Berlín homenatja l’artista Helios Gómez mentre Barcelona oculta la seva ‘Capella gitana’

L’artista va pintar els frescos durant la seva última i molt irregular (fins i tot per als estàndards franquistes) estada a la presó de la capital catalana, de 1948 a 1954; moriria el 1956. La marededéu de la Mercè, el nen Jesús i els àngels tenen marcats trets gitanos. Els condemnats postrats als peus de la patrona dels presos evoquen la persecució dels gitanos segle rere segle, que acabava de viure un episodi salvatge amb l’extermini per part del nazisme. L’oratori, a la cel·la número u del primer pis de la quarta galeria, va ser cobert amb pintura el 1998, amb Núria de Gispert com a consellera de Justícia.

Gabriel, fill d’Helios i president de l’Associació Cultural Helios Gómez, reclama des que es va cometre la barbàrie que es recuperi l’obra. No hi ha novetat: l’informe tècnic elaborat per Lídia Font, cap del departament de Conservació Preventiva i Restauració del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), va recomanar que es postergués el rescat fins que es finalitzessin els treballs per convertir la quarta galeria en el Centre Memorial de la Model, ara propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Les obres encara no s’han licitat i la previsió és que acabin el 2027-2028, informa el consistori.

Xarxes avantguardistes

¿Què fa a Berlín un mural dedicat a Helios Gómez, un gitano nascut a Sevilla el 1905? Per començar, l’il·lustrador, grafista, pintor, poeta, gitanista, flamenc i activista polític va viatjar intensament per tot Europa, inclosa la Unió Soviètica, establint contacte estret amb focus avantguardistes d’esquerra. Precisament a Berlín va publicar el 1930 la carpeta de dibuixos ‘Dies d’ira’, i alemanya d’origen rus era Ira Weber, la seva companya d’aventures revolucionàries. Hi ha una empremta de Gómez a Berlín, vaja. 

L’artista barceloní Conse Andechaga, forjat en el grafiti, va descobrir Gómez a través de l’obra del belga Frans Masereel. «Em va captivar», diu. En la Romanó Kehr (la Casa Romaní), espai barceloní dedicat a la recuperació de la memòria i la cultura romanís, es va capbussar en el personatge i la seva obra. El següent pas va ser conèixer el Gabriel, el fill d’Helios i el seu infatigable paladí. Junts van començar a tramar un mural dedicat a la ‘Capella gitana’ a Barcelona. Com a part de la investigació per al treball Conse va contactar amb la fundació berlinesa Kai Dikhas, que es va interessar pel projecte i finalment li va proposar fer una pintura d’homenatge a Gómez a la ciutat alemanya. Hi va haver tracte.

Abans de la tempesta

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Conse, 28 anys, va reenfocar el projecte: mostraria Gómez i Ira Weber, amb una al·lusió (el mànec i el claviller d’una guitarra) a la primera il·lustració de ‘Dies d’ira’. El maig de l’any passat va viatjar a Berlín i va començar a encadenar contratemps: la grua va arribar amb retard, el compressor es va avariar i es va anunciar una gran borrasca que el va obligar a «forçar la màquina com mai» per acabar abans que arribés de ple. No era qüestió de ser a la cistella de la grua a desenes de metres d’altura mentre queien llamps i bufava el vent. Tot i que va haver de pintar amb guants, que no és l’ideal, va acabar abans que la tempesta descarregués amb tota la seva força. ¿Per què no va esperar que passés? Perquè aquests murals es planifiquen amb el màxim detall. Tenia quinze dies per fer-lo, ni un més. Ho va fer en nou, amb la tempesta al cul. I fins i tot va tenir temps de conèixer nets de Johann Trollmann, més conegut com a Rukeli, el boxejador gitano que va desafiar el nazisme i va ser assassinat en el camp de Neuengamme.

Una votació popular a través de la web de Street Art Cities decidirà ara quina és la millor pintura urbana del 2022.