Així és el disc de Quevedo ‘Donde quiero estar’: l’orgull i el vertigen d’una estrella debutant

Res fa pensar que ‘Donde quiero estar’ és un àlbum de debut. Però, tot i que molt singular, ho és. El seu fons, arranjaments, els noms que el componen i la presentació fan que Quevedo, el xaval d’or de la música espanyola, tingui un primer disc obligadament especial pels condicionants que han marcat els seus episodis anteriors, que impulsen cada un dels seus moviments i que fan d’aquest, sens dubte, el més rellevant.

L’artista canari, que va passar de ser un jove anònim a qui se li donava bé rapejar a estrella mundial en un any gràcies a l’impacte de la cançó popularment coneguda com ‘Quédate’, amb Bizarrap (durant diverses setmanes va ser el tema més escoltat del món), havia de reafirmar en un treball llarg que el seu 2022 de bogeria no era només espontaneïtat. Quevedo, amb el seu singular timbre de veu, va acceptar el repte i va pensar encertadament que el millor –tot i que serguramente no el més fàcil– era fer un disc orgullós, és clar, però també molt sincer i amb els peus a (la seva) terra.

Era impossible prescindir de l’orgull, el picant (com l’evident ‘Punto G’), la fanfarroneria i el ‘fronteo’ (vacil·lar) en els gèneres urbans en els quals són gairebé condició genètica. I més ell, que pot presumir d’haver aconseguit coses impensables en popularitat. Però ‘Donde quiero estar’ és el viatge vertiginós d’un jove de 21 anys en el qual sorgeixen dubtes evidents, enyorances i decisions irremeiables, i també és la seva resposta a tot això. El seu lloc és les Canàries, la seva música és aquesta, en la qual no amaga tot l’anterior, i provoca una empàtica resposta de l’oient. «‘2021 sembrar, 2022 rrecoger, 2023 coronar, 2024 desaparecer’», resumeix a ‘Ahora qué’, on ho explica tot una mica, sobretot aquest «desaparèixer».

Notícies relacionades

El boig 2022 de Quevedo: el triomf d’un «tio normal»

‘Cayó la noche remix’: el miracle del ‘nou himne’ de les Canàries

‘Ahora qué’ és la primera cançó del disc (en té un total de 16, amb quatre col·laboracions) després d’un ‘speech’ del raper canari Cruz Cafuné, referent de l’escena, i que serveix com una benedicció i reivindicació del moviment musical canari. En aquest tema Quevedo fa la vista enrere recordant el que és impossible haver oblidat perquè fa molt poc temps que va passar: començaments, companys i el seu record agraït a tots ells. Ràpidament és interromput per un reggaeton desitjós d’escalfor humana (‘Yankee’) de la qual hi ha diverses dosis a l’àlbum.  ‘Donde quiero estar’ té molt reggaeton i pinzellades sorprenents, com el rock ‘Luces azules’, en la qual exposa la seva relació amb la tempestuosa i sobtada fama («‘creo que todo se mueve alrededor de mí; no sé si soy el monstruo, no me deja dormir; me gritan, me miran, me agarran. ¿Qué quieren de mí? Hace tiempo que lo único que quiero es sobrevivir’»). També surt del seu carril a ‘Me falta algo’, peça en la qual participa l’Orquestra Nacional d’Espanya, lloable embolcall i lletra sobre una ruptura i el buit. La separació és el tema de ‘Dame’, la seva col·laboració accessòria amb Omar Montes.

La producció la condueix el seu col·lega Linton, tot i que també apareix el productor Ovy On The Drums en algunes peces, com la destacable i ideada per al perreo ‘Wanda’. Tanca el disc la cançó ‘Donde quiero estar’, una exposició franca que, més enllà dels molts temes pensats per al ball i el desig, apuntala el testimoni i la idea més interessant de l’àlbum, aquesta que surt del vertigen creat per un any que marejaria qualsevol. «‘Sorprende ver 'sold out' tras anunciar cada 'show'; pero tengo más depresión al terminar cada 'show'; y este fin de semana viajo, mami, tengo otro 'show'; y me volveré a jurar que no daré otro show’», canta Quevedo.