Àlex Ollé, Cesc Gelabert i Sol Picó impulsen la plataforma ‘Per un nou MAE’

Més de 350 personalitats del món de la cultura i les arts han firmat aquest dijous el manifest #PerunnouMAE, impulsat pel coreògraf Cesc Gelabert i pel director ‘furer’ Àlex Ollé per reclamar una seu pròpia per al Museu de les Arts Escèniques (MAE), ubicat a l’edifici de l’Institut del Teatre, encarregat de preservar i difondre el llegat de les arts escèniques. Gelabert i Ollé i la coreògrafa Sol Picó han explicat en la presentació del manifest la necessitat de disposaar d’un espai en el qual dialoguin el passat, el present i el futur. «Això és un primer pas perquè el museu pugui ser una realitat», va destacar Gelabert. L’espai, que hauria de tenir seu a Barcelona, «ha d’estar obert a totes les famílies de les arts escèniques» i s’ha d’articular sobre «espais flexibles» i «no comptar amb exposicions permanents».

Pallasses com Pepa Plana i el seu col·lega Tortell Poltrona, fundador del Circ Cric; el director de La Cubana Santi Millán; Anna Rosa Cisquella, fundadora de Dagoll Dagom; el titellaire Toni Rumbau, creador del desaparegut Teatre Malic; la coreògrafa Àngels Margarit, directora del Mercat de les Flors i l’actor Àlex Casanovas, president de l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya, eren entre el públic que va omplir la sala, un teatre que utilitzen normalment els alumnes de l’Institut del Teatre.

«Tant de bo quan jo començava hagués pogut tenir un MAE, un punt de referència per investigar i descobrir el bagatge i la història dels creadors que em van precedir. Ara fa la sensació que tot és a internet i no és veritat», va destacar Sol Picó. L’ideal seria que tingués 5.000 metres quadrats com a mínim, ha afegit Anna Valls, directora del MAE. El projecte necessita la implicació de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat per trobar un local o construir-lo. Tot i que històricament mai s’han posat d’acord per portar-lo a terme, tots dos estan disposats a dialogar.

Fa anys es va parlar de la possibilitat de traslladar-lo a l’antic Teatre Arnau, al Palau de la Premsa, a l’antic Palau d’Esports, als Pavellons de Puig i Cadafalch de Montjuïc, però també d’aixecar un edifici al costat de la plaça Margarida Xirgu, és a dir, a pocs metres del MAE actual.

Ric llegat

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El MAE, que depèn de la Diputació de Barcelona, inclou un munt de documents que són memòria de les arts escèniques, sobretot de dansa i teatre. Compta amb manuscrits del segle d’or, amb obres de Calderón de la Barca i Lope de Vega, entre altres autors, un arxiu fotogràfic amb un milió d’imatges, 16.000 esbossos de figurisme i escenografia, 500 teatrines, més de 600 titelles, més de 1000 vestits, més de 200.000 programes de mà i més de 10.000 cartells. Allotja i continua rebent fons personals d’artistes com Fabià Puigserver, la companyia Gelabert-Azzopardi, La Fura del Baus, Joan Baixas, Herman Bonnín, Vol Ras i en l’actualitat estan integrant el fons de Comediants.

Dagoll Dagom voldria donar el barco de ‘Mar i cel’ algun dia, però és complicat en un MAE que no té gaire espai expositiu. «Tenir un edifici permetria organitzar un programa d’activitats que donaria més visibilitat al nostre treball i arribar a més públic», ha indicat la directora del MAE. «Estem preparats per poder créixer, compartir coneixements i explicar diferents relats des de les nostres pròpies col·leccions». Tot i que es pot visitar ‘online’ i hi ha molt material digitalitzat, la directora considera necessari tenir un espai físic d’exhibició i interacció amb el públic per convertir el patrimoni escènic en una experiència formativa transformadora.