El sostre de vidre en la música
El podi també és cosa de dones
El patriarcat imperant es va desdibuixant en l’àmbit de l’òpera i la música clàssica gràcies al talent i la perseverança de dones que tenen clara la seva vocació: elles volen ser directores
En dues de les millors orquestres del món, la Filharmònica de Berlín i la de Viena, la dona no arriba al 10%
L’entrada de la dona al món de la música simfònica i l’òpera s’ha anat consolidant des de les últimes dècades del segle passat amb pioneres de trajectòria reconeguda que molts obstacles han hagut de fer caure. Carreres com la d’Eve Queler, que el 1971 va fundar l’Opera Orchestra de Nova York i que va mantenir una temporada estable al Carnegie Hall, que és una rara excepció. En l’àmbit llatí avui la presència de músics dones està més que consolidada, però en dues de les millors orquestres del món, la Filharmònica de Berlín i la de Viena, el col·lectiu encara és residual i no arriba al 10 per cent.
Per això mateix és estrany veure al podi de les dues institucions una dona, tot i que alguna cosa s’ha aconseguit ja entrat el segle XXI. La nòmina de dones directores, en tot cas, continua creixent arreu del món i prova d’això és la presència que han tingut en les últimes temporades de l’OBC, en les quals han participat Marta Gardolińska –principal directora convidada del conjunt català–, Tabita Berglund, Alondra de la Parra, Zoi Tsokanou, Giedrė Šlekytė, Ruth Reinhardt, Anja Bihlamaier, Elim Chan, Shi-Yeon Sung, Stamatia Karampini, Simone Young i Laurence Equilbey, entre d’altres. La finlandesa Susanna Mälkki va obtenir molt bones crítiques pel seu recent ‘Trittico’ al Liceu, igual que la italiana Speranza Scappucci amb la seva ‘Traviata’ liceista el 2021.
La ucraïnesa Oksana Lyniv va ser notícia al ser nomenada directora musical del Comunale de Bolonya i la contralt i la soprano britànica Barbara Hannigan també està realitzant una carrera important al podi, igual que la lituana Mirga Gražinytė-Tyla, responsable de la City of Birmingham Symphony de la qual és titular des del 2016, mentre que la polonesa Marzena Diakun va sorprendre a tots al ser nomenada el 2021 titular de l’Orquestra i Cor de la Comunitat de Madrid.
Orient prepara un contingent de joves i ben preparades directores, moltes ja en plena carrera, com la citada i multipremiada mestra coreana Shi-Yeon Sung, així com Eun-Sun Kim, també coreana, que ja ha dirigit teatres com el Met de Nova York, la Wiener Staatsoper i Lyric Opera of Chicago i que avui directora musical de l’Òpera de San Francisco.
A Espanya destaca en el gremi Virginia Martínez, actual directora de l’Orquestra Simfònica de la Regió de Múrcia i que al febrer inaugura el Festival de Teatre Líric Espanyaol d’Oviedo. Malgrat haver guanyat certa popularitat, la basca Inma Shara, que va arribar a dirigir alguna orquestra de renom, realitza una trajectòria en un circuit paral·lel a les grans sales de concert.
Aquestes són les cinc directores d’orquestra més destacades de l’actualitat.
Simone Young
Nascuda a Sydney el 1961, és potser la directora d’orquestra que ha realitzat una carrera més important i ha arribat a ser la màxima responsable de l’Òpera d’Hamburg. Amb una discografia immensa i carregada de reconeixements internacionals pel seu treball, actualment és directora titular de la Sydney Symphony Orchestra, a més de convidada habitual de grans orquestres i teatres d’òpera. El seu repertori és immens, inclòs tot el cànon wagnerià i les simfonies de Bruckner –que té gravades– i moltes òperes de Verdi. Va estudiar composició, piano i direcció i va guanyar experiència a la companyia Òpera d’Austràlia i també com a assistent de Barenboim a Berlín i a Bayreuth. Va ser la primera que va dirigir l’Òpera de Viena el 1993 i, el 2005, a pujar al podi de la Filharmònica de Viena.
Emmanuelle Haïm
Es podria dir que és tota una autoritat en música antiga i barroca. La clavecinista i directora francesa (París, 1961), amb el grup Le Concert d’Astrée que va crear el 2000, ha ofert concerts a mig món, sempre lloada per la seva capacitat d’inventiva, el seu ampli repertori i el seu interès per redescobrir patrimoni oblidat. Com a directora convidada d’orquestres romàntiques ha pujat al podi d’importants conjunts, com les filharmòniques de Nova York, Los Angeles i Berlín, a més d’haver dirigit l’Orquestra de la Staatsoper de Viena. Formada com a pianista, amplia els seus estudis en composició, harmonia, contrapunt i clavecí i més tard treballa com a assistent de William Christie amb la seva orquestra especialitzada Les Arts florissans i com a mestra de cant al Centre de Música Barroca de Versalles abans de col·laborar amb referències de la direcció orquestral com Abbado ¡i Rattle. Ha dirigit òperes de Händel, Purcell, Charpentier, Rameau i Mozart en importants teatres i festivals. Té una àmplia discografia amb treballs considerats de referència.
Marin Alsop
Aquesta novaiorquesa nascuda el 1956 en una família de músics és la directora nord-americana més destacada del seu país i, després d’una àmplia trajectòria en la qual va anar fent caure prejudicis gràcies al seu talent –va postular fins a tres vegades als estudis de direcció musical a la Juilliard–, avui és directora honorària de la Simfònica de Baltimore –que va liderar durant més d’una dècada, la primera dona de tot Amèrica que assumia un càrrec com aquell– i titular de la Simfònica de la Ràdio de Viena i del Festival de Ravinia, als Estats Units. Va estudiar violí, com els seus pares, i el 1981 va fundar el New York String Ensemble. Ha treballat amb compositors com Philip Glass i Leonard Bernstein i entre els seus interessos també destaquen la música contemporània, el jazz i la música d’arrel popular del seu país, així com el gènere del musical. També ha sigut directora titular de la Simfònica de São Paulo. Per la seva discografia ha sigut nominada en diverses ocasions als Grammy i als Emmy.
Shi-Yeon Sung
Notícies relacionadesAmb 48 anys, aquesta ascendent directora sud-coreana nascuda el 1975 és la primera dona que ha guanyat el premi de direcció orquestral Georg Solti i és actualment la principal directora convidada de la Filharmònica d’Auckland. Entre altres conjunts, ha col·laborat amb la Filharmònica de Los Angeles, l’Orquestra Nacional d’Île de France, la Filharmònica de la BBC, la Simfònica de Seattle, la Filharmònica Real d’Estocolm i La Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), i en la seva trajectòria ha sigut, a més, directora associada de la Simfònica de Seül i directora assistent de la de Boston. El 2007 va guanyar el segon premi en el Concurs de Direcció Gustav Mahler a Bamberg (Alemanya). De 2014 a 2017 va ser directora artística i directora titular de l’Orquestra Filharmònica de Gyeonggi, al seu país natal.
Nathalie Stutzmann
En paral·lel a una fructífera trajectòria com a contralt, especialment en el repertori barroc, Nathalie Stutzmann, nascuda a Suresnes (França) el 1965, és avui la flamant titular de la Simfònica d’Atlanta i té una intensa relació amb el Teatre de La Monnaie-De Munt de Brussel·les, on acaba de dirigir ‘La dama de piques’ de Txaikovski. Filla d’una soprano, es va formar com a cantant a Lió i a París i es va especialitzar en el gènere del ‘lied’, tot i que també es va interessar la música de cambra i la simfònica, a part de tocar el piano i el fagot. En la seva formació com a directora ha col·laborat amb Ton Koopman, Seiji Ozawa i Simon Rattle i el 2009 va fundar l’orquestra Orfeu 55, en actiu fins al 2019. És també titular de la Simfònica de Kristiansand, a Noruega, i principal directora convidada de l’Orquestra de Filadèlfia. Ha rebut diversos guardons com a cantant i com a directora i té les més altes distincions culturals del seu país.