‘El fred que crema’: nazis i jueus a l’Andorra de la Segona Guerra Mundial

Una petita comunitat aïllada a la zona del Pirineu a l’Andorra de la Segona Guerra Mundial. Fred, gana i por. I nazis a la caça de jueus. Santi Trullenque debuta en el llargmetratge de ficció amb aquesta pel·lícula que s’allunya dels estereotips dels relats històrics ambientats durant la dictadura alemanya per aportar una mirada antropològica tant cap als seus personatges com a l’espai en el qual habiten, al mig de la frontera i envoltats d’una naturalesa inhòspita. 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Hi ha una cosa primitiva en la manera com es desenvolupa la història, una espècie de pulsió de mort, però també de supervivència que ho inunda tot. Ho veiem als ulls de la protagonista, una jove embarassada (interpretada per la sempre magnètica Greta Fernández) que lluita per mantenir sa i estalvi el seu entorn dels problemes tant interns (dins de la seva família, plena de gelosia i de secrets) com externs (amb el perill que suposa donar empara a un grup de jueus que intenten escapar desesperadament). Conteses privades que se superposen a la repressió i la violència del moment. 

Així, ‘El fred que crema’ es configura com un ‘western’ sota zero ple de situacions al límit, de tensió i silencis, de mirades aterrides, de cares aguerrides i pors tan atàviques com tangibles. Una pel·lícula aspra i desagradable com aquest paisatge gèlid que es converteix en un personatge més, tan ancestral com els conflictes dels personatges.