«La intel·ligència cultural està abandonant Rússia per la guerra»

Ple absolut al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per seguir els escriptors Liudmila Ulítskaia (Dablekánovo, 1943) i Vladímir Sorokin (Moscou, 1955) en un debat conduït pel periodista Xavi Ayén. La d’aquest dilluns va ser la jornada inaugural del cicle ‘Altres veus, altres Rússies’, comissariat pel traductor del rus a l’espanyol, periodista i autor Jorge Ferrer i que continuarà amb trobades amb la novel·lista Anna Starobinets (6 de febrer), la poeta i assagista Maria Stepanova (13 de febrer) i l’artista gràfica i activista Victoria Lomasko (20 de febrer). Es tracta de creadors crítics amb la invasió russa d’Ucraïna, quan no dissidents del règim de Putin.

Ulítskaia i Sorokin viuen a Berlín des que va començar la guerra. L’autora de ‘Sóniechka’ perquè la va portar el seu fill a l’inici del conflicte i el signant de ‘El hielo’ (primer volum d’una trilogia els altres dos títols de la qual continuen inèdits a Espanya) perquè ja passava la meitat de l’any a la capital alemanya des de fa temps i allà li va agafar l’atac. Cap dels dos ha tornat a Rússia des d’aleshores i no sembla que ho facin mentre duri la guerra.

«No m’agrada fer pronòstics, sempre fallo –va respondre Ulítskaiaa a la pregunta d’un assistent, formulada en rus, l’idioma matern de la majoria del públic. Però desitjo que els ucraïnesos obtinguin la victòria que tots volem per a ells». Malgrat el caràcter visionari que han anat adquirint algunes de les seves obres a mesura que augmentava el totalitarisme de Putin, també Sorokin va rebutjar fer d’oracle. «No veig el futur i en la realitat estic en contra de les especulacions –va contestar a la mateixa pregunta–. Però a Occident s’estan barrejant russos i ucraïnesos perquè la guerra acabi i Ucraïna la guanyi, i perquè acabi el règim de Putin, i jo soc un més d’ells».

Diàspora cultural

A Berlín, van explicar, ha recalat un volum important de l’actual diàspora russa. «La intel·ligència cultural està abandonant Rússia», va dir Sorokin. I va afegir: «Pel que expliquen exiliats i persones que encara segueixen al país, l’atmosfera a Moscou és pesada i trista, i més des que va començar el reclutament. La gent ha entès que som davant una tragèdia».

Ulítskaia, biòloga especialitzada en genètica de formació, va atribuir l’humor subterrani de les seves obres als seus avantpassats hebreus, «capaços d’explicar acudits sobre les coses més insospitades». Sorokin, per la seva banda, va enaltir l’humor com «l’últim bastió de la civilització, en paraules de Nietzsche». «Malgrat voler convertir l’‘Homo sapiens’ en una màquina i a la seva falta de pietat –va prosseguir Sorokin–, el règim soviètic no va aconseguir destruir l’humor. L’humor és imprescindible per representar el grotesc, com demostren grans humoristes com Gógol o Cervantes». Els aplaudiments que van seguir el nom de l’ucraïnès Gógol potser indiquessin significativa presència d’ucraïnesos.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En qualsevol cas a les autoritats russes i a cercles nacionalistes no els va fer cap gràcia ‘Goluboe salo’ (2002), obra en la qual Sorokin, enginyer especialitzat ni més ni menys que en gas i petroli, va satiritzar grans autors i polítics del país i que li va valer una crema pública de llibres seus i una investigació per pornografia.

Ulítskaia va aclarir per què en algunes entrevistes ha evitat definir-se com a feminista. «El meu problema amb el feminisme occidental es deu que Rússia és per definició un país de dones, tot i que estigui governat per homes –va assenyalar, com donant a entendre que què li expliquem sobre l’empoderament de la dona. A Rússia la qualitat de la dona és molt superior a la de l’home».