¿Blanca Paloma superarà Chanel a Eurovisió? Els experts analitzen les possibilitats d’‘Eaea’

Blanca Paloma té un objectiu: pessigar el cor d’Europa. I ho vol fer a través de la seva àvia, que la va inspirar per crear l’univers que traça Eaea. Dissabte a la nit, va guanyar el Benidorm Fest i la va homenatjar i abraçar. Ella ha sigut el motor d’una cançó de bressol visceral i magnètica que és difícil treure’s del cap. Pura passió en la mirada de la seva neta.

«Segueixo tranquil·la, no m’ho crec ni jo. Dei ser la iaia, que em té posseïda. Com si hi hagués una missió, com si ella sabés que això havia de passar i m’ho està transmetent», va dir ahir a la nit després de coronar-se com la nova representant d’Espanya a Eurovisió. El 13 de maig demostrarà al Vell Continent que davant l’amor no hi ha cap barrera. I el seu, amb vigor del sud, està disposat a travessar-li el pit d’una estocada.

«El flamenc és universal. I nosaltres el fem des d’un lloc propi. Ens l’hem emportat al nostre terreny. Quan es fa alguna cosa amb veritat, arriba on ha d’arribar», va afirmar la cantant, que el 2022 també va intentar arribar a la seva meta amb Secreto de agua. Va quedar cinquena, però això no la va frenar.

Eaea és un mar de sentiments en forma de quejío, de silenci, de cop palma... Emmudeix tan bon punt se sent la seva veu. És un tema enèrgic i delicat a parts iguals. Complex quant a escales, tot i que senzill respecte al missatge. És una urgència que recull l’elegància d’Après toi (Luxemburg, 1972), la desimboltura de J’aime la vie (Bèlgica, 1986) i la fascinació de Shum (Ucraïna, 2021). ¿Això vol dir que té possibilitats de guanyar Eurovisió? ¿O de superar el tercer lloc de Chanel? ¿Podria tornar a Espanya la victòria, que no assaboreix des de 1969? Els experts parlen.

«Eaea ens recorda el ¿Quién maneja mi barca?, de Remedios Amaya. Però el 1983 Eurovisió era un concurs de jurats, bastant rígid i liderat per interessos. Una cosa que, 40 anys després, no és així. Tenim un certamen modern, on acaba d’arrasar un tecnofolk ucraïnès. O en el qual ens hem enamorat d’una noia sèrbia que parlava de salut mental rentant-se les mans. En els dos casos, no enteníem res... però ens feien encongir», explica Luis Mesa, periodista especialitzat d’Euromovidas i Los replicantes.

Blanca Paloma vol jugar aquesta carta amb una proposta que transmeti la catarsi dels seus ancestres. I, per a això, es val d’una particular barreja de sons folklòrics i electrònics única. Ningú abans havia presentat una cosa semblant. Això li permetrà distingir-se a Liverpool.

Al flamenc que Europa fa temps que ens demana, ella li ha insuflat una bona dosi d’avantguarda. Però hi ha alguna cosa més: aquest ‘duende’ indescriptible que, entre música i estèrnum, l’ha impulsat al primer lloc: «A Eurovisió, les cançons es polaritzen: o t’encanten o t’horroritzen. En canvi, les intermèdies sempre acaben en terra de ningú. I a ella no li passarà això».

En part, gràcies a la potent escenografia que ha ideat: un cercle de serrells vermells amb reminiscències lorquianes que recrea els vestits de la seva àvia. «És el concepte escènic més potent de la història d’Espanya a Eurovisió. Pot sortir bé, malament o regular. El que és clar és que TVE ha madurat: fa 10 anys no hauríem exportat una cosa així. Avui, podem apostar per una cosa disruptiva i contemporània», continua Mesa.

El paquet més complet

Davant Agoney, Vicco, Megara i Karmento, el de Blanca Paloma era el paquet més complet. Ella va ser de les poques que, aquest dissabte, va accelerar les pulsacions gràcies a una demostració vocal captivadora. «La seva actuació va ser rotunda. Va ser impecable. És important destacar que, lluny de caure en els clixés fàcils del que s’entén per flamenc, ella ha anat un pas més enllà amb un desenvolupament innovador. Aquesta reivindicació moderna de l’arrel és una de les seves principals cartes», remarca José García, director d’Eurovisió-Spain.

Del que no hi ha dubte és que només Espanya podria portar una oferta així al festival. Perquè, a diferència d’altres anys en què s’ha jugat per up tempos o balades, en aquesta ocasió ningú sabrà fer-ho millor que ella.

«És autèntica i contundent. Té un producte extraordinari. El fet d’haver liderat el Benidorm Fest, on es presentaven set finalistes més igual de bons, ja ens posa en avís que ha vingut a competir. Sobretot, quan ha comptat amb el beneplàcit del jurat i del públic», continua García. I Alejandro Fernández afegeix: «Hi ha risc. I això és meravellós perquè saps que no deixarà indiferent ningú. És l’única manera de cridar l’atenció de les persones que t’estan veient i escoltant. Només hi ha tres minuts per aconseguir-ho i, en el seu cas, així ho fa».

Per al col·laborador d’Euroté, l’impacte que genera el directe d’Eaea  és clau, ja que en Eurovisió la majoria no coneix les propostes prèviament. Aconseguir que la cançó niï en el públic acabarà repercutint positivament en les votacions.

S’entén a fora

Des del moment en què Blanca Paloma va alçar el Micròfon de Bronze, una massa va començar a qüestionar si el seu projecte s’entendrà a la resta de països. De fet, al llarg d’aquest diumenge, l’expressió Spain, 0 points s’ha convertit en trending topic arran d’aquest debat. «El flamenc està reconegut a nivell mundial. I qui digui el contrari s’equivoca. A més, en aquest cas, es troba fusionat amb altres gèneres. Una cosa similar al que fa Rosalía», assegura Juanma Fernández, director de Bluper.

Per justificar la seva reflexió, posa dos exemples significatius: «Jamala (Ucraïna, 2016) va guanyar amb una balada que no s’entenia al principi: 1944 era en tàrtar i tractava sobre la deportació d’aquesta comunitat de Crimea. Ara bé, el seu poder va ser més que suficient per conquerir-nos. Igual va passar amb Marija Šerifović (Sèrbia, 2008): el seu Molitva va escombrar per encarnar a la perfecció l’empoderament femení malgrat estar interpretada en serbi».

Notícies relacionades

Obsessiva i obsessionant

El motor de la literatura escalfa el teatre

Un altre punt interessant és que, en el cas d’Eaea, la intèrpret no és només l’encarregada de donar veu a la història: també és compositora i escenògrafa. La qual cosa és un afegit a tenir present. «Ningú com ella per saber el que havia de ser el conjunt de la seva candidatura. I s’ha notat», apunta Fernández.

Un conjunt de factors que la torna especialment competitiva de cara al certamen europeu. Així ho testifica Javier Benito, responsable d’El Eurovisivo. Al seu parer, tenim la possibilitat de destacar en un mar de música: «Amb això ja tenim bastant d’avançat. Aportarà varietat i diversitat, una cosa que sempre és d’agrair. És una proposta audaç perquè no és el típic tema que sona a les radiofórmules. No obstant, ella té les idees molt clares i sap què vol mostrar».