El misteri del Festival de Pedralbes

Aquests tempos són impossibles, i no per a Concert Studio, sinó per a qualsevol promotora, sigui quina sigui, que surti victoriosa del concurs. Excepte en el cas que es pretengui fer de Pedralbes una parada de talents locals novells, d’aficionats o d’estudiants de música, sens dubte, tot i que fins i tot en aquest excèntric supòsit s’hauria de disposar de més marge per preguntar als músics si les dates dels concerts trepitgen algun dels seus plans per a l’estiu.

La resposta que ofereix la direcció de Patrimoni, de la conselleria d’Economia (que incorpora aquí unes competències que per lògica meridiana haurien de correspondre a Cultura) és que, si l’any passat Pedralbes es va poder celebrar malgrat que ja va tenir lloc un concurs semblant, ara també podrà ser capaç de fer-ho. Sorprèn força aquest argument, que passa per alt que Pedralbes va tirar endavant el 2022 perquè tenia el gruix del cartell tancat des de feia més de dos anys, abans de l’aturada pandèmica, i no només això, sinó que ja havia venut més de 30.000 entrades.

Notícies relacionades

Els concerts més esperats a Barcelona d’un 2023 de bogeria

Shakira no va ser la primera: cinc grans cançons de despit més

¿De debò fa falta informar els qui decideixen que avui dia les gires es planifiquen amb moltíssima antelació? Aquesta tardor es van posar a la venda les entrades dels dos concerts que Metallica oferirà a Madrid el juliol del 2024. I un altre assumpte no menys important és que un compromís adquirit ni més ni menys que per Presidència (un conveni per cinc anys) pugui ser paper mullat perquè canvia el color polític del Govern.

No es tracta de defensar una promotora o una altra, sinó de pensar que, aquest estiu, Bob Dylan, Iggy Pop, Rod Stewart, Cat Stevens o Norah Jones poden passar de llarg i recalar a qualsevol altra ciutat, i que qui perd és Barcelona, i no una idea de marca (que també), sinó la ciutadania. I les desenes d’artistes en desenvolupament que el festival acull en els escenaris petits. El misteri ens continua fent passar ànsies. ¿Per què s’actua així, em pregunto? I totes les respostes que se m’ocorren són inquietants o desenraonades.