Els Gaudí arriben a la seva cita l’any d’or del cine català

Ha sigut una gran collita per al cine espanyol en general i per al cine català en particular. Per això, la XVena edició dels premis Gaudí promet ser una celebració dins d’un sector que necessita fer-se fort després de la pandèmia. Per primera vegada en la història, una pel·lícula parlada en català, ‘Alcarràs’, guanyava l’Os d’Or de Berlín i es convertia en un fenomen de taquilla local, i aconseguia la gesta que es reobrissin sales d’exhibició de nombroses poblacions que havien tancat les portes. Fins a 14 localitats de Lleida i Tarragona van recuperar els seus espais cinematogràfics gràcies a una campanya que va servir per reivindicar el cine de proximitat.

El resultat és un esplèndid resultat a la taquilla. I és que gairebé tres quartes parts de la recaptació del film de Carla Simón corresponen a Catalunya, i se situa en el rànquing de les pel·lícules més vistes de l’any a tot Espanya al lloc número set amb gairebé 400.000 espectadors. A més, la producció catalana dirigida per Oriol Paulo ‘Los renglones torcidos de Dios’, se situava al tercer lloc del box office anual i acumulava 6 milions d’euros. 

Prestigi

Però no tot són xifres, també hi ha el prestigi. A més d’‘Alcarràs’, ‘Pacifiction’, d’Albert Serra, va participar en la Secció Oficial del Festival de Cannes i ha recollit nombrosos premis a França, com el Louis Delluc i tres Lumières, a més de ser per unanimitat la pel·lícula favorita de la crítica especialitzada gal·la. Aquest any, ‘Pacifiction’ compta amb 11 nominacions als Gaudí i ‘Alcarràs’ amb 14, cosa que fa suposar que es convertiran en les dues grans favorites de la nit. No s’ha d’oblidar, a més, que els dos cineastes ja han sigut guardonats en aquests premis. Albert Serra va ser el triomfador de la primera edició el 2009 amb ‘El cant dels ocells’ i Carla Simón va arrasar el 2018 amb la seva opera prima, ‘Estiu 1993’. 

Amb tot, també cal recordar una altra de les grans pel·lícules de l’any (de nou parlada en francès, com ‘Pacifiction’, les dues coproduccions amb França), ‘Un año, una noche’, d’Isaki Lacuesta, sobre l’experiència d’un supervivent de la matança del Bataclán. També compta amb 14 nominacions en les categories més importants. Finalment, ‘Suro’ s’ha convertit en una de les sorpreses de la temporada. L’opera prima de Mikel Gurrea aborda la temàtica rural igual com ‘Alcarràs’, però en aquest cas a través de les diferències que es creen entre una parella la intimitat de la qual s’anirà esquerdant quan es traslladin a una finca en què la recol·lecció del suro es convertirà en part essencial de la seva economia. 

Les ignorades pels Goya

En els últims temps, els Gaudí han sigut aplaudits per posar en valor pel·lícules que els Goya havien invisibilitzat, com ‘La propera pell’, d’Isaki Lacuesta, ‘Les distàncies’, d’Elena Trapé, ‘Els dies que vindran’, de Carlos Marqués-Marcet i ‘Sis dies corrents’, de Neus Ballús. Aquest any, el gran absent dels Goya, amb zero nominacions, és Albert Serra, que podria coronar-se de nou a casa per a, almenys, equilibrar aquesta absència flagrant en els premis espanyols. 

‘La maternal’, de Pilar Palomero, compta amb cinc nominacions, entre les quals les de millor pel·lícula en llengua no catalana, millor direcció, millor guió original i millor actriu secundària per a Ángela Cervantes, que ja va guanyar l’any passat en la mateixa categoria per ‘Chavalas’. A més, Carla Quílez, sí que es troba nominada en la categoria de millor interpretació revelació, una cosa a què no pot accedir en els Goya perquè no arriba a l’edat mínima exigida. La pel·lícula està rodada a Catalunya i explica la realitat dels centres d’acollida de mares menors d’edat en risc d’exclusió social. 

Estaran molt disputats els premis d’interpretació. En la categoria masculina es rescata quatre de les actuacions més memorables de l’any que no es troben representades en els Goya: la de Benoît Magimel a ‘Pacifiction’, la de Nahuel Pérez Biscayart a ‘Un año, una noche’, la d’Oriol Pla a ‘Girasoles silvestres’ (petita, però impactant) i la de Pol López a ‘Suro’. Pel que fa a la millor protagonista femenina, les candidates són Anna Castillo, per ‘Girasoles silvestres’, Noémie Merlant (una de les grans actrius del moment) per ‘Un año, una noche’, Vicky Luengo, per ‘Suro’ i Bárbara Lennie per ‘Los renglones torcidos de Dios’, que compta també amb un bon nombre de nominacions, entre les quals les d’Oriol Paulo i Guillem Clua per l’adaptació de l’obra de Torcuato Luca de Tena i la de millor maquillatge i perruqueria, departament que marca el segell de les pel·lícules del director. 

Una bona collita de documentals

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

A l’apartat de millor pel·lícula catalana, a més d’‘Alcarràs’ trobem ‘El fred que crema’, de Santi Trullenque, ‘Nosaltres no ens matarem amb pistoles’, de María Ripoll i ‘Suro’, de Mikel Gurrea. La categoria de millor documental inclou ‘Cantando en las azoteas’, d’Enric Ribes, que recupera la figura de Gilda Love, l’últim transformista del barri xinès de Barcelona; ‘Oswald. El falsificador’, de Kike Maíllo, sobre la vida d’un artista català perseguit per l’FBI per ser el capitost d’una xarxa de falsificació de quadros, ‘Tolyatti Adrift’, de Laura Sisteró i ‘El sostre groc’, d’Isabel Coixet, sobre el cas d’abús a menors per part d’un professor a l’Aula de Teatre de Lleida. 

Precisament aquest any l’Acadèmia de Cine Català ha creat un departament per a les víctimes d’assetjament en l’audiovisual i les arts escèniques, per la qual cosa la institució que presideix actualment Judith Colell es converteix en la primera entre les seves homòlogues mundials a generar un espai d’assessoria (capitanejat per l’advocada Carla Vall i la psicòloga Aina Troncoso) per la quantitat de casos (més de 150) que han aflorat en els últims temps.