Jorge Herralde rep la medalla del Premi Formentor i anuncia que el seu arxiu es queda a casa

El subjecte és Jorge Herralde, un dels grans editors europeus. L’objecte, la medalla de la Fundació del Premi Formentor, del qual l’editor ha sigut còmplice formant part del comitè d’honor –al costat de lluminàries de l’ofici com Antoine Gallimard o Roberto Calasso–, una distinció que se li va concedir aquest dijous en un dinar íntim. La concessió de la medalla ve acompanyada d’una notícia feliç: finalment l’Arxiu Anagrama es queda a casa, res de cedir-lo o vendre’l a la Biblioteca Nacional d’Espanya o a la de Catalunya. El model finalment ha sigut l’arxiu Gallimard que tampoc ha abandonat la casa mare.

La ingent documentació de correspondència, documents i fotos que el segell ha anat conservant durant 50 anys, se situa físicament des de fa uns mesos en la nova direcció del segell a l’Eixample barceloní, després del recent trasllat des de la històrica localització a Sarrià. La permanència donarà peu també a un nou projecte: la futura col·lecció Fundació Feltrinelli. Arxiu Herralde, que alimentarà futurs volums.

Pèrdua aclaparadora

El primer, de moment, estarà dedicat a la correspondència entre el veterà editor català i el seu gran amic Hans Magnus Enzensberger, polièdric assagista i poeta, hispanista vocacional i «amic íntim», un títol que Herralde no concedeix així perquè sí. La seva mort, el novembre passat, va ser en paraules de l’editor «una pèrdua aclaparadora». No en va, l’autor alemany va inaugurar la mítica col·lecció arguments, amb ‘Detalles. Política y delito’, i va arribar a formar part del jurat de la primera convocatòria del Premi Anagrama d’assaig, que per extrema exigència dels seleccionadors va quedar desert en aquella ocasió.  

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

La correspondència Herralde-Enzensberger se situa en sintonia amb un altre títol recent del catàleg d’Anagrama, ‘Para Roberto Calasso’, en el qual Herralde ha exercit de compilador recollint, entre d’altres, els textos de la taula celebrada a les ‘Converses de Formentor’ del 2021, realitzades a Sevilla, en la qual van figurar Gustavo Guerrero, Edgardo Dobry, Carlo Feltrinelli i Yasmina Reza, a més del mateix Herralde i el director de la Fundació Formentor, Basilio Baltasar. Aquell acte va acabar convertint-se en un homenatge pòstum després de la sorprenent desaparició de l’editor i escriptor italià.  

Petit gran segell

La distinció de Formentor no ha sigut l’única que se li ha dedicat recentment al veterà editor d’Anagrama, que en els últims temps arrossega problemes de visió que li dificulten la indispensable tasca de llegir. En la passada edició de la Fira de Frankfurt, durant anys un dels grans ritus de pas de la tasca editorial habitual d’Herralde, va ser homenatjat per editors de l’alemanya Suhrkamp i la francesa Gallimard. Recordava Basilio Baltasar d’aquell acte les paraules i la sorpresa de Frank Wegner, lector i director del programa de literatura internacional de Suhrkamp, que en una petita llibreria de Lima va trobar a la venda la pràctica totalitat dels títols del catàleg d’Anagrama. Admirat per l’eficàcia en la distribució que, suposava, era fruit d’una editorial amb un important múscul en la seva infraestructura, va visitar Barcelona per comprovar-ho. «Va fer moltes voltes al voltant del pis que allotjava l’editorial a Sarrià, buscant un gran edifici corporatiu i el que va trobar va ser un lloc de tot just una planta amb un discret rètol a la porta», explica Baltasar, destacant el deute històric sentimental que els lectors tenen amb el segell, així com la independència «admirable» i aquesta «capacitat insòlita per aconseguir que una petita editorial hagi exercit com una de gran».