Els homes que no saludaven les dones

Així com al rei sí que li va donar la mà; Letizia el va saludar amb el palmell de la mà al cor i una discreta reverència (moviment subtil del cap). Advertida i experimentada en aquest tipus de menesters, la reina ja no va fer ni l’intent d’allargar el braç. Sabent que en aquesta ocasió l’escena es faria viral a causa de la revolució #womanlifefreedom que estan lliurant les dones contra el règim iranià, Letizia va mirar de reüll l’ambaixador mentre s’allunyava per fer constar públicament que aquesta actitud no li agradava. ¿Que què va fer Felip VI? Res. En la defensa dels drets de les dones, ni tan sols de la seva, el Rei ni hi és ni se l’espera, perquè, per començar, la institució que representa continua prevalent l’home davant la femella. Alguns afegiran també que la diplomàcia és així. Però això no és diplomàcia, això és homenatge.

De fet, Emmanuel Macron va brindar una ‘master class’ en directe i presencial a Charles Michele (que no va saber reaccionar ni durant ni després del ‘Sofagate’) sobre com actuar i corregir un comportament masclista fent gal·la precisament de la diplomàcia (que per a això precisament existeix). Va ser al maig quan el ministre d’exteriors d’Uganda va ignorar Ursula Von der Leyen i només va donar la mà del president del Consell Europeu i el mandatari francès. El gal li va indicar molt amablement el seu equívoc i el va convidar a saludar convenientment la presidenta de la Comissió UE (‘mon chéri’, ¡hem superat l’edat mitjana!).

El 2015, Michelle Obama va contemplar amb cara de res (i algun gest que se li va escapar de mosqueig, decepció, ira i menyspreu) com a l’Aràbia Saudita la majoria d’homes que saludaven el seu marit en la seva visita al país passaven pel seu costat sense ni tan sols mirar-la (si no et veig no existeixes). Advertida, la llavors primera dama va preparar la seva silenciosa venjança estètica... Es va presentar a la recepció amb el cap descobert i pantalons (bé, era una faldilla pantaló però al protocol saudita l’hi va sulfurar de la mateixa manera). El missatge era clar: jo sola no puc imposar els drets de la dona a la vostra terra, però vosaltres no aconseguireu que jo (i a qui represento en el meu càrrec) renunciï als meus.

Aquesta mateixa setmana comprovàvem també com a les campiones i finalistes de la Supercopa femenina cap directiu els imposava la medalla ni baixava al camp del Mèrida a saludar-les i felicitar-les per l’èxit esportiu com sí que van fer amb els jugadors masculins a Riad. No fos cas que amb tant torneig a Qatar i a l’Aràbia Saudita, a la federació se li estigui augmentant el masclisme...

Notícies relacionades

¿Ensurt o mort? Actualitat, per Patrycia Centeno

Patrycia Centeno, experta en estètica política: «Letizia s’ha empoderat, però no té poder».

A diferència de quan t’ho trobes de cop i volta i, et quedes en estat de xoc davant el que no deixa de ser una agressió; l’experiència i el preavís ajuden a teixir una espècie d’estratègia. Sempre que sigui amb testimonis (mai es pot fer a soles perquè l’altre encara se sentirà més validat per abusar), Merkel va trobar una bona fórmula. Quan els seus homòlegs la volien intimidar, l’excancellera alemanya s’encongia i es feia petitona per evidenciar l’abús d’aquell home. És exactament el que va practicar quan al despatx oval i davant la insistència de les càmeres que els demanaven la tradicional encaixada entre líders, Donald Trump l’hi va negar.

Socialment no hauríem de consentir aquest tipus de vexacions contra la meitat de la població. Perquè no només és un gest, és una altra manera més d’invisibilitzar la dona. I els que haurien de desaparèixer són els homes que no saluden (respecten) la dona.