‘Creepy Christmas’: 10 pel·lícules de terror nadalenc disponibles en ‘streaming’

L’estrident imatgeria del Nadal, no obstant, també té alguna cosa esfereïdora, i el cine de gènere, sempre atent i ocurrent, ha sabut treure punta als seus perfils més estremidors: imitacions de Santa Claus amb instints assassins, criatures mitològiques amb les pitjors intencions o idíl·liques nits blanques que acaben tenyides de vermell sang. Recollim aquí una desena de títols, disponibles en ‘streaming’, que han sabut explotar el costat més terrorífic (també més hilarant) del Nadal.

Quatre anys abans de triomfar amb el clàssic de la comèdia adolescent ‘Porky’s’, Bob Clark es va aplicar en el terror en aquesta obra avui de culte, pionera del ‘slasher’ nord-americà dels 70, en la qual un grup de joves estudiants (entre elles Margot Kidder i Olivia Hussey) rebia esfereïdores trucades d’un assetjador durant les festes de Nadal. Més pròxima a l’eixelebrada estètica del ‘giallo’ que a la de la rudesa de la també estrenada el 1974 ‘La matança de Texas’ (Tobe Hopper), va comptar amb dos ‘remakes’ poc inspirats, ‘Nadal negre’ (Glen Morgan, 2006) i ‘Navidad sangrienta’ (Sophia Takal, 2019). Disponible a Filmin [el ‘remake’ de 2006, disponible a Filmin, FlixOlé i Movistar+; el del 2019, a Prime Video i Atresplayer].

L’actor David Hess, protagonista de les icòniques ‘L'última casa a l'esquerra’ (Wes Craven, 1972) i ‘Trampa para un violador’ (Ruggero Deodato, 1980), debutava en la direcció amb aquest ‘slasher’ de nyigui-nyogui, pur plaer culpable, ambientat en una acadèmia de senyoretes durant les vacances nadalenques. Abans de marxar de l’escola, cinc de les alumnes organitzaran una festa nocturna amb els seus respectius nòvios a la recerca de gresca i sexe, però un psicòpata disfressat de Santa Claus anirà acabant sanguinàriament amb les seves vides. Tot tan esbojarrat com bast i, per descomptat, divertit. Disponible a Filmin.

Estrenada als EUA el mateix dia que ‘Malson a Elm Street’, en el seu primer cap de setmana va recaptar més diners que el clàssic de Wes Craven, però va caure en desgràcia després de ser retirada dels cines per «embrutar el caràcter sagrat del Nadal». El film relatava la història d’un nen que presenciava com un home disfressat de Santa Claus assassinava els seus pares i que anys després, traumatitzat, iniciava una sèrie d’horrorosos crims vestit de vermell i blanc. Va ser l’inici d’una estranya i infravalorada saga de sis entregues, de les quals només una, la segona, es pot disfrutar en ‘streaming’, tot i que no és problema, perquè és un resum perfecte de la primera, de la qual aprofita fins i tot bona part del seu metratge. ‘Noche de paz, noche de muerte 2’ està disponible a Filmin.

A falta de pocs dies per al Nadal, la cua d’un cometa es creua amb la Terra i fa desaparèixer (gairebé) tota forma de vida animal. Dues germanes adolescents sobreviuran a l’apocalipsi a Los Angeles i s’hauran d’enfrontar als pocs humans que segueixen amb vida, convertits, això sí, en zombis famolencs. Una joia cent per cent dels vuitanta, lluminosa barreja de ciència-ficció, comèdia i terror, amb científics bojos, gran tema de l’època de Cindy Lauper, John Townsend o Thom Pace, i on no fa fred ni hi ha neu, però sí avets de Nadal i paios vestits de Pare Noel. Rutilant apocalipsi pop nadalenca. Disponible a Filmin.

Basada en una història de Tim Burton, que també va exercir de productor i reclam publicitari, la pel·lícula de Henry Selick és una fita de l’animació en ‘stop-motion’, dotada de portentosa imaginació visual i audàcia temàtica. Un conte gòtic en què el fosc imaginari propi de la nit de Halloween intenta apropiar-se de l’alegre món del Nadal i que, des de la seva estrena fa més de 25 anys, ha sigut capaç d’atraure tant adults sense edat com nens fascinats per la seva galeria de formidables personatges (Jack Skeleton, Sally, Santa Claus, l’Alcalde...), la màgia de la seva història i, per descomptat, les cançons de Danny Elfman. ¿Us hi atreviu? Disponible a Disney+. De lloguer, a Apple TV+.

De la Iglesia s’acostava en clau de comèdia satànica a les pors apocalíptiques del final del mil·lenni en una de les millors pel·lícules del cine espanyol dels últims 30 anys, qui sap si de sempre. Un sacerdot basc del Santuari d’Aránzazu (Álex Angulo) creu haver trobat el missatge secret de l’Apocalipsi segons sant Joan Evangelista: que l’Anticrist naixerà a Madrid el 25 de desembre de 1995. Del seu infinit mostrari d’imatges inesborrables, aquí ens quedarem amb el subversiu tiroteig als Reis Mags en un carrer Preciados de Madrid ple de gom a gom per les festes nadalenques. Disponible a HBO Max. De lloguer, a Apple TV+.

Alerta: Santa Claus no és l’avi bonàs de vestit vermell i barba blanca que la imatgeria nadalenca s’ha entossudit a difondre, sinó una aterridora criatura amb banyes de cabra que fica els nens en calderes de foc i el sotmet a tortura. Això és, almenys, el que ens explica el director finlandès Jalmari Helander a la seva opera prima, ‘Rare Exports: Un cuento gamberro de Navidad’, joiós híbrid de comèdia negra nòrdica, terror monstruós i aventura d’acció infantil que va sorprendre al Festival de Sitges del 2010 al conquistar, entre altres, el premi a la millor pel·lícula. Una perversa, i extremadament divertida, revisió del mite nadalenc. Disponible a Prime Video i Movistar+.

Poc conegut per aquestes terres, el krampus és una criatura pròpia del folklore alpí que castiga els nens dolents per Nadal, en contrast amb Santa Claus, que premia els nens bons. Inspirant-se en la seva llegenda, Michael Dougherty (‘Godzilla: El rey de los monstruos’) va dirigir aquesta comèdia de terror en què l’esfereïdor krampus es manifesta sense miraments en una celebració familiar després que el jove Max hagi perdut la fe en el Nadal. Rialles i ensurts sense cafeïna, amb, això sí, la sempre estimulant presència de Toni Colette com a mare de família. Disponible de lloguer a Apple TV+, Google Play, Microsoft Store i Rakuten TV.

Notícies relacionades

Les batalles de rap de Sants arriben al cine

Escoltar amb els ulls tancats

Híbrid impossible però efectiu entre ‘Sol a casa’ (Chris Columbus, 1990), ‘Scream’ (Wes Craven, 1996) i, sí, ‘Funny games’ (Michael Haneke, 1997), la pel·lícula de Chris Peckover va ser una de les més festives i aclamades al Festival de Sitges del 2016: un enginyós còctel de terror i humor negre ambientat en una nit de Nadal, en què una jove mainadera i l’adolescent que està cuidant s’enfrontaran a uns desconeguts que han entrat a la casa. Res, no obstant, serà el que sembla, cosa que donarà peu a nombrosos girs de guió i a un ‘WTF’ final apoteòsic. Disponible de lloguer a Apple TV+ i Google Play.

¿Un musical ambientat en una petita ciutat escocesa, durant una sobtada epidèmia zombi i en vigílies de Nadal? «Una bogeria entre ‘Zombieland’ i ‘La La Land’», afirmava un dels seus eslògans publicitaris. I sí, alguna cosa d’això és, però també molt més: per damunt de tot, una petita gran comèdia (de terror) musical en què l’Ana i els seus amics de l’escola secundària hauran de lluitar, cantar i ballar per sobreviure en ple Nadal en vista de la invasió de morts vivents. Com no podia ser de cap altra manera, es va emportar el premi del Jurat a la secció Midnight X-Treme de Sitges-2017. Disponible a Filmin.