Assumpta Serna i Scott Cleverdon, ‘coaches’ de cine i guardians de la intimitat

El 2017 va començar una campanya viral a les xarxes socials amb una etiqueta ja famosa: #metoo, #yotambién. Denunciava l’assetjament sexual, també a les files del cine. Ningú en quedava fora: productors, directors, actors, actrius, assistents, guionistes... Deu anys abans, Assumpta Serna i Scott Cleverdon havien elaborat el seu Codi Ètic, una guia per a l’ètica audiovisual assessorada per un equip de juristes i consensuada amb gent del cine. «Al ser davant d’una càmera veus la diferència de comportament entre països», comenta Assumpta. Entre països i entre els actors. Posa com exemples que és estrany veure en una producció turca una escena sexual explícita, ja que tot ho resolen amb mirades, o que Barbra Streisand sempre fa l’amor amb l’expressió i amb la roba posada. «S’ha de ser molt sensible al que l’actor demana. Una actriu pot exigir que no se li vegin els mugrons, o el cul, i hi té tot el dret, s’ha de negociar», intervé Scott.

El tàndem Serna-Scott, a més d’elaborar el seu Codi, va organitzar una escola de formació d’actors que es diu Família de Cine en la qual col·laboren, entre altres, Leonor Watling i Carlos Bardem, i més endavant una fundació: «Comptem amb una comissió d’ètica que s’encarrega de revisar les aportacions d’altres professionals sobre problemes i conflictes en l’àmbit audiovisual. Ara mateix estem amb la revisió que es presentarà a l’abril del 2023 a Madrid i volem publicar el Codi com a llibre tècnic, que sigui una guia per a professionals». 

Respecte a les escenes íntimes i sexuals que hi ha dins el fil narratiu, el comportament és complex pel que suposa la interpretació de més d’una voluntat: el productor busca impacte i l’actor hi aporta la creativitat. «Una mateixa escena és diferent depenent de qui la interpreti, la credibilitat de l’actor depèn d’ell mateix i hi ha escenes molt incòmodes». És, per exemple, la complexitat de fingir amor, passió, fins i tot odi, entre persones que amb prou feines es coneixen. La lluita escènica es posa en marxa i tot està en la confiança d’equip, en aquest treball col·lectiu que aquesta parella assessora i controla.

Esprais i ‘moleskine’

Hi ha recursos i barreres perquè qui interpreta una escena íntima es trobi a gust. «Cal intentar reduir l’equip tècnic perquè hi hagi menys persones que ho vegin. Per a l’alè hi ha esprais i per als genitals hi ha el ‘moleskin’, un protector que garanteix l’aïllament i que s’anomena així perquè la seva textura és semblant a pell del talp», explica Scott. Asseguren que amb els anys la percepció dels cossos ha canviat i s’ha de garantir els límits a cada persona. Assumpta, una actriu que ha rodat escenes íntimes i que ha sabut establir límits, afirma que el cos és un recurs i que la vergonya no és bona consellera a l’hora d’actuar, que l’actor ha de provocar una sensació, «que va més enllà de la vergonya». I Scott afegeix: «La nostra imaginació és flexible. Hem d’estar pendents de tot: una part del cervell s’ocupa de la tècnica i l’altra, de transmetre autenticitat amb l’escena». 

La falta de comunicació s’estableix com el principal enemic de l’ètica en el comportament durant els rodatges, i és que el tema va molt més enllà de les escenes íntimes: ajustar bé les hores de rodatge, pressupostos, condicions de treball, la capacitat d’equilibrar les voluntats de les persones perquè cadascú té la seva visió de l’escena, el tracte amb els intèrprets infantils. Compartir les inquietuds és el secret perquè tot funcioni.

Ells dos són una baula de la cadena que s’estableix des del dia zero fins al final del rodatge: «Els actors són els últims d’arribar i, quan ho fan, tot està resolt perquè hi ha hagut un procés previ; per tant, estan exclosos del procés creatiu. El Codi els atorga eines per navegar pels conflictes en una societat en què s’escolta poc i en què l’ego passa per sobre de tot». Lluny de competir amb el que pugui establir el Sindicat d’Actors, la seva proposta és prèvia a qualsevol intervenció de la llei

Canal de YouTube propi

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Assumpta Serna es prepara per a l’estrena, prevista al març, de la seva última pel·lícula, ‘La sirvienta’, amb el director Pablo Moreno: «És la meva quarta pel·lícula amb ell. Cada dia, a l’arribar al set, s’acosta a tots els treballadors a saludar. Això és lideratge, perquè és amor, i l’amor és el més important per ser un bon líder». 

Assumpta i Scott creuen que hem de ser més amables, relacionar-nos millor, abandonar el cinisme i actuar amb més dignitat i transparència. Potser per això tenen el seu propi canal de YouTube, en el qual intervenen en directe i que han titulat ‘Pregúntame lo que quieras’. Poden preguntar, ells contesten sempre.