Carlos Latre: «La gastronomia, el vi i l’humor tenen molt en comú»

La trobada entre Carlos Latre i la periodista Anna Sánchez organitzada per El Periódico a l’Antiga Fàbrica Damm aquest dilluns va donar molt de si. Va començar amb un espontani ‘Cumpleaños feliz’ cantat pels lectors que van omplir la sala tot just assabentar-se que feia 44 anys i va acabar de manera molt dolça, amb un boníssim pastís de xocolata creat per Take a Cake.

El presentador de programes com ‘Tu cara me suena’, que aquest diumenge acomiada al Coliseum el seu aclamat ‘One man show’, va confessar que el que més el preocupa de complir anys és «no tenir prou temps per fer tot el que vull». Aspira a fer una gira a les Amèriques, desenvolupar el seu humor al metavers i s’ha prestat a un estudi sobre el seu cervell que prepara la Universitat de Màlaga que convertirà en documental. A més, vol ajudar les persones que es vulguin dedicar a l’humor amb una acadèmia.

«Tots els que estem en l’humor hi hem arribat per casualitats de la vida. Jo, a base d’intuïció i d’àngels, aquella gent que m’ha ajudat», va reconèixer, i va recordar com una imitació de Xavier Sardà quan aquest li va negar una entrevista es va convertir en la seva primera oportunitat. Poc després Sardà li va trucar per formar part de ‘Crónicas marcianas’. Allò va canviar la seva vida. «Es pot viure de la comèdia i es pot aprendre. Però no hi ha escoles d’humor». I per això s’ha llançat amb la primera escola d’imitació d’Europa. «Igual que aprens a cantar, pots aprendre a imitar. Necessites tècnica, dedicació i treball» i «gran capacitat d’observació».

El seu secret

Ell ha imitat ja més de 600 personatges; per alguna cosa l’anomenen ‘l’home de les mil cares’. Però juga amb avantatge. «Una petita anomalia em permet tenir una tessitura enorme que inclou tant els aguts com els greus». Tot i així assegura que hi ha personatges que no ha aconseguit atrapar. Durant l’entrevista, com no podia ser de cap altra manera, va fer riure en diverses ocasions imitant Boris Izaguirre, Messi, Ferran Adrià... D’aquest últim va explicar una anècdota. El famós xef, que és amic seu, va anar a veure’l i al final de l’espectacle va assenyalar: «M’ha agradat la teva imitació, però no s’entén el que dic».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Latre va confessar que de nen «era terrorífic» i que segurament «tenia el que ara es coneix com a TDA». L’humor li va servir per posar terra pel mig amb els que li tenien tírria i per connectar amb gent molt diversa, com els membres d’Els 16 Fetges, un grup molt especial que disfruta de la bona taula. «La gastronomia, el vi i el món de l’espectacle tenen molt en comú. En tots tres hi ha molts factors externs que hi influeixen».

Va recomanar fer l’exercici de riure una mica cada dia, perquè l’humor ajuda a veure la vida amb altres ulls. Per això, davant la pregunta «¿És possible canviar el món?» d’Hola Luz –patrocinador de l’Afterwork–, va respondre: «Es pot, però cal pensar menys en un mateix i més en els altres. I viatjar més per veure les diferències amb altres llocs i valorar el que tenim».