Testimonis de la història
Barcelona, 1939, la crònica gràfica dels vencedors de la Guerra Civil
L’historiador Francesc Vilanova reuneix en un llibre nombroses fotografies que avalen el discurs franquista de la caiguda de la capital catalana en mans de l’exèrcit rebel
Periodista cultural
Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Una fotografia ensenya com el 26 de gener del 1939 baixen les tropes franquistes per la Diagonal de Barcelona. Es creuen amb nombrosos civils, un d’ells, un home amb una maleta. Continua caminant, com si no els veiés ni sentís. «No tothom va participar en la rebuda entusiasta. Bona part de la ciutat (la intuïm a partir de la cartografia històrica) estava quieta, silenciosa», constata l’historiador Francesc Vilanova i Vila-Abadal a ‘Barcelona, gener de 1939. La caiguda’ (Ajuntament de Barcelona), crònica gràfica i documental de la caiguda de la capital catalana. El volum, profusament il·lustrat i amb textos inèdits, és la història dels vencedors de la Guerra Civil, concreta l’autor.
En els testimonis d’aquells dies, en què l’Exèrcit i els líders republicans ja havia emprès la ruta de l’exili, es reflecteix, d’una banda, l’«entusiasme quintacolumnista dels franquistes de primera hora», amagats durant mesos, i de l’altra, l’alegria continguda dels civils, no necessàriament afectes al nou règim, que veien que la caiguda de Barcelona significava «el final de la guerra, dels bombardejos i l’arribada de menjar i altres productes bàsics». Els hostils al bàndol rebel es van quedar a casa i van tancar finestres i balcons.
El franquisme i la premsa, afí, van construir el relat dels vencedors. «‘Todo el pueblo de Barcelona se lanzó a la calle para festejar el feliz acontecimiento del final de la guerra y para dar las gracias al Altísimo por el rotundo triunfo de las armas españolas’», es llegia a ‘El Correo Catalán’ el 4 abril. Per això, escriu Vilanova, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en aquest llibre «no hi són els vençuts, els depurats, els represaliats, els perdedors. No apareixen en cap fotografia, en cap narració oficial o testimonial», reflex que «la dictadura va imposar un silenci radical i una invisibilitat completa dels vençuts».
«Si eren invisibles, no existien»
El llibre reprodueix una imatge aèria de presoners republicans al port de Barcelona; una altra del cadàver d’un combatent caigut als últims enfrontaments del 26 de gener. Però són excepció. Gairebé no hi ha fotos dels vençuts, ni de la Model o la presó de dones de les Corts, ni del camp de concentració d’Horta ni de les execucions al Camp de la Bota. El franquisme deixava clar que «quedaven exclosos de la nova vida pública que es volia construir al Nuevo Estado». «Si eren invisibles, no existien».
Vilanova deixa constància de com es va preparar i es va executar la presa de Barcelona, dels «nous amos de la ciutat, els seus uniformes, els seus símbols i les seves cerimònies d’ocupació i celebració de l’alliberament i el final de la guerra», que no seria oficial fins a l’1 d’abril, amb l’últim informe radiofònic, firmat per Franco: «‘En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado’».
Salconduits i armes
Vilanova, amb l’ajuda de la historiadora Mireia Capdevila com a documentalista, reuneix imatges de les celebracions que fins al maig van esquitxar el calendari i les principals vies, del passeig de Gràcia a la plaça de Catalunya o l’avinguda de Maria Cristina, amb el desplegament de la Desfilada de la Victòria del 21 de febrer, en la qual va participar el mateix Franco. Però, apunta l’autor, es nota l’absència de testimonis gràfics del que passava, per exemple, a Sant Andreu, al Poblenou o als carrerons de Ciutat Vella.
L’historiador reprodueix també el pla franquista per a les 24 primeres hores d’ocupació, segons el qual ningú podia entrar o sortir de la ciutat sense salconduit, s’havia de fer una entrega d’armes a les comissaries i justificar-ne la tinença o elaborar un cens provisional de residents. No falta tampoc la maquinària de depuració desplegada en tots els àmbits, l’objectiu de la qual reflecteixen clarament les paraules del tinent d’alcaldia de Cultura José Bonet del Río: «‘Hay que aniquilar a los que, incapaces de ser convencidos a nuestros ideales y haber manchado sus manos con la mácula del delito, son indignos de vivir con nosotros’».
Sis fotos de la Barcelona derrotada
Els primers a entrar-hi
La tarda del 26 de gener del 1939, alguns civils es barrejaven a la plaça de Catalunya amb els primers militars franquistes que la van ocupar, tot i que havien rebut ordres de no entrar a la ciutat. D’aquests, els temuts «moros» van acampar en aquell «espai descurat, brut i deixat» i en van treure profit a l’intercanviar i vendre productes de primera necessitat. En només dos dies el control franquista sobre la ciutat «era absolut».
Icona desapareguda
Durant la guerra, la façana de l’Hotel Colón, a la plaça de Catalunya, va ser la seu del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Les omnipresents pancartes i consignes comunistes, que es van convertir en una icona d’aquells anys convulsos, encara es van poder veure durant unes hores durant el desplegament franquista del 26 i 27 de gener del 1939.
Afusellaments
Tres joves del Regiment de Cavalleria Numància, davant el parapet a la platja, entre Sant Adrià de Besòs i el Poblenou, que es va utilitzar per als afusellaments al Camp de la Bota des del 10 de febrer del 1939. Vilanova revela el testimoni de Maria Rosa Casanovas, que recorda com molts ho anaven a veure: «Uns, per ser fins a l’últim moment al costat d’aquells desafortunats, i d’altres, per pura curiositat morbosa». El pare del soldat del centre va ser afusellat allà mateix uns anys abans.
Desfilada de la Victòria
El 21 de febrer, a la Desfilada de la Victòria, les tropes franquistes que van baixar per la Diagonal es van bifurcar pel passeig de Gràcia (a la imatge), però, també, pel passeig de Sant Joan.
El nou poder
Els números 508-510 de l’avinguda Diagonal, entre els carrers de Tusset i Balmes, van allotjar Franco, en la seva visita del 21 de febrer per a la Desfilada de la Victòria; el seu cercle de confiança, i els principals convidats del nou poder civil i militar. Des dels balcons, salutacions, braç amunt, dels afectes al règim, entre els quals hi havia industrials, aristòcrates, alta burgesia i financers.
L’Església
Reflex del poder que tindria l’Església en la dictadura que vindria i de la seva aliança amb el poder militar i el polític, el Crist de Lepant, en un altar a la plaça de Catalunya, el 5 de març, va presidir una de les misses de campanya. El general Eliseo Álvarez-Arenas, cap de la Direcció dels Serveis d’Ocupació, va llegir el seu discurs als ciutadans davant (a l’esquerra) el cap provincial de la Falange, Mariano Calviño; l’alcalde franquista Miquel Mateu, i el comte de Montseny (que representava els grups de poder local i provincial). Va parlar d’una «‘España libre de todos sus enemigos’» i va instar a tothom a ser «‘buenos españoles, buenos católicos, buenos cristianos’» i evitar recaure en «‘los desvíos que nos han conducido a la gran tragedia’».
El llibre de Vilanova tanca la trilogia publicada per l’ajuntament després de ‘Topografia de la destrucció. Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939)’, de Laia Arañó i Mireia Capdevila, i ‘Barcelona en postguerra: 1939-1945’, d’Eulàlia Pérez i Vallverdú.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia