constituiria un personatge més dins la pel·lícula. De fet, el títol ‘Araña sagrada’ no només es refereix al sobrenom de l’assassí, sinó a la forma en què es distribueix Meixad, la segona ciutat sagrada més gran del món i amb un epicentre que constitueix la mesquita santuari d’Ali Reza, amb una xarxa que s’estén com una teranyina a la resta de la població. 

Estrella de la televisió

Com en tot ‘thriller’, a banda de l’assassí, es necessita una investigació, però Abassi no volia que fos a l’ús. Per això va decidir que l’antagonista de Saeed fos precisament una dona (periodista) per posar encara més de manifest la situació de constant vulnerabilitat que tenen al país, constantment qüestionades i marcades per una repressió que les asfixia. A la pel·lícula, el personatge de Rahimi va ser acomiada del seu diari perquè va denunciar l’assetjament sistemàtic per part del seu cap, però va ser a ella a qui van considerar culpable. En la vida real, l’actriu que la interpreta, Zar Amir-Ebrahimi, va haver d’enfrontar-se a una situació semblant. Era una estrella de la televisió a l’Iran quan es va filtrar un vídeo de contingut sexual i va haver d’abandonar el país i refugiar-se a França. Així que, d’alguna forma, hi ha un mirall entre la ficció i la realitat a l’hora de posar de manifest de quina manera es perpetua el mal misogin contra les dones i per això la interpretació de l’actriu resulta tan magnètica, pròxima i profunda. El seu treball va ser reconegut en el passat Festival de Cannes, on va rebre la Palma d’Or per aquest paper. 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Tanmateix, cap dels dos, ni Zar Amir-Ebrahimi ni el mateix Abbasi podien imaginar que la pel·lícula tindria una ressonància actual tan profunda. La seva estrena va coincidir amb l’assassinat de Mahsa Amini, que va ser torturada per la policia de la moral per no portar el hijab de forma correcta i que va morir a causa dels cops que va rebre. Aquest fet va generar una onada de protestes tant al país com d’àmbit internacional i, segons les últimes notícies, el règim ha anunciat que desmantellarà aquest organisme repressiu i que la llei que exigeix que les dones portin el vel serà revisada. Però la censura no s’atura. Aquest desembre va ser detinguda a Teheran l’actriu Taraneh Alidoosti, que vam poder veure a la pel·lícula guanyadora d’un Oscar ‘El viajante’, d’Asgard Farhadi, per publicar en el seu compte d’Instagram missatges contra la brutal repressió del règim.

Enmig d’aquesta voràgine, ‘Holy spider’, a més de ser un ‘thriller’ plusquamperfet, fosc i terrorífic, es converteix en una arma potent de denúncia que ens acosta a una realitat en què les dones són assassinades, assetjades, humiliades i en què campa al seu aire un masclisme insuportable dins una societat sotmesa i anul·lada.