‘Alcarràs’ i ‘Pacifiction’ regnen en uns Gaudí afligits per la mort d’Agustí Villaronga

Ningú dubtava que les nominacions dels Gaudí eren les millors dels 15 anys d’història dels premis del cine català, a tall de fidel reflex d’un 2022 ple de magnífiques pel·lícules amb mirades tan audaces com renovadores. I així ho va ratificar, com no podia ser de cap altra manera, un palmarès d’alta volada, gairebé irrepetible, amb les tres grans favorites per nombre de candidatures repartint-se els grans trofeus: ‘Alcarràs’, de Carla Simón, que va conquerir, entre d’altres, el Gaudí a millor pel·lícula, direcció i guió original; ‘Pacifiction’, d’Albert Serra, millor pel·lícula en llengua no catalana; i ‘Un año, una noche’, d’Isaki Lacuesta, millor guió original. I amb la presència estel·lar, també, de Suro, el potent drama rural de Mikel Gurrea, que es va emportar el cotitzat premi a direcció novella i el de les dues interpretacions principals per a Vicky Luengo i Pol López.

La gala dels premis del cine català, celebrada aquest diumenge a la sala Oval del MNAC, va ser una gran festa reivindicativa del nostre cine, capaç de plantar cara amb talent creatiu a dojo a la sempiterna precarietat econòmica, tot i que va ser inevitable sentir en l’aire una dolorosa sensació de pèrdua, de pesar, per la mort, la nit anterior, del director Agustí Villaronga als 69 anys víctima del càncer. La vetllada va acabar sent, en aquest sentit, un homenatge a l’imprescindible director de ‘Tras el cristal’ i ‘Pa negre’. «S’ha mort un gran, potser el mes gran que teníem. Un gran a nivell europeu, del cine en majúscules. S’ha mort algú a qui estimava moltíssim. I voldria que aquesta gala estigués dedicada a ell, allà on sigui», va afirmar en el seu discurs institucional la presidenta de l’Acadèmia del cinema Català, Judith Colell, visiblement emocionada, mentre la platea aplaudia dreta.

Albert Serra, a Los Angeles

‘Alcarràs’, aquest delicat relat coral sobre l’arrelament a un lloc, a una terra, a una forma de vida que arriba a la fi, es va emportar els premis més cotitzats de la nit sense que ningú pogués posar en dubte la decisió dels acadèmics catalans. El flamant Os d’Or a la Berlinale va conquerir el premi a la millor pel·lícula i a la millor direcció per a Carla Simón, guardons a què es va afegir el guió original, la direcció de producció i el del públic. Finalment, la carrera a l’Oscar va quedar frustrada a les primeres de canvi, però ningú pot dubtar que Alcarràs és poc menys que un miracle meravellós que mereix tots els premis del món.

Aquesta mateixa setmana, en una entrevista amb aquest diari, la presidenta de l’Acadèmia mostrava el seu estupor per l’estranya absència de ‘Pacifiction’ en les nominacions dels Goya. «És flagrant, estrany i preocupant», afirmava sobre aquest menysteniment. En els Gaudí havia rebut 11 candidatures i aquesta aposta per la hipnòtica i pertorbadora pel·lícula d’Albert Serra, rodada en francès i a la Polinèsia, va quedar ratificada amb tres premis, un d’ells de caça major: millor pel·lícula en llengua no catalana, fotografia i direcció artística. El cineasta, però, no va ser present a la gala, ja que es trobava a Los Angeles convidat per l’American Cinematheque, que li ha dedicat aquests dies una àmplia retrospectiva.

Un altre dels grans títols de la temporada, ‘Un año, una noche’, d’Isaki Lacuesta, va ser el que va rebre més premis Gaudí, cinc en total. Sensible acostament al trauma i el dolor generat pels terribles atemptats de la sala Bataclan de París, el 2015, el drama del director català va aconseguir el premi a millor guió adaptat, música original, muntatge, so i efectes visuals. 

Semblava bastant cantat que ‘La maternal’, de Pilar Palomero, una altra de les pel·lícules de pes d’aquest 2022 de somni, s’emportaria algun premi en les categories interpretatives. I així va ser, de manera del tot merescuda: Carla Quílez, l’adolescent rebel que es queda embarassada i és internada en un centre d’acollida, va conquerir el Gaudí a millor actriu revelació, mentre que Ángela Cervantes, la seva atribolada mare en la ficció, va aconseguir el de millor actriu de repartiment. Quílez, feta un mar de llàgrimes, va ratificar a l’escenari del MNAC que amb els seus poc més de 14 anys és més que una jove estrella en potència.

La Carla Quílez, vencedora a la nova categoria de Millor interpretació revelació després d’endur-se la Conxa de Plata al passat Festival de Sant
Sebastià, dedica unes paraules plenes d'emoció a tot l'equip de LA MATERNAL, a Pilar Palomero, i també a la seva família ✨#PremisGaudí pic.twitter.com/sWs60hSh51

— Acadèmia del Cinema Català – Premis Gaudí (@academiacinecat) 22 de enero de 2023

Un altre any, i ja en van uns quants, els Gaudí van reconèixer la potència imparable del talent femení, amb fins a 12 guardons guanyats per dones, davant els 14 entregats a homes durant la vetllada. A més del triomf en direcció, guió original i adaptat, interpretacions femenines, direcció de producció, efectes visuals, so, i maquillatge i perruqueria, els Gaudí van premiar Isabel Coixet pel seu documental ‘El sostre groc’, a Júlia Paz de Solvas pel seu curtmetratge ‘Harta’, i a Alauda Ruiz de Azúa per ‘Cinco lobitos’, guardonada com a millor pel·lícula europea. 

Gala àgil i amb música

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La gala dels Gaudí 2023, amb direcció artística de Tinet Rubira, es va desenvolupar a bon ritme, amb l’actriu i humorista Llum Barrera com a única presentadora i ràpides entregues de premis només llastades, com resulta inevitable en el format, pels no sempre àgils agraïments dels guardonats. La gala va ser salpebrada amb destacades actuacions musicals, com les de l’orquestra simfònica Franz Schubert Filharmonia, que va interpretar bandes sonores paradigmàtiques del cine català; Queralt Lahoz, Judit Neddermann (que va cantar ‘La plaça del Diamant’ en l’‘in memoriam’), Joan Dausà i Kelly Isaiah. I, al marge de l’emocionant adeu aVillaronga, segurament el moment més emotiu de la nit va ser l’entrega del Gaudí d’Honor a Jaume Figueres de mans de la seva vella companya de viatges Ana García-Siñeriz. Tot i que no menys potent va ser la recepció del premi per a ‘El sostre groc’, que no va poder recollir Coixet perquè estava rodant, però sí cinc de les dones supervivents dels abusos a què van ser sotmesos a l’Aula de Teatre de Lleida.

Si avui és diumenge, això és el Gaudí d'Honor per Jaume Figueras. El gran periodista recorda i anomena tot de noms femenins que han sigut fonamentals al llarg de la seva vida i té una última menció per a l'Agustí Villaronga ✨ #PremisGaudí pic.twitter.com/GWTkLbgGJl

— Acadèmia del Cinema Català – Premis Gaudí (@academiacinecat) 22 de enero de 2023

Judith Colell i el vicepresident de l’Acadèmia, Carlos R. Ríos, van llançar en el seu discurs una encesa reivindicació del cine català, una cosa necessària després d’anys de depressió i pandèmia. «No és estrany que després de tant sembrar, hàgim tingut un any tan bo», va apuntar la presidenta, que, tanmateix, va demanar a les institucions que d’una vegada per totes s’arribi al quimèric 2% del pressupost per a cultura. «Volem també que TV-3 torni a ser el pal de paller de la indústria catalana, perquè no podem tenir la indústria que volem si falta una part essencial del motor», va afegir Ríos a una audiència entre la qual es trobava el president de la Generalitat, Pere Aragonès; el ministre de Cultura, Miquel Iceta; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. 

La presidenta de l'@academiacinecat, @ColellJudith, dedica la XV gala dels #PremisGaudí a l'Agustí Villaronga: "T'estimo, t'estimem, ja ho veus." Per la seva banda, el vicepresident @carlos_rrios recorda que "hem de fer un cine sostenible. Si no ho és, no és útil." pic.twitter.com/VLpmJHwO3Z

— Acadèmia del Cinema Català – Premis Gaudí (@academiacinecat) 22 de enero de 2023