Política i moda
Error: polítics i TikTok
Sembla que els dirigents d’aquest país que s’apunten a la moda d’aquesta xarxa social consideren que rejovenir el seu missatge significa simplificar-lo
Amb un fons vermell corporatiu a la seva esquena, somriure badoc –propi d’un quan sap que provocarà vergonya aliena–, un vestit gris amb l’americana descordada –segurament la jaqueta no era de la seva talla o estava mal tallada i no li donava la cisa per gesticular– i donant tres passos petits curts per tot seguit assenyalar amb els dos ditets índexs per sobre del seu cap a uns rètols de «veritat» o «mite» que després el seu equip editaria sobre el seu cap en relació amb l’ordenança de circulació de vianants i vehicles... Jaume Collboni iniciava així aquesta setmana la seva campanya electoral virtual. Fa només uns dies el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que deixava el seu càrrec en el govern que compartia amb Ada Colau per concentrar-se en el seu paper com a candidat socialista a l’alcaldia i ara reapareix (llegeixo en diversos mitjans) «al més pur estil Tik Tok». M’encantaria que algun periodista s’atrevís a descriure l’estil d’aquesta xarxa social amb sinceritat... Jo ho vaig fer tímidament una vegada –em vaig referir a ella com la xarxa social dels adolescents– i persones suposadament madures no s’ho van prendre amb gaire simpatia... És cert que a Tik Tok pots trobar continguts i fins i tot informació útil i de qualitat. I en aquest sentit, com una altra plataforma o canal de comunicació és normal que els nostres polítics es llancin a la seva conquista, més si desitgen arribar a un públic jove.
Però així com hi ha adults que no comprenen que no poden/s’han de dirigir als nens com si aquests van ser idiotes (són petits, no estúpids); sembla que els polítics d’aquest país que s’apunten a la moda de Tik Tok consideren que rejovenir el seu missatge significa simplificar-lo. El 2021, al republicà Roger Torrent també li van enganyar per coreografiar el que li passava pel cap: «República, feminisme, ecologisme, defensar el català i derrotar el feixisme». Per escenificar que el llavors president del Parlament de Catalunya estava pensant, algú del seu equip li va haver de recomanar que posés assegut en un sofà al costat d’una tassa de cafè, amb la barbeta recolzada a la mà i les celles frunzides. Llàstima que a més d’aconsellar-li «fes com que penses»; ningú cavil·lés que la cançó en anglès no casava gaire amb la pretensió de defensar la llengua catalana...
En aquesta era de les xarxes socials, massa vegades en política es confon la senzillesa (que una cosa sofisticada sembli fàcil) amb la simplicitat (vulgar). Fa uns anys quan a causa de l’efecte Barack Obama els assessors es van obstinar a humanitzar els seus líders i candidats (compte, s’esforçaven que éssers humans semblessin humans); molts van acabar concloent que per fer-los més pròxims simplement els havien de ridiculitzar (i amb això, és clar, ridiculitzar la política). En comptes de treballar la intel·ligència emocional com a pont comunicatiu com va practicar excel·lentment l’ex primera ministra neozelandesa Jacinda Ardern, alguns politòlegs van considerar que per humanitzar-los els obligarien públicament a ballar, cantar, cuinar, rapejar, acariciar el gos o un xaiet en una granja, fer-li una cua a la seva filla o jugar a futbol tot i que el seu estat de salut o les seves habilitats físiques no ho recomanessin. L’error no era a cap d’aquestes accions; el problema sorgia quan al polític se’l percebia incòmode fent-ho davant d’una càmera o, pitjor encara, a l’apreciar-se el gest que pretenia mostrar-se com de proximitat i empatia com a fingit i fals.
Notícies relacionadesLa recepta perquè un polític triomfi, també a les xarxes socials, no és especialment complexa. O et presentes autèntic al 100% (per exemple, els comptes a les xarxes de la congressista demòcrata AOC on autoestima és igual a carisma) o aprens a interpretar un paper. Per descomptat, fins i tot a Hollywood, hi ha actuacions magistrals o representacions molt mediocres. El vídeo de la vicepresidenta econòmica del govern espanyol amb el qual es va estrenar fa uns setmanes a Tik Tok pertany al segon grup. Nadia Caviño, a qui se la captava concentrada escrivint al seu escriptori, de sobte se sorprenia amb un gest d’«ai, hola, m’enganxeu aquí» davant l’arribada de l’audiència.
De moment, polítics i Tik Tok igual a error (horror).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
