El commovedor viatge de Marginedas al cor del terror arriba als cines

Hi ha viatges que només es poden fer en solitari. La tornada de Marc Marginedas a Raqqa n’és un. Poc importa que el reporter i corresponsal de guerra d’EL PERIÓDICO tornés a aquesta ciutat del nord de Síria envoltat de gent i de càmeres, perquè en realitat ningú podia acompanyar Marginedas en aquest viatge. Estar al seu costat, sí. Filmar els seus gestos i la seva mirada, també. Recollir les seves impressions, sens dubte. Però viure el que ell vivia i sentir el que ell sentia..., això no és possible. Marc Marginedas estava sol quan va tornar a la vora de l’Eufrates, el riu bíblic que va proveir l’aigua que va fer florir la primera civilització del món, per reviure els 178 dies que va passar captiu d’Estat Islàmic. 

Aquest retrobament amb un passat dolorós que ha deixat tantes ferides com interrogants és l’eix narratiu de ‘Retorn a Raqqa’, el documental d’Albert Solé i Raúl Cuevas que s’estrena divendres i que es va presentar aquest dimecres al cine Phenomena, en una projecció especial en què un nombrós grup de familiars, amics, companys i col·legues de Marginedas han pogut, si no acompanyar-lo en el seu periple íntim, sí almenys donar-li testimoni del seu afecte i admiració. I aprendre de les seves paraules i els seus silencis. I emocionar-se amb el coratjós exemple de resiliència, empatia i humilitat que desplega a la pel·lícula.

Dèiem al principi que ningú podia acompanyar de veritat Marginedas en la seva tornada a Raqqa, i és del tot cert. Hi ha una vintena de persones que sí que s’haguessin pogut reconèixer en l’experiència que el reporter barceloní va viure en el seu retrobament amb el paisatge sirià. Són els periodistes i cooperants que entre el 2013 i 2014 van compartir captiveri amb ell a les cel·les d’Estat Islàmic. Alguns, com el periodista d’‘El Mundo’ Javier Espinosa i el fotògraf danès Daniel Rye, participen en el documental. D’altres (recordem-ne els noms: James Foley, Alan Henning, Peter Kassig, David Haines, Kayla Mueller, Steven Sotloff...) no van tenir la fortuna de sortir amb vida d’aquell infern.

Reporterisme i soledat

«Parlar de reporterisme en profunditat és parlar de soledat», va afirmar Plàcid Garcia-Planas, corresponsal de guerra de ‘La Vanguardia’, en els parlaments previs a la projecció de ‘Retorn a Raqqa’. Potser per això a Marginedas se’l veia tan incòmode –feliçment incòmode– al veure’s al mig d’un multitudinari acte social com el que es va viure al cine Phenomena. «El Marc ho està passant fatal. Tan malament com qualsevol de nosaltres ho passaria en un escenari de guerra, on ell, en canvi, estaria tan confortable», va apuntar Albert Sáez, director d’EL PERIÓDICO.

Sáez va assenyalar que, per aquest diari, l’existència del documental d’Albert Solé i Raúl Cuevas és «un gran motiu d’orgull». Entre altres raons perquè, va afegir, «el Marc ens representa molt millor del que som». Resulta difícil dissentir d’aquesta valoració quan un veu a la pantalla, per exemple, com Marginedas aprofita una visita a un camp de refugiats per desvincular-se de la seva condició de protagonista de la pel·lícula i interessar-se, en canvi, per les condicions de vida de la gent que hi malviu, per les seves opinions, els seus sentiments i les seves expectatives.

Buscar respostes

Notícies relacionades

Multimèdia | Les claus del documental sobre el segrest de Marc Marginedas a Síria

Marc Marginedas, reporter de guerra: «No soc un ‘superman’; per mi el segrest tenia sentit»

Són moments com aquest, més que les seves pròpies paraules en les entrevistes que està fent aquests dies (a desgrat seu), els que revelen el que ha suposat ‘Retorn a Raqqa’ per a Marginedas. Ell parla de «donar carpetada al passat» i de «tancar un capítol» de la seva vida. Però es fa difícil no veure en aquest viatge de tornada al lloc on fa una dècada va estar captiu i va patir tortures i humiliacions –el cor del terror–, una recerca desesperada de respostes. No hi ha res més frustrant per al reporter que no poder explicar alguna cosa als seus lectors perquè un mateix és incapaç d’entendre-ho. Marginedas, periodista de soca-rel, mira de trobar un sentit al seu segrest i va arrencant aquí i allà miques de significat i connectant el passat amb el present. I és aquesta tensió la que dona alè a una pel·lícula necessària que, com va sentenciar Albert Solé, «explica una història i moltes alhora».  

El 2013, Marginedas va viatjar a Síria perquè volia explicar al món el patiment d’una població civil condemnada a cohabitar amb una guerra despietada. Al cap de 10 anys, les seves prioritats no han canviat. «El nostre captiveri no és res comparat amb el patiment d’aquesta gent», afirma en un moment de ‘Retorn a Raqqa’. La llarga i càlida ovació que va seguir a la projecció va premiar les moltes virtuts del film, sí, però també la commovedora enteresa d’un periodista exemplar i un ésser humà admirable.