Les memòries d’un soldat rus crític amb Putin: «Ens van portar a la guerra a base de mentides i manipulacions»

«He escrit aquest llibre per mostrar que no hi ha res de romàntic a la guerra». Pavel Filatiev, de 34 anys, va formar part de l’Exèrcit rus que va envair Ucraïna el 24 de febrer del 2022. Després de dos mesos al front, a la zona de Kherson (sud), aquest paracaigudista va ser evacuat a finals d’abril a causa d’una malaltia a un ull. De tornada a la seva Rússia natal, va escriure un diari de guerra. I aquest fill de militars, el besavi del qual era ucraïnès i va combatre en la Primera Guerra Mundial, va publicar a finals de juliol a les xarxes socials aquest testimoni tant honest com punyent, que denuncia la corrupció, la improvisació, la falta de material de les tropes russes i la crua realitat al front. 

Davant el risc de ser empresonat, va decidir exiliar-se del seu país a l’agost i buscar empara a França amb l’ajuda d’una oenagé, amb la qual ara està enfrontat pels drets de publicació del seu diari. El seu relat de denúncia es va convertir en un llibre, traduït a quinze idiomes. El 18 de gener arribarà a les llibreries a Espanya, amb el títol de Zov. El soldado ruso que ha dicho no a la guerra de Ucrania i editat per Galaxia Gutenberg. Pràcticament una setmana abans de la publicació, EL PERIÓDICO DE CATALUNYA el va poder entrevistar a la terrassa d’un cèntric hotel a París.

¿Per què vas decidir anar-te’n de Rússia?

Quan vaig publicar el meu relat sobre la guerra, confiava que serviria per despertar la consciència de la gent, tant dels membres de l’exèrcit com de la societat russa en general. Volia que la gent prengués consciència de la situació de la guerra a Ucraïna. Però l’èxit de la meva iniciativa va resultar més que relatiu. I, com que hi havia un risc real que m’empresonessin a Rússia per dir la veritat, vaig decidir anar-me’n del meu país el 16 d’agost.

Una vegada aquí a París, ¿et sents segur? ¿O tems per la teva vida a l’haver denunciat la invasió d’Ucraïna i nombroses deficiències de l’Exèrcit rus?

Per desgràcia, un no es pot sentir segur enlloc. Però el que em tranquil·litza és que vaig prendre moralment la bona decisió, tot i que no hagi sigut la més beneficiosa per al meu benestar ni la meva situació econòmica. Almenys tinc la consciència tranquil·la.

Fa pràcticament un any, el 23 de febrer, formaves part d’una unitat de paracaigudistes de l’Exèrcit rus a la península de Crimea, annexionada per Rússia el 2014. Llavors, ¿la vigília de l’ofensiva russa eres conscient que estàveu a punt d’envair el país veí?

El 23 de febrer ja érem conscients que alguna cosa seriosa s’estava preparant. Aquell dia ens van donar més municions, medicaments i estupefaents. Però en cap moment ens van explicar els objectius concrets de l’operació militar. Els dirigents de l’exèrcit van vulnerar les mateixes lleis de Rússia a l’haver-nos portat a una guerra a base de mentides i manipulacions. Durant els primers dies del conflicte, se’ns deia als soldats russos que hi havia militars nord-americans i polonesos presents a Ucraïna i preparats per atacar-nos. Això era totalment fals. Segurament, si haguessin dit des d’un principi que es tractava de la invasió d’Ucraïna, el percentatge dels que s’haguessin negat a combatre hauria sigut molt més elevat.

¿El discurs oficial que feia falta «desmilitaritzar» i «desnazificar» Ucraïna va calar en les tropes russes?

La veritat és que no vaig tenir constància d’aquests termes fins a dos mesos després de l’inici de la guerra, quan em van evacuar del front (a causa d’una malaltia a un ull) i vaig veure la televisió en un hospital. A tot estirar, un 10% dels soldats russos creien que es tractava d’una intervenció preventiva davant un probable atac d’Ucraïna i l’OTAN. La resta dels soldats bàsicament es dedicaven a obeir ordres i a fer la seva feina.

¿Com eren les condicions de vida al front?

En dos mesos al front amb prou feines vaig dormir una nit a sota d’un sostre, al port marítim de Kherson. La resta del temps dormíem dins dels vehicles, a trinxeres o al ras, malgrat les temperatures gelades que va fer al març. En teoria, havien de donar-nos provisions perquè mengéssim diverses vegades al dia, però a causa dels problemes constants d’aprovisionament havíem de racionar-les i menjàvem quan podíem, quan ens ho permetien els frenètics combats.

¿Com expliques les dificultats de l’Exèrcit rus, en teoria superior a l’ucraïnès, en aquesta guerra?

Perquè és impossible prendre el control en pocs dies d’un país tan extens com Ucraïna. Fins i tot l’Exèrcit nord-americà va tenir grans dificultats per aconseguir el control de l’Iraq i al final es va acabar retirant. A més, en el cas d’Ucraïna i Rússia, es tracta de dos països culturalment pròxims i això va dificultar que els soldats russos veiessin en els ucraïnesos els seus enemics. Potser per als nord-americans va ser més fàcil atacar els iraquians. I un altre factor que va contradir el pronòstic dels serveis secrets nord-americans que Rússia aconseguiria fàcilment el control d’Ucraïna és que no podien imaginar-se els nivells de corrupció i desorganització de l’Exèrcit rus.

¿Fins a quin punt està present la corrupció a les tropes de Moscou?

Es tracta d’una corrupció estructural, present des de les acadèmies militars. Allà prevalen els ‘enxufes’ i els vincles familiars. Tot això afavoreix que en la jerarquia castrense ascendeixin persones incompetents i sense escrúpols morals. Això ho patim al terreny de combat a causa de l’escassetat i precarietat del nostre material. Alguns soldats russos utilitzaven els uniformes ucraïnesos, ja que eren més còmodes. Disposàvem d’un nombre insuficient de cascos, armilles antibales, sacs de dormir... I això era perquè alguns comandants els havien venut per internet per enriquir-se personalment.

La invasió d’Ucraïna també s’ha vist marcada pel nombre relativament baix de soldats russos desplegats...

La ciència militar diu que per atacar un país fa falta un nombre de soldats entre tres i cinc vegades superior al del rival. Però, en el cas de l’ofensiva russa, va passar tot el contrari i vam començar la intervenció amb uns 100.000 homes, mentre que l’Exèrcit ucraïnès disposava d’uns 200.000 soldats. Això ens mostra que el president Vladímir Putin i els alts càrrecs militars russos van forçar els soldats del seu país a aconseguir un objectiu que era impossible d’aconseguir.

I això se suma a la improvisació constant.

Sí, hi havia molta improvisació. Hi havia moltes coses que no havien sigut planificades pels comandants i sovint el subministrament resultava insuficient. Això afavoria que els soldats es trobessin sense menjar i acabessin robant i saquejant botigues. Sovint als soldats se’ns deixava que ens espaviléssim pel nostre compte. Recordo que una vegada uns van tenir la genial idea de fer una foguera per escalfar el menjar i això va fer que l’enemic ens detectés i ens bombardegés.

Durant els dos mesos que vas estar a Ucraïna, ¿vas ser testimoni de crims de guerra?

Els robatoris i saquejos de botigues resultaven constants. També eren habituals els trets indiscriminats contra zones residencials, cosa que representa un crim de guerra. Però no vaig ser testimoni d’altres fets, com ara execucions o violacions de dones. Durant aquells dos mesos, bàsicament vam estar combatent i el desig sexual era l’últim en què pensàvem. La població civil estava amagada i pràcticament no ens hi relacionàvem. Però em temo que els habitants de parla russa d’aquells territoris del sud d’Ucraïna, que no tenien forçosament una visió negativa sobre Rússia abans de la guerra, van canviar d’opinió. Qualsevol canviaria d’opinió si li bombardegessin casa seva.

Notícies relacionades

Set llibres per posar llum a Ucraïna

Andrei Kurkov: «Els russos no entenen que els ucraïnesos els considerem alhora horrorosos i divertits»

«Quan els russos fan la guerra, són els pobres els que moren. Crec que el correcte seria que Putin i Zelenski ho resolguessin cara a cara, per acordar quin territori pertany a quin país», assegures al llibre. ¿Veus factible que hi hagi un acord en els pròxims mesos?

Més tard o més aviat, farà falta negociar i arribar a un acord de pau. Però em temo que amb els dirigents actuals és molt difícil. Des d’un principi, vaig defensar que Rússia no tenia dret a entremetre’s en els assumptes d’Ucraïna ni envair el seu territori, ja que no representava una amenaça per a la població russa. Mentre Putin continuï al poder, em sembla molt poc probable que arribi a un acord amb Zelenski, que considero molt millor president que el seu homònim rus.