Judith Colell: «És estrany i preocupant que Albert Serra no tingui cap nominació als Goya»

¿Està d’acord que són les millors nominacions dels 15 anys d’història dels Gaudí?

Per descomptat. Tots tenim al cap Alcarràs per haver guanyat l’Os d’Or. Però és que entre les nominades als premis principals hi ha altres grandíssimes pel·lícules en totes les categories. I això vol dir que alguna cosa s’està movent, que a la fi estem fent molt bones pel·lícules i molt diferents: pel·lícules de gran pressupost, pel·lícules petites, pel·lícules internacionals... És l’any en què el cine català ha tingut més recorregut i reconeixement internacional. La collita ha sigut espectacular, magnífica.

Ha parlat de ‘Pacifiction’, d’Albert Serra. ¿Que estigui nominat a millor director als Gaudí i no als Goya té algun significat per a vostè?

Em sembla de justícia absoluta que estigui nominat als Gaudí. El que em sembla flagrant és que no tingui cap nominació en els premis del cine espanyol... Una pel·lícula que ha estat a Cannes a la secció oficial, que ha guanyat premis a França, que encapçala llistes de la millor pel·lícula de l’any... És estrany i preocupant que no tingui cap nominació als Goya.

Se sol dir que el 2022 és el gran any del cine espanyol. ¿Ho és també del cine català?

És que jo crec que sobretot ha sigut l’any d’or del cine català. Totes les grans pel·lícules d’aquest any són produccions catalanes, inclosa ‘As bestas’, que, tot i que no està nominada per qüestions de normativa, sí que té participació d’aquí [de la productora barcelonina Arcadia]. Hem de treure pit per aquesta circumstància i l’important ara és que apostem al màxim pel nostre cine i liderar els projectes; és a dir, que no només hi hagi projectes amb participació catalana, sinó que estiguin liderats per empreses catalanes. És imprescindible tenir més múscul econòmic per liderar aquests projectes.

¿Això passa per la necessitat que TV-3 torni a invertir en la producció de cine català, i en català, com anys enrere?

El Govern ja ha anunciat que augmentarà les ajudes a projectes en versió original catalana, que en el cas del cine passarà dels 800.000 euros als 1,5,5 milions, i en el de les sèries, dels 400.000 euros a també 1,5 milions. Però és evident que s’hauria d’enfortir més TV-3, això és un fet. Necessitem que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sigui la nostra aliada per liderar els projectes i això vol dir enfortir TV-3. La nova direcció de la Corporació ja ha expressat a través del seu pla estratègic la seva intenció de tornar a ser el company natural del cine català. Ara falta que tinguin els diners per fer-ho. És una cosa que hem de demanar, reclamar, suplicar, exigir.

Fa un any i mig que està en el càrrec. Un dels seus principals propòsits era recuperar el vell múscul perdut i aconseguir que els creadors i tècnics no haguessin de marxar a Madrid a treballar.

Jo estic contenta del que s’ha fet en aquest temps. A més de la bona sintonia amb les institucions, crec que hem aconseguit tirar endavant iniciatives en aquest sentit, com la residència de guions, amb guionistes que estaran un any treballant i cobrant becats per l’Acadèmia. És important que els creadors puguin escriure sabent que tenen diners i suport darrere. I, d’altra banda, crec que s’està començant a rodar cada vegada més aquí, tot i que és cert que molta gent continua emigrant a Madrid, perquè allà és on estan les plataformes. Aquesta és una dinàmica que cal revertir. Per això insisteix en la necessitat de liderar grans projectes des d’aquí, no només participar pel que fa a producció.

És difícil combatre grans succionadors de talent com les plataformes, que generen tones de contingut.

Sí, però a poc a poc anem fent també coses aquí. Fixa’t per exemple en ‘Smile’, que és una sèrie d’èxit a Netflix feta aquí amb una productora d’aquí. També li dic que m’agradaria que rodessin més en català. M’agradaria escoltar molt més català a les plataformes, que hi hagués més sensibilitat cap a la nostra llengua, que és la que està en perill, i no el castellà. ‘Alcarràs’ ha desmuntat aquesta idea absurda que rodar en castellà té més projecció. L’important, sempre, és que la història sigui bona i el projecte sigui potent.

Un altre dels propòsits del seu mandat al capdavant de l’acadèmia era, precisament, potenciar el precari ús del català a les produccions cinematogràfiques fetes aquí. El 2021 la situació era dramàtica, amb només quatre pel·lícules inscrites.

És cert, però aquest any ha millorat bastant el panorama. El 2021 el problema no era només la baixa quantitat de pel·lícules rodades en català, sinó el baixíssim del seu pressupost, de 700.000 euros o menys. Aquest any ha pujat bastant la mitjana, amb pel·lícules com ‘Alcarràs’, amb més de tres milions de pressupost. En tot cas, crec que la cosa no només ha millorat, sinó que millorarà encara més amb les aportacions que li comentava abans del Govern. Això començarà a notar-se l’any que ve, potser fins i tot aquest.

Per tercera vegada consecutiva en els seus 15 anys d’història, hi ha majoria de presència de dones finalistes en les nominacions, amb un 53%, i presència molt destacada en les categories nobles.

És una gran notícia perquè significa que estem redreçant una situació injusta i que la presència cada vegada més gran de referents femenins en tasques de lideratge, com direcció i guió, està fent el seu efecte. És una cosa de la qual ens podem sentir molt orgullosos.

Notícies relacionades

Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba

Diumenge és la cerimònia dels Gaudí a la sala oval del MNAC. ¿Els perjudica en la seva organització que se celebri dijous la cimera hispanofrancesa?

Doncs no li diré que no. Justament són els dies en què estem en procés de muntatge de la gala i l’hem d’aturar. Hem de muntar fora d’hores, de nit i, és clar, ens provoca molts problemes. En qualsevol cas, hem tingut una bona predisposició general per ajudar-nos. Bastant bona per part del Govern d’Espanya. I molt bona, boníssima, per part de la conselleria del Cultura i del MNAC.