La caixa de ressonància
The Velvet Underground i la connexió Nova York-Banyoles
A Manhattan s’hi han presentat aquest cap de setmana el llibre sobre la banda escrit en anglès per Ignacio Julià, ‘Linger on’, i la pel·lícula ‘Velvet suite’, de Manuel Huerga, que recull l’actuació que Lee Ranaldo (ex-Sonic Youth) i Pascal Comelade van fer l’abril passat en la ‘première’ editorial.
Huerga conversa amb Filmin per a la ràpida incorporació del film, inèdit a Espanya, al catàleg de la plataforma.
Un dels experts mundials més destacats en Lou Reed i The Velvet Underground el tenim a casa: és l’avesat ‘rock critic’ Ignacio Julià, que aquest cap de setmana ha presentat a Nova York el seu nou i suculent llibre sobre la saga, escrit en anglès, ‘Linger on’, així com la pel·lícula ‘Velvet suite’, de Manuel Huerga. Un film que recull l’actuació que, l’abril passat, Lee Ranaldo (exguitarrista de Sonic Youth) i Pascal Comelade van oferir a Banyoles, localitat en la qual viu Julià i on va presentar el llibre per primera vegada.
‘Velvet suite’ no s’ha projectat de moment a cap sala del país, ni es preveu que ho faci a curt termini, si bé Huerga em revela que estan avançades les converses amb Filmin per incorporar-la a la plataforma més aviat que tard, potser aquest mateix mes de febrer.
Així ho esperem, ja que recull una associació inèdita, Ranaldo-Comelade, i és en si mateixa una magnètica peça audiovisual amb la reconeixible factura de qui pels volts dels anys vuitanta va ser director del programa ‘Arsenal’, de TV-3.
Es tracta d’un film de 38 minuts, tants com va durar aquella ‘performance’ en la qual Ranaldo, mag del ‘noise’, es va enfrontar amb les forces elèctriques de la natura valent-se de les seves guitarres i de l’arc utilitzat en picada d’ullet a John Cale, i Comelade va treure petroli del piano de cua i el de joguina. Improvisació convulsa i seqüències en què la parella, assistida per la percussió de Ramon Prats, recala a plaer en diverses peces del catàleg ‘velvet’, començant per ‘All tomorrow’s parties’, continuant amb ‘I’m waiting for the man’ i ‘Femme fatale’ i acabant amb ‘The ocean’. Pel·lícula dedicada a la memòria del productor Hal Willner i del nostre gran druida Pau Riba.
A ‘Velvet suite’ hi suren vestigis d’aquella estètica d’‘Arsenal’, començant pel blanc i negre sever. Huerga fon imatges del concert i de l’assaig, rodades totes en sengles plans-seqüència amb una única càmera, i insereix fragments de ‘Nomad’, la pel·lícula que el Julià d’uns vint anys va filmar en Super-8, amb fogonades de personatges dignes de la Factory ‘warholiana’. Material que a Nova York s’ha pogut assaborir abans que aquí, en un cine Roxy ple, al qual van anar Lee Ranaldo i altres músics, com Ira Kaplan, de Yo La Tengo.
Que el llibre i la pel·lícula d’uns catalans sobre un artista icònic de Nova York es presenti a Nova York i desperti l’interès allà, a la gola del llop, no és una cosa que estigui a l’abast de qualsevol. Abast mental, si més no: el primer i el més difícil de transcendir.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
