Andreu Claret guanya el Ramon Llull amb l’extraordinària vida del seu pare en l’exili republicà

L’extraordinària vida del seu propi pare, un exiliat republicà fill de camperols, que s’enamora d’una noia amb qui fuig per refugiar-se a França en el context «infernal» la Segona Guerra Mundial, recreada amb «una dimensió íntima i personal» a la novel·la ‘París érem nosaltres’, li ha valgut al periodista i escriptor Andreu Claret guanyar la 43a edició del prestigiós premi Ramon Llull 2023 de les lletres catalanes, dotat amb 60.000 euros.

El protagonista, el seu pare, també de nom Andreu, «té una vida de novel·la», ha constatat Claret. Compromès amb la República i amic del president Lluís Companys durant la Guerra Civil, es va sobreposar a l’adversitat i a l’ambient tòxic de l’exili i va tirar endavant explotant boscos a Occitània sota l’ocupació nazi, va col·laborar amb els maquis de la Cerdanya, es va escapar de la Gestapo, va organitzar els primers concerts solidaris de Pau Casals, va dirigir una publicació catalanista i va ser cridat per l’alcalde franquista Porcioles perquè amb les seves màquines llevaneu «vingués a salvar Barcelona de la històrica nevada de 1962», tot i que llavors era encara un exiliat republicà sense papers que vivia a Andorra. 

Recuperar «ponts trencats»

Amb aquestes gestes i la història familiar, Claret ha preferit escriure una novel·la abans que una biografia, perquè li permetia «omplir-la d’emocions i sentiments». «Ha suposat un repte literari i un desafiament personal», ha admès, reflectir aquest món que tan bé coneix l’autor, nascut a Acs (França) el 1946, en el si d’aquesta llar de rabassaires republicans. I li ha permès a més, «tancar ferides dels que van patir les misèries i contradiccions de la guerra i l’exili. El llibre té un punt reparador» que, com a fill de l’exili, confessa, l’ha «deixat en pau» i li ha permès refer «ponts trencats amb parts de la família» la història dels quals ha recuperat a França.

Amb ‘París érem nosaltres’, Claret tanca la seva incursió literària històrica en el període de la República, la Guerra Civil i l’exili que ha transitat amb ‘El secret del brigadista’ (2008), ‘El cònsol de Barcelona’ (2019, premi Néstor Luján) i ‘1939. La caiguda de Barcelona’ (2021). 

Detingut per la Gestapo

La novel·la, que Columna i Planeta publicaran l’1 de març, en català i en castellà, reflecteix també «l’esperança, a través d’una parella que va aconseguir sobreposar-se i obrir-se camí» i mostra episodis extraordinaris, com la «complicitat» del pare de Claret amb els maquis de la Cerdanya, «que ajudaven a passar a Espanya els que fugien del nazisme i, a França, els que fugien de la dictadura franquista». Aquesta relació el va portar a ser detingut per la Gestapo i va passar «52 desagradables dies, per dir-ho així, tancat al Castellet de Perpinyà». 

Notícies relacionades

Quan Barcelona va ser Kabul

Els feliços vells temps

També dona fe de la relació d’«íntima amistat» amb Pau Casals, amb qui es va intercanviar 78 cartes. «Va organitzar els seus primers concerts solidaris abans que es tanqués a casa, cansat que no li fessin cas en la seva denúncia del franquisme».

Claret, de llarga trajectòria periodística en diversos mitjans i actualment a EL PERIÓDICO, on forma part del comitè editorial, també és autor d’una altra novel·la històrica, ‘Venjança’ (2017), ambientada a l’Alexandria dels temps d’Hipàcia.