La caixa de ressonància

Bruce Springsteen torna a l’acció

‘El Boss’ ha emprès la seva nova gira després d’una aturada de sis anys amb noves sessions maratonianes de rock’n’roll, mirant de recuperar enèrgicament el temps perdut, en un moment en què el vincle amb els seus fans històrics es veu afectat: ho reflecteix el tancament de la revista ‘Backstreets’ després de 43 anys d’entusiasta seguiment de la seva carrera, després de l’episodi, l’estiu passat, de la venda d’entrades a preus dinàmics.

Mario Anzuoni

La pandèmia va ser un revés particularment alarmant per als més veterans de l’escenari, artistes ficats ja en una lluita contra el temps. Per això la tornada a la carretera de Bruce Springsteen & The E Street Band té alguna cosa de cop de puny sobre la taula, de crit èpic de supervivència i de clamor pel rock’n’roll com a lliçó de vida, que desafia la malaltia, els virus i qualsevol obstacle desbaratador que es posi al davant.

Després d’explicar-nos la seva vida en un llibre i d’escenificar-la en mode ‘storyteller’ a Broadway, ha arribat la tornada a l’acció més física i en gran. Dimecres passat, a Tampa, Florida, hi van tornar els guions maratonians: 28 cançons, 2 hores i 45 minuts. Springsteen es va privar de surfejar aquesta vegada sobre el públic (¿prevenció per la covid-19?), però va donar un perfil entregat i atent no només al catàleg històric, sinó al present: sis cançons de ‘Letter to you’ (2020) i un parell del seu recent disc de versions, ‘Only the strong survive’. Veurem com queda això quan arribi a l’Estadi Olímpic (28 i 30 d’abril).

Mai havia estat Springsteen sis anys sense fer una gira, i ara, tant ell com els seus nois (els quatre del nucli dur secular: Tallent, Bittan, Weinberg i Van Zandt, també Lofgren) superen ja tots els 70, encara que és cert que mentre els Rolling Stones continuïn al peu del canó (Jagger i Richards s’enfilaran fins als 80 aquest any), no hi ha cap motiu perquè la festa decaigui, sempre que la salut ho continuï permetent. La tropa queda ampliada: 18 músics, amb metals i coristes que reforcen el pòsit soul.

Notícies relacionades

Creuant-se amb aquestes bones vibracions, una notícia, el tancament de la revista ‘Backstreets’, després de 43 anys d’entusiasta seguiment de l’artista, fica el dit a la ferida: el molt discutit episodi de les entrades a preus dinàmics (fins a més de 5.000 dòlars la localitat), que l’estiu passat va portar el mànager Jon Landau a donar explicacions a ‘The New York Times’.

La direcció de ‘Backstreets’ parla d’«emocions barrejades» a l’editorial de comiat. «No estripem el carnet de fans, ni animem ningú que ho faci», deixa clar, si bé se sent «desanimada, desmotivada i, sí, desil·lusionada», per continuar cobrint les aventures del ‘Boss’ amb la motivació de sempre. Podem pensar que el refredament està justificadíssim, o atribuir-lo a una excessiva idealització de l’artista, que fa oblidar que el rock és ‘show business’. Però els fans, sobretot històrics, que se senten revoltats són reals, i Springsteen bé podria demostrar que els està escoltant abans de prendre noves i delicades decisions.

Temes:

Bruce Springsteen Música

Inicia sessió 0 Comentaris

Qui té un defecte té un tresor

Les televisions públiques recuperen el terreny perdut en drets esportius