Mor Jorge de Cominges, figura clau de ‘Fotogramas’ i ‘Qué leer’

Precisament, ‘Fotogramas’ ha reaccionat a les xarxes socials a la mort de De Cominges destacant que va ser una «figura clau en la història de la revista» i «un dels seus membres més estimats».

Com a escriptor, és autor de les novel·les ‘Un clavel entre los dientes’ (1989), ‘Tul ilusión’ (1993) o ‘Las Adelfas’ (1997), en què retrata l’alta societat barcelonina i personatges vinguts a menys, i ‘Un curso muy movido’ (1999), una novel·la juvenil escrita amb la seva filla Clara.

La seva última incursió literària va ser ‘El desconcierto’ (2009), en què la protagonista, filla de la burgesia catalana, es rebel·la contra el seu origen social al dedicar-se a l’àmbit de la producció cinematogràfica i teatral en l’època de la Transició, una obra amb què va tancar el seu «quartet» de novel·les dedicat a l’alta societat barcelonina.

Va publicar també un llibre de records cinematogràfics, ‘Mis años de cine’ (1976-1979). Entre el destape y la “qualité”’ (2001), i l’autobiografia ‘Memorias de un extraño’ (2004).

En la presentació d’aquestes memòries, Jorge de Cominges va confessar: «Sempre m’he sentit un estrany, algú que estava fora de lloc, des de la meva adscripció a una família aburgesada, després el meu treball al cine i després al periodisme».

Nascut a Barcelona el gener del 1945, Jorge de Cominges es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona, tot i que no va exercir la carrera i va treballar com a tècnic cinematogràfic entre el 1968 i el 1980.

Des del 1976 va exercir la crítica de cine en publicacions com Destino, El Noticiero Universal i El Periódico de Catalunya.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Va entrar a la revista ‘Fotogramas’ el 1981, on el 1989 en va assumir el càrrec de redactor en cap fins al 1996, any que es va fer càrrec de la direcció de la revista literària ‘Qué leer’.

El 1971 es va casar amb la periodista Margarita Rivière, referent del periodisme català i morta el 2015, i amb la qual va tenir dos fills, la Clara i l’Hugo.