L’OBC i el seu domini del francès

La vetllada va començar amb la primerenca cantata-poema líric de Claude Debussy ‘La damoiselle élue’ (1893), sobre un text de Dante Gabriel Rossetti, i va comptar amb les veus de les catalanes Marta Mathéu i Anna Alàs, junt amb el Cor de Noies de l’Orfeó Català. Tant la soprano de Tarragona com la mezzo de Terrassa van demostrar que coneixen l’obra a fons; Mathéu, propietària d’una veu de timbre bonic i esmaltat, va impressionar pel seu fraseig delicat i carregat de sentit, mentre que Anna Alàs, sobrada de mitjans, aportava seguretat i una línia de cant ideal per a la breu part. Amb el cor femení va passar una cosa estranya, ja que en lloc de mostrar-se subtil i delicat, l’enfocament amb què se’l va marcar va produir un cant tímid i més aviat gris.

Va completar la primera part Camille Saint-Saëns i la seva suite simfònica / doble concert ‘La muse et le poète en Mi menor, Op. 132’ (1910), en què van actuar com a solistes dues estrelles de l’OBC, el concertino Vlad Stanculeasa i el solista de violoncel Charles-Antoine Archambault, una adequada decisió que motiva i consagra l’actiu humà de l’orquestra mateixa. El diàleg establert entre ells i l’orquestra va ser tot un encert.

Després de la pausa va arribar el principal reclam comercial del programa: Manuel de Falla i les seves ‘Nits als jardins d’Espanya’ (1915), per a la lectura de les quals es va optar pel francès Bertrand Chamayou que després oferiria una de les obres més particulars de Maurice Ravel, el ‘Concert per a piano per a la mà esquerra’ (1930), escrit a petició del pianista Paul Wittgenstein, que va perdre el braç dret durant la Primera Guerra Mundial. En l’obra de Falla, tan pròxima a l’impressionisme, Chamayou es va transformar en un membre més de l’orquestra, en una molt convincent comunió. Els vents de l’OBC van fer una tasca impecable, el mateix que en un Ravel que va acabar sent el millor de la nit, amb tot al seu lloc i en una extravertida versió orquestral, amb un Bertrand Chamayou realment virtuós.

Notícies relacionades

Ludovic Morlot, nou director de l’OBC

Barcelona, capital de la innovació social

Durant tot el programa Morlot va mostrar afinitat amb el repertori, però encara no aconsegueix dominar l’acústica de la sala, i tendeix sempre a fagocitar els solistes, com va passar amb el pianista en la complexa obra de Falla i amb la mezzo a Debussy.