Adeu institucional a Josep Maria Espinàs, l’autor refractari als grans gestos

Un senzill taüt cobert per la senyera i un ram de roses. Una foto que en temps li va fer el periodista gràfic d’aquest diari, Santiago Bartolomé i que mostra Josep Maria Espinàs, mort diumenge passat als 95 anys, amb la inseparable Olivetti de la qual van sortir bona part dels 90 llibres i els 11.000 articles (els últims 20 anys per a EL PERIÓDICO) que va arribar a escriure. Una taula mínima que sosté precisament aquesta màquina d’escriure, les cinc pipes amb què fumejava les seves idees, els diccionaris que l’ajudaven a concretar-les, el bust que li va dedicar Subirachs i una samarreta del Barça amb el seu nom que li va regalar el club dels seus amors. Això és tot. Total austeritat com assenyalava a l’entrada del Palau de la Generalitat aquest dimarts Jordi Solà, un d’aquests lectors anònims que es van acostar al Saló Sant Jordi, no a rendir-li homenatge sinó a acomiadar-se d’un autor pròxim i quotidià refractari als grans gestos.

No sabem el que Espinàs hagués comentat d’aquesta capella ardent en lloc tan principal.  La seva col·lega i amiga més pròxima, Isabel Martí, amb la qual va fundar fa 34 anys el segell La Campana i sens dubte una de les persones que millor el coneixia, aventura que segur que relativitzaria tanta distinció i tanta repercussió mediàtica: «Això ho fan –diria– perquè ja soc molt gran i perquè ja no molesto».  De fet, el mateix Espinàs va arribar a pensar i escriure sobre el seu hipotètic funeral –Georges Brassensa qui tant admirava, també en va parlar moltes vegades en les seves cançons– i va demanar precisant que la gent a la sortida s’abstingués de parlar de política, de religió o de l’estat de la llengua catalana i que sisplau no sonés ‘El cant de l’ocells’, una peça molt més alegre del que correspondria a la tristesa d’un funeral. En el Futbol Club Barcelona no van haver de llegir aquell article d’El PERIÓDICO perquè diumenge passat en el partit del Barça-Sevilla va sonar precisament aquesta peça popularitzada per Pau Casals. Tampoc aquest dimarts va fer acte de presència Joan Laporte, substituït per Elena Fort, portaveu del club al qual Espinàs va dotar d’un himne que avui forma part del seu ADN.

Pocs autors ahir a la capella ardent però sí molta representació oficial. El president Pere Aragonès, a primera hora del matí, trencava el gel recordant el «periodisme tranquil» de l’autor i hores més tard, l’alcaldessa Ada Colau travessava la plaça de Sant Jaume per reivindicar «el caràcter pròxim, popular i transversal» de l’escriptor. Entre l’un i l’altra van passar l’expresidenta del Parlament, Laura Borràs, que va recordar una frase d’Espinàs –«l’afecte perdura en la memòria dels gestos»– per demostrar que l’autor se’n va «ben carregat de carinyo»; la Consellera de Cultura, Natàlia Garriga, –vista i no vista– va passar com una exhalació camí de la taula i junta de portaveus al Parlament de Catalunya. El pas de l’expresident Artur Mas va ser també discret. Se’ls van unir Salvador Illa, cap de l’oposició socialista; Albert Batet i Mònica Salas de Junts i Ernest Maragall d’Esquerra Republicana. Molta expectació va causar l’arribada d’un Jordi Pujol sensiblement mancat de forces. Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, va destacar dos aspectes fonamentals d’Espinàs: «És una baula important a la cadena de la literatura catalana. Va impedir que no es trenqués en moments difícils com els de la postguerra. També va fer una cosa important: va fer una literatura per a tothom, sense renunciar a l’exigència literària».

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

El president de l’Associació de Llibreters Èric del Arco va lamentar que no hi hagi una presència més gran de l’obra d’Espinàs a les llibreries, que des del 2019 es va allunyar de la vida pública pels seus incipients problemes cognitius.  «Potser caldria fer un petit cànon i fer una col·lecció per fer més fàcil l’accés d’aquells que el volen recuperar». Joan Riambau, actual editor La Campana –que ha recuperat recentment tres títols dels seus viatges a peu– va anunciar la intenció que l’obra d’Espinàs sigui present el pròxim Sant Jordi «perquè ell era el gran pilar de la festa».

El funeral, aquest funeral en el qual ell demanava sisplau que no s’aplaudís al final per acompanyar-lo en el seu silenci, es realitzarà aquest dimecres al tanatori de Sancho de Ávila. Han volgut les circumstàncies que sigui el mateix dia, quatre anys més tard, que es va celebrar el de la seva estimada filla Olga, afectada de la síndrome de Down. «Se n’ha anat la llum que mai m’ha fallat», va escriure llavors.